Resultat del boom especulatiu en la construcció
d’edificis d’oficines a la Barcelona de la dècada de
1960, la Torre Colom s’emmarca en el cànon brutalista,
corrent que s’inspirava en l’aleshores incipient cultura
pop. Les seves façanes, guerxes i inclinades, estan
revestides de plafons d’agregat de formigó. Coronant
l’edifici hi ha una piràmide invertida de formigó, els
costats de la qual descriuen un gir de 45 graus respecte
de les façanes, i converteix la torre en una referència
visual al costat de la ciutat medieval.