L’edifici forma part de l’illa d’equipaments sanitaris,
socioculturals i esportius que ocupen el solar de les
antigues Cotxeres de Borbó, les cotxeres de tramvies
i autobusos que hi va haver en aquests terrenys fins
a l’any 2003. El conjunt  es descomposa en dues barres
longitudinals, generant un gran pati central que aglutina
les respostes mediambientals plantejades respecte a la
il•luminació i ventilació naturals de totes les dependències
del conjunt i, alhora, potència la permeabilitat dels espais
exteriors.

A la planta baixa de l’edifici, es construeixen la
Biblioteca Vilapicina i Torre Llobeta, que desenvolupa el
seu programa en tres plantes, i el casal d’avis en dos nivells.
Sota el pati central es situa la sala polivalent en planta soterrani,
en relació amb la biblioteca i el casal.

El Centre de Salut consta de un centre sociosanitari, un centre
d’atenció primària amb àrea de diagnòstic per la imatge, un centre
d’urgències d’atenció primària, un centre de salut mental i un centre
de rehabilitació.

La masia de Can Basté s’aixeca sobre les restes
d’una torre medieval propietat del baró de Creixell.
L’edifici té forma quadrada i teulada a quatre vessants.
Coronant la teulada hi ha un pinacle de ceràmica verda
vidrada com el que també corona el sostre de l’església 
vella de Santa Eulàlia de Vilapicina. El 1782, coincidint
amb la reforma de l’esglesiola, es va construir el pont
galeria que uneix les dues edificacions. La façana
principal té una porta amb un arc de mig punt i una
balconada de l’època.L’any 1995 va ser inaugurat com
a centre cívic, desprésd’una intervenció que transformà
totalment el seu interior.

El projecte té com a objectiu mantenir l’elevat grau de 
privacitat que requereix aquest tipus d’equipaments.
Per aconseguir-ho es crea un volum que ocupa tota la
superfície del solar i que està recobert per una doble
pell formada per una xapa metàl·lica microperforada, 
que assegura el confort climàtic i la privacitat, i un seguit
d’obertures interiors visibles només des del carrer
al capvespre, quan s’encenen els llums interiors.

El grup d’habitatges Canyelles, s’enmarca dins 
la producció dels polígons d’habitatges, amb
adopció d’una tipologia forta: el bloc d’Eixample
desplegat, de construcció industrialitzada i amb espai
central. En aquesta visita, s’explicarà el concepte del
projecte urbanístic i es visitarà un pis per entendre
l’escala urbana i l’escala domèstica del projecte.

Aquest edifici d’habitatges per a gent gran i equipaments
de barri forma part d’un projecte d’urbanització
de solars residuals resultants de la construcció de
la ronda de Dalt. El projecte, promogut pel Patronat
Municipal de l’Habitatge de Barcelona, es desenvolupa
en 17 plantes d’altura, i en destaquen els espais comunitaris
corresponents a cada activitat, pensats com a
lloc de sociabilització. La visita consistirà a accedir a
la coberta enjardinada, amb vistes privilegiades de la
ciutat.

En el recinte de l’antiga estació de distribució d’aigües
de la ciutat, hi trobem dues edificacions modernistes.
Amb coberta a dues aigües, apareixen limitades
per sengles capcers, molt elaborats, i per cornises
perimetrals esglaonades de maó vist i coronades
per elements ceràmics de color verd. Al costat d’un
d’aquests edificis hi trobem els horts urbans de
Trinitat Nova. A més de l’hort, la rehabilitada Casa de
l’Aigua acull un jardí floral construït sobre la cobertura
del dipòsit d’aigua soterrat i format per diferents
espècies arbustives i florals autòctones, aromàtiques
i medicinals.
La visita serà exterior. No es pot entrar als pavellons.

PLÀNOL DE SITUACIÓ DELS PAVELLONS D'AIGUA (NOU BARRIS) 
I LA CENTRAL DE BOMBAMENT (SANT ANDREU)

Temple parroquial d’un petit nucli rural, l’església
de Santa Eulàlia de Vilapicina apareix documentada
des del segle X, L’edifici religiós -els vestigis del qual
trobem als paraments de l’actual capella del Santíssim-
era d’estil preromànic, i estava vinculat al temple
dedicat a sant Andreu, al Palomar veí. Reconstruït al
segle XVIII , l’edifici actual és d’una sola nau amb volta
de canó. Corona la façana un campanar format per
un petit cos amb arcs, on hi ha, voltant un òcul, restes
d’esgrafiats.

Aquesta casa pairal, tot i que per la seva especial
tipologia podria haver estat més un edifici residencial
suburbà, té planta quadrada, pati central i coberta
a quatre aigües, i s’estructura en planta baixa i dues
plantes pis. La rehabilitació per convertir-la en centre
cívic del barri Vilapicina permeté recuperar tota la
sèrie d’arqueries del segon pis i de les portes d’accés.