Espais Ocults – 48H Open House Barcelona – El festival d'Arquitectura des del 2010 –

CEMENTIRI DE SANT GERVASI

Marco — Wed, 29 Apr 2026 10:51:33 +0000

Inaugurat l’any 1853 a la falda de Collserola, als afores de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, aquest cementiri conserva, encara avui, el caràcter tranquil i recollit dels antics cementiris de poble. El conjunt s’organitza a partir d’un eix central amb escalinates i arbrat lateral que condueix fins a la capella neoclassicista, coronada per una cúpula.

A banda i banda del recorregut principal, es distribueixen blocs de nínxols, tombes i panteons familiars, mentre que els murs perimetrals també incorporen sepultures. El recinte destaca per la diversitat estilística dels monuments funeraris, principalment d’estètica eclèctica, amb exemples notables, com el panteó Cros, projectat per Joan Baptista Pons i Trabal l’any 1894.

El cementiri conserva les tombes de diverses figures vinculades a la cultura i l’arquitectura catalanes, entre les quals destaquen les de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, l’arquitecte Cèsar Martinell i l’escultor Enric Clarasó.

OBSERVATORI FABRA

Marco — Thu, 16 Apr 2026 11:47:34 +0000

Impulsat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i finançat per l’industrial Camil Fabra, marquès d’Alella, l’Observatori Fabra és un dels observatoris científics en funcionament més antics d’Europa. Des que es va inaugurar, el 1904, desenvolupa de manera continuada tasques d’investigació astronòmica, meteorològica i sísmica.

L’edifici, projectat per Josep Domènech i Estapà, combina una arquitectura monumental amb elements propis del modernisme més sobri, com l’ús de la pedra, el maó vist i la ceràmica. La gran cúpula metàl·lica destinada al telescopi astronòmic s’ha convertit en un dels elements més característics del conjunt.

L’observatori conserva instruments històrics originals i és especialment reconegut per les seves sèries meteorològiques centenàries, considerades de gran valor científic. Al llarg del temps, també ha esdevingut un important espai de divulgació científica obert a la ciutadania.

Recentment, l’observatori ha estat admès com a membre de ple dret de l’Alliance of Historical Observatories (AHO).

ESTUDI DEL PINTOR ARRANZ BRAVO

Marco — Wed, 25 Mar 2026 16:05:06 +0000

Projectat com un espai dedicat exclusivament a la creació artística, l’estudi del pintor Eduard Arranz-Bravo s’integra discretament al vessant boscós del Tibidabo, molt a prop de la residència de l’artista. L’edifici adopta una forma compacta i abstracta, amb façanes contínues revestides d’estuc clar que dialoguen amb la llum i les ombres de l’entorn natural.

L’interior, resolt amb estructura de formigó vist, es concep com un gran espai auster i flexible al servei del treball creatiu. La planta superior acollia l’estudi de pintura, il·luminat per un gran lluernari zenital que defineix l’atmosfera de l’espai, mentre que la planta inferior incorporava el taller d’escultura i el magatzem d’obra, oberts cap a una terrassa exterior.

Amb una arquitectura essencial i silenciosa, l’edifici busca establir una relació directa entre paisatge, llum i procés artístic, i es converteix en una peça singular dins l’entorn natural de Collserola.

CASA TERESA SERRA

Marco — Mon, 09 Mar 2026 18:07:37 +0000

Construïda com a residència d’estiueig per a Teresa Serra de Vendrell a principis del segle XX, la Casa Teresa Serra, coneguda també com a Vil·la Anita o Palauet d’Orsà, és una torre senyorial situada al vessant de Collserola, amb àmplies vistes sobre Barcelona i el mar Mediterrani. L’edifici, d’estil neoclàssic, va ser projectat per l’arquitecte Jaume Gustà Bondia, autor d’altres obres destacades de l’època i posterior arquitecte municipal de Barcelona.

