On ara hi ha l’actual edifici de Casa Orlandai, des del
segle XVII hi havia hagut un mas de planta quadrada.
Després de cinquanta anys de reformes continuades,
l’edifici aconseguí una personalitat pròpia, en què
destacava la riquesa decorativa de les escales i les
vidrieres de l’interior. Del 1956 al 1974, l’edifici acull
l’Escola Talitha, recuperant la renovació pedagògica
catalana dels anys trenta i del 1974 al 2003, el centre
pren el nom d’Escola Orlandai. Des del 2007 acull el 
centre cultural Casa Orlandai, després d’una rehabilitació
integral tant de l’interior com de l’exterior.

És una masia del segle XVII, tot i que l’origen del mas
és molt anterior, tal com evidencia la torre romànica
que li dóna el nom. L’edifici és de tipus basilical, amb
el cos central més elevat i cobert amb una teulada a
quatre aigües. El portal és dovellat, de punt rodó, i les
finestres tenen la llinda, els brancals i l’ampit de pedra
motllurada. A l’entrada hi ha l’escut de la família i la
inscripció següent: «fou fet per Benet Vinyals de la
Torre l’any 1610». Des del 1990 allotja les oficines del
grup hoteler HUSA.

L’antiga masia senyorial de tres plantes del segle XVII
fou modificada durant el primer quart del segle XIX per
Jaume Oliveras, qui afegí els dos cossos laterals amb
galeries cobertes amb terrat i la decoració de la façana
primitiva i els balcons, amb les figures de terracota que
donaven nom a l’edifici. Al 1931, els “Amics d’Ignasi Iglésias”
compren la finca per crear-hi una escola pel barri
de Sant Andreu, seguint les idees del poeta i dramaturg,
que havia fet una aferrissada defensa de les escoles a
l’aire lliure quan formà part del consistori barceloní.

Aquesta masia del S XV deu la seva fesomia actual
a les intervencions realitzades a final segle XIX . El
llenguatge emprat opta, en línies generals, per un
llenguatge classicista, tot i que el capcer que centra
l’eix de simetria se soluciona amb disseny clarament
modernista.
La recent reforma i l’ampliació com a casal d’entitats
recupera un edifici de 600 anys d’història, integrant-se
dins els jardins de Frederica Montseny.

Aquesta casa pairal, tot i que per la seva especial
tipologia podria haver estat més un edifici residencial
suburbà, té planta quadrada, pati central i coberta
a quatre aigües, i s’estructura en planta baixa i dues
plantes pis. La rehabilitació per convertir-la en centre
cívic del barri Vilapicina permeté recuperar tota la
sèrie d’arqueries del segon pis i de les portes d’accés.

La masia de Can Basté s’aixeca sobre les restes
d’una torre medieval propietat del baró de Creixell.
L’edifici té forma quadrada i teulada a quatre vessants.
Coronant la teulada hi ha un pinacle de ceràmica verda
vidrada com el que també corona el sostre de l’església 
vella de Santa Eulàlia de Vilapicina. El 1782, coincidint
amb la reforma de l’esglesiola, es va construir el pont
galeria que uneix les dues edificacions. La façana
principal té una porta amb un arc de mig punt i una
balconada de l’època.L’any 1995 va ser inaugurat com
a centre cívic, desprésd’una intervenció que transformà
totalment el seu interior.

El Museu Palmero està ubicat en una masia catalana
del segle XV . El seu interès arquitectònic se suma al
pictòric, ja que conté una col·lecció de pintures dels
artistes Maestro Palmero i Alfredo Palmero. Destaca
entre el fons permanent la col·lecció dels personatges
del Quixot. També és interessant el mobiliari i la ceràmica
de la decoració de la masia, el mural que representa el
naixement de l’escut de Catalunya i la cova mil·lenària.