El projecte s’ha dissenyat amb estratègies passives per a la reducció del consum d’energia: ventilació creuada, les balconeres i els arbres com a protecció solar i jugar amb el color de les façanes segons la radiació que reben, entre d’altres. Es col·loquen plaques fotovoltaiques a la coberta per a l’autoconsum i una sèrie de bateries, que poden acumular 45kWh, per a les hores de poca o gens radiació solar.

L’edifici és un dels primers sis edificis a Espanya a ser certificats amb el mètode del DGNB-system, la qual cosa inclou una anàlisi-del-cicle-de-vida (LCA) de tot l’edifici.

Aquell mateix any, el senyor Torres Marina va crear una petita urbanització suburbana amb un teixit de tres petits carrers de 115 metres de llargada per 6 metres d’amplada, amb parcel·les de 6 metres d’amplada per 25 metres de profunditat. En total, s’hi van aixecar més de cinquanta cases, entre mitgeres d’una o dues plantes amb pati, on es van instal·lar, principalment, treballadors de la fàbrica. Des del 27 d’abril del 1929, el conjunt, conegut primer com a barriada del Pont de les Vaques i, després, com a Nou Barri de Port, va començar a funcionar com una pseudocolònia industrial. Tres anys més tard, els Santiveri van demanar a l’arquitecte Pere Bassegoda un projecte per construir un edifici plurifamiliar d’habitatge de tres plantes d’estil noucentista a la parcel·la de la mateixa fàbrica.

Es podran visitar exteriorment les instal·lacions de l’antiga fàbrica Santiveri de 10 a 17 h.

Des d’un punt de vista arquitectònic, la superilla SEAT incorpora influències dels arquitectes Aino Marsio i Alvar Aalto, visibles en formes més orgàniques, com ara disposicions en trèvol, i en façanes amb lleugers moviments en ziga-zaga, que trenquen la monotonia habitual de l’habitatge social de l’època. A més, es va apostar per una certa diversitat tipològica d’habitatges per afavorir una composició social més equilibrada, seguint criteris innovadors per al moment, com els que havia plantejat el sociòleg Jaume Nualart.

El conjunt va sorgir quan la família Bausili va adquirir una nau de la fàbrica Bruguerola i va promoure la construcció d’habitatges per als seus treballadors. El projecte, obra de l’arquitecte Joan Amigó, es va materialitzar en un bloc lineal de dues plantes, amb accés directe als habitatges de planta baixa, i mitjançant escala i corredor exterior als del pis superior.

Els habitatges, amb una superfície superior a l’habitual en aquest tipus de promocions, incorporen cuina i bany dins del mateix volum edificat, un fet poc comú en l’habitatge obrer de l’època. Malgrat això, el conjunt es va desenvolupar en un context de precarietat urbanística, sense una ordenació global prèvia, reflectint els processos de creixement espontani i fragmentari que van caracteritzar la Marina durant el primer terç del segle XX.

El barri està format per habitatges senzills entre mitgeres, d’una o dues plantes, amb petites parcel·les que combinen espai domèstic i pati posterior. Es tracta d’un model d’habitatge mínim, construït amb recursos limitats i sense infraestructures bàsiques inicials, que reflecteix les condicions de vida de la població treballadora de l’època.

El nom del barri prové del vol transatlàntic Plus Ultra (1926), fet que també inspira la denominació dels carrers. Amb el pas del temps, les transformacions urbanes i les infraestructures han acabat aïllant físicament el barri, convertint-lo en un testimoni singular dels processos de creixement perifèric de la Barcelona del primer terç del segle XX.

La visita serà una ruta exterior pel barri.

Rehabilitada i inaugurada l’any 1998, la masia acull una granja escola i un conjunt d’horts urbans, els primers de la xarxa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona. L’espai es configura com un equipament ambiental i pedagògic que recupera la memòria agrícola del lloc, i alhora promou l’ús comunitari i sostenible del territori, integrant-se com un element singular dins el paisatge contemporani de la Marina.

Una exposició oberta, en què els límits físics són traspassats pels usuaris de l’exposició, que en complementen la narrativa i hi afegeixen nous elements, que comparteixen a les xarxes socials i amb altres visitants.

Us invitem a celebrar la riquesa de la vida quotidiana i a reconèixer-la com el fil invisible que uneix passat, present i futur dels barris.

BARRI LA MARINA: Del 2 al 26 d’abril, l’exposició es prorroga fins al 3 de maig * VISITA GUIADA: 7 d’abril a les 18 h

L’obra genera sensació de profunditat, perspectiva i moviment. Línies de llum es projecten i convergeixen cap a punts de fuga que canvien contínuament de posició.
Aquests punts creen la il·lusió de distància, escala i volum dins d’un espai intangible.

El resultat és una arquitectura lumínica en transformació constant, on la llum construeix i redefineix l’espai en temps real, mentre el so reforça l’orientació i
la percepció tridimensional.

PoleTwo és un duo d’artistes audiovisuals de base a Barcelona que investiga amb els sentits per a generar emoció i experiències immersives,
creant peces úniques adaptades a cada espai.

Jaime “Mr. NØSIGNAL” Dyangani
Artista gràfic i director d’art amb 15 anys d’experiència en projectes culturals i d’intervenció pública.

Jose González “PLOT”
Artista audiovisual amb més de 20 anys d’experiència. Investiga la tecnologia com a llenguatge narratiu a través de música, visuals i llum.

En La Marina, la proposta implica un enfocament de proximitat en treballar directament amb els barris i les comunitats locals. Per això, Pedro García —arquitecte, professor i doctor en arquitectura— moderarà i entrevistarà tres persones significatives en la vida quotidiana i en la memoria del barri, amb la intenció d’explorar històries úniques i de construcció de ciutat.

El programa de ràdio passarà a formar part de RADIOMEDIA ARQUITECTURA, un recopilatori atemporal de mèdia (àudios, vídeos, textos…) creat per arquitectes, autors, entitats i associacions expertes que transmeten el seu coneixement amb emoció i compromís cap a la ciutat i la seva arquitectura.

Episodi anterior de Tres punts de Fuga Nou Barris en Youtube