El conjunt va sorgir quan la família Bausili va adquirir una nau de la fàbrica Bruguerola i va promoure la construcció d’habitatges per als seus treballadors. El projecte, obra de l’arquitecte Joan Amigó, es va materialitzar en un bloc lineal de dues plantes, amb accés directe als habitatges de planta baixa, i mitjançant escala i corredor exterior als del pis superior.

Els habitatges, amb una superfície superior a l’habitual en aquest tipus de promocions, incorporen cuina i bany dins del mateix volum edificat, un fet poc comú en l’habitatge obrer de l’època. Malgrat això, el conjunt es va desenvolupar en un context de precarietat urbanística, sense una ordenació global prèvia, reflectint els processos de creixement espontani i fragmentari que van caracteritzar la Marina durant el primer terç del segle XX.

A partir de la Transició, i gràcies a la mobilització ciutadana, es va impulsar la dignificació de l’espai i la seva transformació en un memorial. El conjunt actual, inaugurat l’any 1985 i dissenyat per l’arquitecta Beth Galí, configura un recorregut simbòlic que combina espais enjardinats, làpides i elements escultòrics, amb la voluntat de preservar la memòria de les víctimes. El conjunt inclou la tomba del president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat el 1940.

L’edifici es va resoldre amb una arquitectura funcional, amb una estructura clara i espais amplis i diàfans, que faciliten la flexibilitat dels usos comercials. El mercat se situa parcialment soterrat, fet que permet mantenir la continuïtat de l’espai públic en superfície mitjançant la creació d’una plaça a la coberta. Aquesta decisió integra l’equipament dins el teixit urbà i evita perdre espai lliure, i alhora genera una relació directa entre el mercat i la vida quotidiana del barri.

La visita permetrà descobrir el funcionament intern de l’equipament i entendre com es prepara l’edifici abans d’obrir, mostrant des de dins el procés d’arrencada diària que fa possible l’atenció als clients i la vida quotidiana del mercat.

L’edifici es compon d’una torre de dos cossos sobre un volum cilíndric, coronat per una cúpula de vidre. Aquesta configuració permet projectar la llum tant cap al mar com cap al cel, reforçant la seva funció de referència per a la navegació marítima i aèria.

Originalment situat a tocar de la costa, les transformacions del delta i l’ampliació del port han alterat completament el seu entorn, deixant-lo avui dins l’àmbit portuari. Malgrat les amenaces de desaparició al llarg del temps, el far s’ha mantingut actiu fins a l’actualitat, i s’ha consolidat com un testimoni de l’evolució del territori i de les infraestructures vinculades al mar.

L’accés al far es farà amb autocar, a causa de les restriccions d’entrada al Port de Barcelona.

El complex, amb una superfície superior als 10.000 m², s’organitza en diverses vies, destinades a cotxeres i àrees tècniques especialitzades. En aquest espai, es duen a terme les operacions de posada a punt dels trens, així com també la supervisió dels sistemes automatitzats que permeten la circulació sense conductor.