Després de l’última restauració, el Palau Mornau s’ha 
obert al públic com a museu dedicat al cànnabis. 
De l’antic edifici, dels segles XVI-XVII, se’n conserva el 
parament extern de carreus resseguits amb estuc i 
les obertures emmarcades amb pedra motllurada. La 
reforma i l’ampliació del 1908, d’aire modernista, són 
visibles a la façana, en què destaca la tribuna de ferro 
forjat, i a l’interior, amb alguns elements remarcables, 
com ara la llar de foc, la decoració dels sostres i el pati 
interior.

L’edifici es construeix en dos estrats. L’estrat inferior
és una plaça oberta per als esdeveniments públics. El
nivell superior és on es localitzen els espais expositius.
Una sèrie de patis travessen tots els estrats i
estableixen diverses relacions entre ells. Construït en
motiu del Fòrum de les Cultures 2004, reobre ara les
seves portes com a Museu Blau de les Ciències Naturals.
Els arquitectes Herzog & de Meuron, autors de
l’edifici original, han estat també els responsables de
l’adaptació de la nova seu del Museu i del disseny museogràfic
de l’exposició de referència «Planeta Vida».

Les antigues cambres reials del Palau de Pedralbes
(la cambra d’Alfons XIII, l’avantcambra i la cambra de
Victòria Eugènia) conserven encara avui bona part de
la seva empremta original, aquella que van deixar els
aristòcrates barcelonins que van decorar al seu gust
aquests espais i alhora l’empremta dels estadans que
en el seu dia els van ocupar: el Rei Alfons XIII i la seva
esposa la Reina Victòria Eugènia.

La fàbrica tèxtil que Casimir Casarramona va fer construir
als peus de la muntanya de Montjuïc, constitueix
una peça única de l’arquitectura modernista industrial
catalana de principis del segle XX . Tota la construcció
es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial
per ornamentar les parts nobles.
Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002
”la Caixa” va crear el CaixaForum, i el va dotar de les
infraestructures pròpies d’un equipament cultural
modern, mantenint l’esperit original de l’obra.

La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per
convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas
mostra la seva deteriorada pell formant un collage
contemporani i construeix un nou edifici que connecta
les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el
traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els
tres edificis configuren un pati que es converteix en
un vestíbul polivalent per al museu. La visita interior
es comença des de la cota més alta, fent un passeig
continu de baixada.

Aquesta joia del gòtic català té un important valor 
afegit: el conjunt ha estat utilitzat per la comunitat 
de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 
1983, que es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús 
ininterromput, avui ens podem atansar a la vida 
d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrentne 
els espais més quotidians. El Museu Monestir conté 
nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari 
que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles. 
Han intervingut en la seva restauració en els darrers 
120 anys Joan Martorell, Geroni Martorell, Pallàs, 
Bassegoda, Ros de Ramis, Casanoves, López Íñigo i, 
des de l’any 1988, Josep M. Julià.

El Museu Palmero està ubicat en una masia catalana
del segle XV . El seu interès arquitectònic se suma al
pictòric, ja que conté una col·lecció de pintures dels
artistes Maestro Palmero i Alfredo Palmero. Destaca
entre el fons permanent la col·lecció dels personatges
del Quixot. També és interessant el mobiliari i la ceràmica
de la decoració de la masia, el mural que representa el
naixement de l’escut de Catalunya i la cova mil·lenària.