Modernisme – 48H Open House Barcelona – El festival d'Arquitectura des del 2010 –

LA CASA DE CARLOTA

Marco — Wed, 10 Sep 2025 13:57:37 +0000

A La Casa de Carlota, el disseny s’entén com una experiència radicalment inclusiva. L’estudi aposta per un model creatiu únic, on persones amb síndrome de Down o autisme treballen amb professionals del disseny, aportant una mirada inesperada i innovadora. El pis —situat a l’escala segona de la Casa de les Punxes— conserva els elements originals de l’habitatge, com les rajoles hidràuliques, vitralls i fusteries nobles, convertint l’espai en un lloc lluminós, viu i inspirador on l’arquitectura acull el talent divers.

ITINERARI JOAN AMIGÓ

Marco — Tue, 09 Sep 2025 15:49:27 +0000

Recorregut guiat pels edificis principals que Joan Amigó i Barriga (1875-1958), un dels arquitectes modernistes més destacats de Badalona, va projectar a la ciutat. Descobrirem les seves obres més emblemàtiques i el context històric i artístic en què es van construir.

La visita anirà a càrrec de la historiadora de l’art Margarida Abras, exdirectora del Museu de Badalona, i s’organitza en el marc de l’exposició Joan Amigó i Barriga (1875-1958). Arquitecte modernista de Badalona, que s’ha acabat recentment.

CASA ENRIC MIR CARRERAS

Marco — Thu, 07 Aug 2025 10:31:49 +0000

Projectada per l’arquitecte Joan Amigó i Barriga l’any 1907, per encàrrec d’Enric Mir i Carreras —conegut com el Mir ric i soci de Joan Gamper en la societat Cafès Mir-Gamper—, aquesta casa és un bon reflex d’una generació d’arquitectes que recuperaven el llenguatge modernista desproveït de les connotacions polítiques i socials, i n’exploraven les possibilitats ornamentals i compositives amb una nova sensibilitat.

L’edifici, de planta baixa, pis i golfes, presenta una façana unitària però asimètrica, amb dos cossos diferenciats per la composició de balcons i obertures. En destaquen els motius decoratius d’inspiració secessionista i la influència de Mackintosh: pinacles cilíndrics, vitralls geomètrics i una coberta amb carener sinuós. El sòcol, marcat cromàticament, i un pavelló interior amb coberta corba completen aquest exemple singular de modernisme tardà reinterpretat.

CASA GRANELL

Marco — Wed, 06 Aug 2025 09:42:36 +0000

Projectada l’any 1901 per l’arquitecte Jeroni F. Granell i acabada el 1903, la Casa Granell és un edifici entre mitgeres situat al carrer de Girona, 122, format de planta baixa, entresol, cinc pisos i terrat. Considerada bé cultural d’interès local, representa una de les obres més personals de Granell, conegut per un modernisme sobri però ric en solucions ornamentals inspirades en la natura.

La façana presenta una composició singular, amb balcons als costats i obertures centrals aparellades. Està decorada amb esgrafiats florals en tons verds i rosats, i emmarcada amb motllures sinuoses de pedra. Els vitralls i els porticons originals es conserven, i el coronament es resol amb una cornisa ondulada amb respiradors quadrangulars.

A l’interior, el vestíbul i el celobert central destaquen per l’ornamentació en marbre, ceràmica vidrada i estucs policromats amb motius vegetals, especialment iris i plomes de paó. Granell, que residia a l’edifici, també hi va intervenir com a vitraller, a través del taller Rigalt i Granell, del qual era soci.

L’any 1987, l’arquitecte Antoni Solanas va dur a terme una rehabilitació de les façanes principal i posterior, i va recuperar els colors originals de les persianes i l’aspecte general de la finca, respectant-ne la concepció modernista original.

CASCADA MONUMENTAL DE LA CIUTADELLA

Marco — Wed, 31 Jul 2024 09:46:28 +0000

El projecte original del Parc de la Ciutadella, dissenyat per Josep Fontserè l’any 1872, preveia l’existència d’un dipòsit d’aigua camuflat per una muntanya de terra en un extrem del parc. Tanmateix, l’any 1874, el mestre d’obres va rebre l’encàrrec de construir una font de petites dimensions i sense rellevància per al conjunt del parc. Les dimensions de la font encarregada es van anar engrandint fins a arribar a ser la Cascada Monumental que es coneix avui dia, situada a la zona del jardí romàntic del parc, i a la qual s’arriba per camins sinuosos. Les obres es van iniciar l’any 1875, i l’any 1888 s’hi va col·locar el conjunt escultòric.
La cascada es va alinear a l’eix de la Meridiana del Pla Cerdà i es va dissenyar amb un estil eclèctic. El monument s’estructura al voltant d’un cos central en forma d’arc triomfal, dues escalinates laterals simètriques i una font elevada (potser per recordar la muntanya inicial del projecte del 1872) envoltada per un llac artificial en dos nivells, formant un conjunt d’inspiració neoclàssica que contrasta amb el naturalisme d’alguns elements decoratius. A la part de darrere de la cascada, hi ha una gruta artificial amb un dipòsit d’aigua a la part superior. La font s’alimentava d’aigua d’un dipòsit situat al carrer de Wellington, de 15.000 m³ de capacitat, que regava la cascada i els jardins (actual biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra).

