La fàbrica és el paradigma contemporani del reciclatge urbà. Una tipologia hereva del passat industrial de Barcelona i que ha esdevingut en molts casos contenidor de centres dedicats a la cultura, l'oci i la educació. Però en altres casos s'han adaptat a habitatges de planta lliure, a espais comercials o a tallers...etc

AQUEST ITINERARI CONSTA D’UN RECULL D’EDIFICIS QUE TENEN RELACIÓ AMB UN PASSAT COMÚ: LA BARCELONA DE LES FÀBRIQUES. LA MAJORIA HAN CANVIAT EL SEU ÚS, PERÒ ENCARA HI PODEM VEURE LA SEVA VINCULACIÓ AMB EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC INDUSTRIAL DE BARCELONA.
enllaç al web a totes les Fàbriques per fitxes

60 anys separen aquesta antiga fàbrica de filatures, 
d’amplis finestrals, voltes i grans estructures metàl·liques, 
del lluminós habitatge actual. Un espai organitzat per volums 
i laberíntics carres a dos nivells que permeten, des de
qualsevol racó, la mirada de tot el conjunt. Una successió
de funcions que giren al voltant d’una cèntrica, alhora que
ben comunicada, zona de servei. Un lloc que combina el
passat i el present en harmonia.

L’edifici, en forma de L, on hi havia els menjadors
de la fàbrica Philips, és un dels pocs exemples
d’arquitectura industrial dels anys cinquanta que es
conserva a Barcelona. Es va rehabilitar el 2007 com a
Centre Pepita Casanellas. Es troba al costat dels Jardins
dels Drets Humans, dissenyats per la senyora Van 
der Harst, paisatgista i esposa de l’aleshores director
de la fàbrica Philips, com a espai de descans per als 
treballadors. Actualment disposa de trenta punts de
llum situats aleatòriament dins del recorregut i que
recullen els trenta articles de la Declaració Universal 
dels Drets Humans

El projecte d’aquest hivernacle al bell mig del barri
de Sants es va fer aprofitant l’estructura d’una antiga 
fàbrica de plàstics. Actualment funciona com a centre
de jardineria, però els seus espais també s’han utilitzat
com a escenari per a diferents esdeveniments.

El Passatge del Sucre és la recuperació i transformació
d’una antiga fàbrica composta per un conjunt de cinc
edificis, pertanyents a un recinte industrial de 1916 (una
destil·leria d’alcohol). El resultat són 29 habitatges readaptats 
(lofts), classificats en set tipologies de diferents dimensions
i distribucions. El conjunt destaca per la conservació
dels elements originals, com la volumetria, el maó vist, les
façanes, les obertures i les estructures tant de fusta com 
metàl·liques.

El primer edifici de La Escocesa va ser una fàbrica tèxtil
d’estampats de la família Paul. A partir del 1877, el recinte
industrial el van ocupar diferents empreses que llogaven
part de l’antiga fàbrica, entre d’altres l’empresa Johnston,
Shields i Cia - La Escocesa (1894-1984), que li acabà donant
el nom. En aquests moments, La Escocesa acull una
vintena d’artistes residents dedicats especialment al camp
de les arts visuals.

Can Ricart fou el primer gran vapor del Poblenou al segle 
XIX, esdevingué parc industrial d’empreses a principis
del segle XX i, a partir del 1997, allotja aquest centre de
producció i investigació artística. El projecte de rehabilitació
es fa des del respecte per l’edifici, reconeixent el
seu caràcter i re-interpretant-lo per adaptar-lo al nou ús,
mantenint les cicatrius de les transformacions i afegint-ne
de noves. L’espai no pretén ser estàtic i formalista, sinó
contenidor de l’activitat que s’hi desenvolupa, mutable i
espontània.

Can Felipa és el nom popular de l’antiga fàbrica Catex
(Central de Acabados Textiles). Ara és un centre cívic amb  
un projecte cultural i pluridisciplinari obert a creadors,
veïns, entitats i grups de la ciutat que vulguin aportar o
proposar idees, o participar-hi. El projecte posa un interès
especial en la producció artística emergent, sobretot en
les arts visuals i en les arts escèniques.

La transformació d’aquesta nau industrial de 5.500 m2
s’articula en boxs destinats a allotjar-hi empreses de
creació recent i diferents zones de serveis comuns. S’ha
prioritzat l’entrada de llum com a aportació significativa
a l’espai original d’un magatzem antic i fosc. La façana
impactant, el colorit de l’espai, la llum natural abundant i
el caràcter desenfadat de la senyalització de l’edifici
contribueixen a crear un entorn vibrant, idoni per potenciar
el dinamisme empresarial de la ciutat.

(No es permet fer fotografies dins aquest edifici)

La nova seu de l’Escola Superior de Disseny, conserva
l'estructura original i l'aspecte industrial de l’antiga fabrica
tèxtil Macson de Barcelona construïda al 1952. L'edifici
es composa de quatre plantes, integrant els valors del 
Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten
la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents.
La re-organització de l'antic pati de càrregues, que es cobreix
amb un revestiment de fusta, amb una sèrie de rampes i
escales, permet accedir als diferents punts de l'escola.