Amb una superfície de 700 m² i 95 places de capacitat,
el programa es distribueix en tres plantes: els espais
comuns de recepció, cuina menjador, sala d’estudi
treball i espai chill-out, a la planta baixa, i els
dormitoris i una terrassa privada a l’interior d’illa
de l’Eixample, a les plantes superiors. L’interior
segueix una estètica basada en la cultura urbana,
amb temàtica de skateboarding, amb mobiliari senzill
i algunes peces de reconegut disseny.

La generositat de l’habitatge original, amb amples
estances, alts sostres i un bon estat de conservació,
permet el canvi d’ús amb poca intervenció, generant
espais flexibles i agradables per a la gent que els habita
diàriament. La substitució d’algun terra hidràulic 
i d’algun envà seran els canvis més notables que es
duen a terme. Es renoven les instal·lacions, s’adapten
els espais existents per a llocs de descans, menjar,
estudi i passos, i es converteix la cuina en el centre
d’operacions del nou habitatge.

Es tracta d’una mostra de la transformació d’un
pis de l’Eixample en un habitatge contemporani. La
intervenció es basa en la creació de nous espais a
partir de les noves agrupacions d’usos dins la casa. La
llum retrobada i l’evolució i la interpretació d’elements 
de la construcció original del lloc —els paviments, les
fusteries i els sostres de voltes i biguetes— es treballen
amb la clara convicció que per poder preservar hem de
transformar.

Un antic habitatge amb una distribució interior 
que presentava estances sense ventilació ni 
il∙il·luminació natural, es reforma per acollir un 
nou programa funcional que es resolt en un loft 
de 75m2 i 8m2 de terrassa, molt lluminós i que 
permet gaudir visualment dels quasi 20m de 
longitud que separen ambdues façanes. 
L’habitatge s’ordena a partir de la peça central 
del bany, que genera dos grans espais: un, de 
menjador-estar i cuina, il∙il·luminat i ventilat a 
través de la terrassa de la façana del pati d’illa; 
l’altre, una habitació-estudi, il∙il·luminada i 
ventilada a través de la façana del carrer AusiàsMarc.

La parròquia de de la Mare de Déu dels Àngels 
té els seus orígens al segle XV, quan una capella 
dedicada a la Verge dels Àngels estava situada a 
extramurs de la Ciutat de Barcelona, en el camí
que portava de Sant Daniel a la Llacuna. L'any 1932,
després de deixar la seva ubicació a l'actual plaça
dels Àngels, es trasllada a l´Eixample, fent ús
provisional de la capella de les Concepcionistes.
L'any 1942 es comença la construcció de la nova
església de maó vist,  a excepció de la façana principal
i el campanar que són de pedra, amb una certa influència
nord-europea. A l'interior, l'escultura de la Mare de Déu
dels Àngels fou obra de Manuel Martí i les pintures
anaren a càrrec de Ferdinandus Serra.

L’adaptació al nou ús cultural i als nous requeriments
normatius d'aquest antic local comercial de principis
del segle, s’ha dut a terme compatibilitzant-la amb
l’estat inicial i mantenint un esperit atemporal pel que
fa a la seva configuració i essència. Estructures de
fusta i portes reciclades són els ingredients que 
compartimenten i flexibilitzen les múltiples activitats
que es promouen des de l’AAAB.

Equipament a cavall entre els estils modernista i noucentista.
Les torres cilíndriques amb cobertes punxegudes
són una clara influència de Puig i Cadafalch,
de qui l’arquitecte, Antoni de Falguera, fou deixeble i
col·laborador. En destaca sobretot l’espai interior anomenat
«la peixera», a partir del qual s’organitzen les
aules i els passadissos. Aquesta espècie de celobert de
130 m² queda tancat amb una claraboia envitrallada
i ofereix un espai polivalent per a concerts, presentacions 
i diferents esdeveniments.

L’edifici, un referent europeu en el seu sector, forma
part del complex de recerca mèdica i universitària de 
l’Hospital Clínic, i se situa en una illa de l’Eixample amb
el pati interior recuperat per a ús públic. Es distribueix
en una planta baixa, que conté els usos comuns del 
programa; cinc plantes tipus, destinades a laboratoris
d’investigació i innovació tecnològica, i tres plantes de
soterrani, d’emmagatzematge i aparcament. La solució
de la façana integra els passos d’instal·lacions, que
s’adapten als usos tecnològics del programa.

Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint
els esquemes modernistes quan la majoria dels
arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica.
Construït amb clares influències gaudinianes (finestres
i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal
de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada
per columnes esveltes que formen una espècie 
de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar 
el sòcol exterior de pedra (resseguint les obertures), 
el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i
l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària).
Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de
la Casa Sayrach i la Casa Montserrat (carrer Enric
Granados cantonada avinguda Diagonal)

Aquest edifici constitueix l’homenatge que Josep Puig i
Cadafalch fa a la tipologia de palau medieval barceloní,
distribuint l’espai mitjançant un pati interior amb una
escala que ens condueix al pis principal. En destaca la
pedra treballada de les façanes estucades blanques,
la tribuna d’estil gòtic, la porta principal i les dues
torres laterals cobertes amb teulada a quatre vessants.
Rehabilitada als darrers anys per a usos culturals, està
gestionada per la Fundació la Caixa.