La forma irregular del volum de l’edifici estava predeterminada
per l’ordenació urbanística. Projectant una
composició rectangular a l’estil Mondrian a la façana oest,
el rectangle de les plantes superiors sura sobre la base i
crea, en el buit entre tots dos, una terrassa. A partir d’aquí,
el rectangle es pot detallar a escala humana, en contrast
amb l’escala metropolitana del rectangle superior. A més,
es fa referència al passat industrial del barri mitjançant el
marc estructural blanc i els panells lleugers de ceràmica.

Raresa moderna en la transformació del 22@ negant
angles rectes i paral·lelepipèds, i fugint de la cromàtica
gris, fosca i vidriada. La pell exterior, composada de grans
làmes que protegeixen les oficines de la radiació solar,
ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana, 
l’antiga fàbrica catalogada com a patrimoni industrial, on
s’ubiquen diferents equipaments. La Comissió del Mercat
de les Telecomunicacions és un organisme públic que
regula de forma independent els mercats nacionals de
comunicacions electròniques i de serveis audiovisuals,
establint i supervisant les obligacions dels operadors i
fomentant la competència.

La transformació d’aquesta nau industrial de 5.500 m2
s’articula en boxs destinats a allotjar-hi empreses de
creació recent i diferents zones de serveis comuns. S’ha
prioritzat l’entrada de llum com a aportació significativa
a l’espai original d’un magatzem antic i fosc. La façana
impactant, el colorit de l’espai, la llum natural abundant i
el caràcter desenfadat de la senyalització de l’edifici
contribueixen a crear un entorn vibrant, idoni per potenciar
el dinamisme empresarial de la ciutat.

(No es permet fer fotografies dins aquest edifici)

Aquest edifici d’oficines s’estructura en sis plantes, de 
les quals la planta baixa i el soterrani se situen dins els 
límits del solar, mentre que les superiors es desplacen 
per alliberar l’espai de la plaça situada al migdia 
i generar un espai més ampli. Des del punt de vista 
funcional, l’edifici es caracteritza per la flexibilitat de 
la distribució interior, l’aprofitament total per a espais 
operatius, i la màxima sostenibilitat i el reaprofitament 
energètic en l’explotació de les instal·lacions.

Un pis típic de l’Eixample s’ha transformat en una
instal·lació per al treball compartit (coworking), pensat
per a professionals liberals, autònoms, microempreses
de noves tecnologies, etc. L’adequació s’ha executat
amb tres regles bàsiques: el mínim pressupost,
utilitzant al màxim els elements característics ja
existents; les millors instal·lacions de telefonia i dades
pel treball, i l’obtenció del màxim espai útil. És la seu
d’Arquitectura Reversible, associació que organitza el
48h Open House Barcelona.

Transformació d’un edifici existent en oficines. Per 
una banda s’obté, partint d’una preexistència molt 
rígida, el nivell de flexibilitat i de serveis que demanda 
aquesta tipologia, posicionant en la façana interior 
un nou nucli d’accessos a l’espai central que ocupava 
un pati. Això ha permès la distribució de les plantes 
en dos àrees lliures. D’altra banda es genera una nova 
façana a carrer que identifica l’edifici com a corporatiu. 
El color i la textura han estat determinants per 
aconseguir-ho.

És una construcció de 20 plantes que ha esdevingut 
una fita entre els barris de Gràcia i Sant Gervasi. El va 
aixecar Claudio Carmona en un estil arquitectònic brutalista 
en què predomina l’acer. Es visitarà la planta 16, 
que allotja un estudi de disseny i comunicació, des del 
qual es pot gaudir d’una vista especial de la ciutat.

L’emplaçament de Ràdio Nacional d’Espanya al districte 
tecnològic 22@ permet disposar de 3.000 m2 repartits 
en quatre plantes, planta baixa i soterrani, amb una bona 
dotació tecnològica per a les comunicacions. Aquesta 
nova seu s’ha construït amb sistemes d’estalvi de consum 
energètic. Cal destacar-hi el treball de la façana amb els 
brise-soleils de colors.

El procés de disseny de l’edifici està intrínsecament 
relacionat amb el que conté, des de l’etapa de conceptualització 
fins a l’evolució final amb tota la complexitat 
constructiva. L’estructura metàl·lica principal, resolta amb 
quatre pòrtics, defineix diferents característiques i tipus 
d’espais. Per acabar de donar-li forma, ja no hi haurà vidre,
material tradicional en aquest tipus de construccions, sinó
ETF, que aportarà condicions de confort al resultat final.

El centre d’interès és la rehabilitació de la façana de 
l’edifici projectat per Francesc Mitjans l’any 1959. 
Tota la façana principal es concep com un gran llenç 
encaixat entre els buits de la planta baixa i la planta 
àtic, i retirat del mateix pla de façana. Com a criteri 
general d’actuació, s’ha volgut recuperar la imatge 
original de l’edifici, alhora que s’utilitzen materials i 
sistemes constructius contemporanis d’acord amb els 
nous requeriments de confort.