Amb una superfície aproximada de 1.300 m², la biblioteca
forma part del Pla de Reforma Integral del carrer de
Galícia de Sant Andreu. El projecte es divideix en dues
parts: una franja al carrer de Galícia, on hi ha els serveis
interns de la biblioteca, aïllats del soroll d’aquest carrer,
i les dependències principals de la biblioteca (espais 
diàfans relacionats directament amb la nova plaça que
s’ha urbanitzat a l’entrada). L’edifici es distribueix en tres
plantes, comunicades visualment a través d’un triple
espai que conté l’escala principal i una grada per fer-hi
actes.

L’edifici forma part de l’illa d’equipaments sanitaris,
socioculturals i esportius que ocupen el solar de les
antigues Cotxeres de Borbó, les cotxeres de tramvies
i autobusos que hi va haver en aquests terrenys fins
a l’any 2003. El conjunt  es descomposa en dues barres
longitudinals, generant un gran pati central que aglutina
les respostes mediambientals plantejades respecte a la
il•luminació i ventilació naturals de totes les dependències
del conjunt i, alhora, potència la permeabilitat dels espais
exteriors.

A la planta baixa de l’edifici, es construeixen la
Biblioteca Vilapicina i Torre Llobeta, que desenvolupa el
seu programa en tres plantes, i el casal d’avis en dos nivells.
Sota el pati central es situa la sala polivalent en planta soterrani,
en relació amb la biblioteca i el casal.

El Centre de Salut consta de un centre sociosanitari, un centre
d’atenció primària amb àrea de diagnòstic per la imatge, un centre
d’urgències d’atenció primària, un centre de salut mental i un centre
de rehabilitació.

Quan es va construir la cascada del Parc de la Ciutadella, 
va ser necessari disposar d’un gran dipòsit d’aigua que 
l’abastís. Fontserè va idear una gran bassa elevada sostinguda 
per una estructura de pilars i arcades impressionant, 
feta de maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai 
interior que recorda les naus de les esglésies romàniques. 
Actualment s’ha rehabilitat l’espai de la coberta, on hi ha 
la bassa d’aigua, i s’ha adaptat l’interior com a sala de 
lectura de la biblioteca de la UPF.

L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica
de l’edifici que la República Espanyola encarregà als
arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de
representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a
l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït
amb una gran limitació de materials d’acord amb les
circumstàncies d’aquell difícil moment, va suposar
una important fita arquitectònica. Al pati obert, Picasso
hi va exposar el famós Gernika, i avui n’hi podem
veure una reproducció.

El fanal modernista de vidre glaçat, penjat de la façana, 
assenyala l’accés a aquest edifici, que fou construït 
originàriament com edifici d’habitatges. El desig del
propietari de fundar una biblioteca pública fa que a la
seva mort es comenci un procés de transformacions
per adequar-lo al nou ús. Un accés independent des del
carrer amb una escala de marbre de tres trams i el treball
amb materials nobles que donessin qualitat pública
als que havien estat espais privats, van ser els criteris
seguits per l’arquitecte i els artesans participants.

Des del 1907 acull la seu de l’Ateneu Barcelonès, prestigiosa
entitat cultural de la ciutat. Construïda el 1796,
és obra del mateix baró Josep Francesc Ferrer de Llupià.
Posteriorment ha sofert moltes transformacions,
entre les quals cal esmentar la reforma del 1906, en
la qual participà Josep M. Jujol i Gibert. Les parts més
interessants de la construcció són l’accés pel carrer
de la Canuda, amb un ampli pati d’escala coberta; la
decoració d’alguns salons i de la biblioteca, i l’original
jardí a l’altura del pis principal.