PALAU GÜELL

Marco — Wed, 31 Jul 2024 09:39:17 +0000

El Palau Güell va ser construït per Antoni Gaudí entre el 1886 i el 1890 per encàrrec de l’industrial, polític i mecenes barceloní Eusebi Güell Bacigalupi, i destaca per la concepció innovadora de l’espai i pel tractament de la llum. Gaudí introdueix al Palau solucions variades, basades en plantejaments molt personals i en formes expressives fruit de la seva imaginació, a partir de la utilització de materials nobles, com el marbre, la ceràmica i el ferro forjat, entre d’altres.
Des del 1945, és propietat de la Diputació de Barcelona, i va reobrir les portes el 2011, després de diverses restauracions. L’any 1984, va ser inscrit a la llista de Patrimoni Mundial per la Unesco, pel seu valor universal i excepcional. Es pot considerar que el Palau Güell conté l’essència de tota l’obra posterior de l’arquitecte, i esdevé imprescindible per entendre la seva arquitectura.

CASA CAMPRUBÍ

Marco — Fri, 22 Sep 2023 11:26:36 +0000

Cebrià Camprubí, famós roserista, va demanar a Josep Maria Jujol que li construís aquesta casa a la finca agrícola de Cornellà de Llobregat dedicada al conreu de roses i plantes de la família.
L’edifici està format per diferents volums rectangulars interconnectats i a diferents altures, a excepció del cos circular de l’escala, adossada a la torre mirador. La decoració exterior està formada per esgrafiats que remeten a sants i deesses relacionades amb l’agricultura, un pagès feinejant, els ocells característics de l’arquitecte i la referència constant a la professió del seu propietari: el cultiu de les roses. La façana, pintada de color rosa suau, també reforça aquesta idea.
A part de l’esgrafiat, altres tècniques que va fer servir Jujol a l’hora de construir l’edifici són el trencadís i la forja.

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Marco — Fri, 01 Sep 2023 10:26:37 +0000

Al segle I aC, els romans van situar el temple –suposadament– d’August en el punt més alt de la llavors anomenada Bàrcino. Amb el pas del temps, es va anar enderrocant, i a l’edat mitjana, va quedar amagat dintre de diverses construccions gòtiques. No va ser fins a la reforma que va dur a terme Lluís Domènech i Montaner, entre el 1903 i el 1905, quan es va idear el pati on es troben ara situades 3 columnes de l’antic temple, recuperant la seva importància. És aquí, entre restes històriques, on se situa la seu del Centre Excursionista de Catalunya, fundat el 1876, que actualment té 4.000 socis i sòcies, i on es conserven espais magnífics de l’edifici original.

RECINTE SANT PAU – ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA

Marco — Sat, 20 Aug 2022 09:46:35 +0000

L’Escola es va crear segons el Decret del 4 de desembre del 1953 i va iniciar l’activitat el curs acadèmic 1954-1955, funcionant com a Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS). L’edifici que des de llavors ocupa l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau va ser l’antic allotjament de les monges que treballaven al centre hospitalari. L’any 1977, va tenir lloc la integració dels estudis d’Infermeria a la Universitat, així que l’Escola es va transformar en l’Escola Universitària d’Infermeria, adscrita a la UAB.

MUSEU TORRE BALLDOVINA

Marco — Mon, 12 Sep 2022 11:47:14 +0000

És una antiga residència construïda aprofitant una torre de defensa del segle XI. L’aspecte actual el pren bàsicament durant el segle XVIII, amb un cos de planta irregular, aprofitant antics fonaments. Durant dos segles, va ser residència de la família Sagarra (de l’escriptor Josep Maria de Sagarra), que a inicis del segle XX en va modificar profundament l’estructura i va fer servir el maó vist en arcades neogòtiques, i es disposa perpendicularment a la façana antiga. La restauració (1982) és respectuosa amb els murs originals i no es planteja arqueològicament (escala, muntatge museogràfic…). Actualment, és un museu local pluridisciplinari que té l’objectiu de protegir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural i natural del territori, tot col·laborant amb les entitats públiques i privades de la ciutat.

