Quan es va construir la cascada del Parc de la Ciutadella, 
va ser necessari disposar d’un gran dipòsit d’aigua que 
l’abastís. Fontserè va idear una gran bassa elevada sostinguda 
per una estructura de pilars i arcades impressionant, 
feta de maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai 
interior que recorda les naus de les esglésies romàniques. 
Actualment s’ha rehabilitat l’espai de la coberta, on hi ha 
la bassa d’aigua, i s’ha adaptat l’interior com a sala de 
lectura de la biblioteca de la UPF.

Edifici exempt que ocupa pràcticament dues illes de 
l’Eixample, envoltat d’un jardí interessant tant per la 
concepció com per les espècies que conté. Organitzat 
a partir d’una planta en forma de U, inicialment tenia 
les dependències representatives al centre, i a cada un 
dels extrems, les facultats de ciències i de lletres. Les 
dues torres quadrades, resoltes quasi com si fossin 
campanars i que coronen els extrems de la façana, 
ajuden a donar la idea de «temple laic» que té l’edifici.

La solució formal del recreixement de la xemeneia històrica
respon a una doble premissa: la utilització com per l’evacuació
dels gasos de combustió de la nova Central de Climatització i
l’emplaçament condicionat per un entorn arquitectònic molt
determinat, sota la presència del conjunt patrimonial de Ca
l’Aranyó, l’edifici de nova planta de la UPF i els immobles de
Mediapro que delimiten la plaça cívica del Campus de la
Comunicació. S’ha treballat sobre la base d’un con d’acer
inoxidable mate que recobreix, com una pell, el conducte cilíndric
de fums, de 8 metres d’alçada i 1,10 m de diàmetre fixat a la
xemeneia històrica, mitjançant un sistema de 5 tensors ancorats
a la base interior. La conoide dóna continuïtat a l’estructura original
de la xemeneia i permet assenyalar, amb respecte, el tram sobreposat
personalitzant el coronament a fi de recuperar la imatge clàssica del remat.