La casa, de planta quadrada i coberta a quatre aigües, destaca pel porxo amb columnes clàssiques que presideix la façana principal i pel balcó de la planta noble situat al damunt. La finca, construïda en un terreny amb fort pendent, combina jardins romàntics, terrasses i espais boscosos que reforcen el caràcter singular de la torre.

Protegit com a bé cultural d’interès local, el conjunt ha tingut diversos usos al llarg del temps. Entre finals del segle XX i inicis del XXI, va funcionar com a hotel, i actualment és un espai destinat a celebracions i esdeveniments.

FINCA GARDENYES

Marco — Wed, 04 Mar 2026 13:39:32 +0000

El Col·legi Sant Ignasi – Jesuïtes de Sarrià va ser projectat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells i inaugurat el 1892 a l’antiga finca Gardenyes. L’edifici, d’estil neogòtic, té una estructura simètrica, articulada al voltant de dos claustres, amb un cos central on hi ha l’entrada principal. Inspirat en el model dels col·legis anglesos en règim d’internat, construïts amb maó vist, ben aviat va esdevenir el centre d’ensenyament més emblemàtic de la burgesia barcelonina. Està catalogat com bé cultural d’interès local (BCIL).
La intervenció d’Aquidos s’hi va iniciar el 2018 amb l’objectiu d’adaptar els espais educatius per donar resposta a les noves necessitats i metodologies pedagògiques, funcionals i patrimonials.
El procés de transformació consisteix en la rehabilitació i restauració de façanes i cobertes, i la reforma dels espais interiors. La intervenció resol les diferents deficiències estructurals i dels materials preexistents, respecta els valors patrimonials de l’edifici, i destaca i subratlla els elements constructius i arquitectònics amb més interès.
Les intervencions s’organitzen en fases successives que s’adapten a les dinàmiques de la comunitat educativa. El projecte vincula el passat i la modernitat en els espais d’aprenentatge, adaptant el complex històric a les noves necessitats pedagògiques i la flexibilitat dels entorns d’aprenentatge. L’alçada de les aules, les encavallades amb una gran quantitat de llum, la presència de la fusta i de l’obra vista acompanyen el creixement dels alumnes i donen una resposta coherent a les diferents etapes educatives.

HABITATGE COOPERATIU CLAU MESTRA

Marco — Tue, 05 Sep 2023 08:44:07 +0000

Situat a La Floresta, Clau Mestra és un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús promogut per Sostre Cívic a la Floresta (Sant Cugat). L’edificació està feta sobre les antigues cases dels mestres del municipi, cedides a la cooperativa durant setanta-cinc anys per desenvolupar onze habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m², a més d’un espai col·lectiu, en règim d’habitatge protegit (HPO) a preu assequible.

El disseny dels nous habitatges és de Zaga arquitectura i Som Hàbitat, i les obres han anat a càrrec de La Constructiva SCCL: la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja ha construït edificis cooperatius com La Balma i Cirerers, a Barcelona.

La rehabilitació integral i ampliació de l’immoble ha permès accedir a tots els habitatges i incrementar-ne la superfície habitable. S’han fet servir sistemes i materials de bioconstrucció, com ara la fusta, així com també instal·lacions passives i actives altament eficients. A més, el grup de sòcies i veïnes de Clau Mestra van participar en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu persegueix un doble objectiu: rebaixar costos i ser una potent eina d’empoderament del grup. El resultat final és un edifici que serveix d’exemple per demostrar que un sistema de construcció permet un consum més sostenible que els mètodes convencionals.

TORRE DE COLLSEROLA

Marco — Wed, 04 Mar 2026 13:11:20 +0000

La torre, de 288 m d’alçada, és l’element més emblemàtic de la serra de Collserola, teló de fons i límit de Barcelona. L’esvelt fust es troba amb tres puntals col·locats a 120º l’un respecte l’altre i amb uns altres tres tirants postensats que s’ancoren en la muntanya. El fust de formigó sosté uns forjats modulars en forma de triangle equilàter amb els costats corbats.