CA L’AMIGÓ I NOU JARDÍ

Javier Maculet — Wed, 06 Oct 2021 15:21:51 +0000

Edifici modernista, anomenat també casa Jaume Botey, format per una gran casa i jardí. La casa la va reformar el 2001 l’estudi Soldevila, Soldevila, Soldevila arquitectes, per acollir les oficines i els espais de BSA (Badalona Serveis Assistencials). El 2021 s’inaugura la reforma del jardí, obra de l’estudi d’arquitectura i paisatge Isabel Bennasar, que és una proposta d’ordenació del jardí que també facilita l’ampliació de l’accés a les urgències de l’Hospital Municipal. Amb aquest nou projecte, l’edifici guanya un espai públic de qualitat que, alhora, permet admirar la seva façana asimètrica i coronament emmerletat.

HOTEL ROMÀNTIC

Marco — Mon, 27 Sep 2021 14:00:57 +0000

Aquests edificis bessons de planta baixa i dos pisos són en l’actualitat un exemple de la diversitat d’usos que es poden donar en certs edificis patrimonials. La casa Planas, la que està més a prop de la cantonada, es va reformar l’any 1952 per convertir-se en tres habitatges diferents, modificant totalment la distribució i perdent els elements decoratius originals. Pel que fa a la casa Catasús, actualment Hotel Romàntic, tot i ser un edifici turístic, conserva la distribució de casa unifamiliar, el jardí i part important de la decoració.

RECINTE SANT PAU – CAMPUS SALUT BARCELONA

Marco — Wed, 25 Aug 2021 09:52:33 +0000

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, fundat el 1401, és una de les institucions hospitalàries més antigues del món. Situat al Pla de l’Eixample de la ciutat de Barcelona ideat per l’enginyer Ildefons Cerdà, l’Hospital té una llarga trajectòria històrica. Durant més de sis-cents anys, ha passat per diferents etapes: des de la beneficència medieval, el naixement de les especialitats mèdiques modernes o la incorporació de l’higienisme, amb la construcció del Recinte Modernista de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner, fins al model assistencial actual. Durant aquests més de sis segles, l’Hospital ha tingut tres ubicacions diferents i s’ha transformat mantenint en tot moment l’esperit humanista de dedicació a la salut i a les persones.

Actualment, Sant Pau té unes instal·lacions capdavanteres i innovadores, i amb una gran capacitat de creixement. Tot això és possible gràcies a un equip de professionals molt humà i compromès, amb valoracions excel·lents per part d’usuaris i pacients.

RECINTE SANT PAU – FACULTAT DE MEDICINA DE LA UAB

Marco — Fri, 30 Jul 2021 14:55:09 +0000

La Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que es va inaugurar l’any 1968, és un centre universitari públic que té com a objectiu formar professionals assistencials amb els coneixements, les habilitats i les actituds sobre la salut i la malaltia que requereix la societat actual, i que capaciten per a l’exercici professional d’acord amb la normativa vigent. Abans de ser la seu de la Facultat de Medicina, aquest espai es destinava a les dependències de l’antiga farmàcia de l’Hospital.

En els orígens, l’edifici es distribuïa en un gran espai central amb coberta de vidre i nervis metàl·lics; un primer pis amb cambres que envoltaven l’espai central, i un segon pis que ocupava parcialment la planta a llevant i ponent. Per adaptar-se a la topografia del terreny, la planta baixa del pavelló se situava sis metres per sota la cota del carrer i, com a conseqüència, estava envoltada d’un fossar que aportava llum natural i ventilació a l’interior. La intervenció actual ha fet un reforç estructural del pavelló, l’adequació funcional i el disseny d’interiors per a l’ús de la Unitat Docent de Sant Pau de la Facultat de Medicina de la UAB i l’Escola d’Infermeria, i la integració de l’edifici en la xarxa d’infraestructures d’energia geotèrmica del recinte.

RECINTE SANT PAU – CASA DE CONVALESCÈNCIA DE SANT PAU

Marco — Fri, 30 Jul 2021 14:53:06 +0000

La Casa de Convalescència, amb una superfície de 6.235 m2, és una de les darreres obres del modernisme català i forma part del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roura, que va col·laborar amb el seu pare, Lluís Domènech i Montaner, i el va substituir en la direcció de les obres a la seva mort, el 1923.

L’edifici, que es va destinar a albergar persones convalescents –amb una capacitat màxima per a cent residents–, destacava pels solàriums envidrats i disposava d’una capella, que dividia l’edifici en dues ales, una per a homes i una per a dones. La Casa gaudia d’una vida autònoma de l’Hospital, amb economia, cuina i farmàcia pròpies.

La Universitat Autònoma de Barcelona va obtenir la concessió per a la utilització de l’edifici l’any 1969, amb l’objectiu de desenvolupar-hi diverses activitats acadèmiques, fet que va consolidar la presència d’aquesta Universitat a la ciutat.

Anys més tard, el 1998, es va rehabilitar l’edifici per adaptar-lo a aquests usos acadèmics amb la voluntat, també, de retornar-li la forma original: es van rehabilitar façanes i cobertes (amb la gran cúpula central) i es va adequar l’edifici com a equipament d’aulari, ubicant la biblioteca a la planta soterrani. Actualment, la Casa de Convalescència és la seu de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona.