L’edifici és obra d’Enric Sagnier, un dels arquitectes més prolífics de la Barcelona de principis del segle XX, i va ser finalitzat pel seu fill Josep Maria Sagnier. El conjunt combina influències neogòtiques, neobizantines i monumentalistes, i s’organitza en dos grans cossos superposats: la cripta inferior, construïda entre 1903 i 1911, i el temple superior, aixecat entre 1914 i 1961. La gran torre central coronada per l’estàtua del Sagrat Cor reforça el caràcter ascensional de l’edifici i la seva presència sobre la ciutat.

Després d’anys sense activitat estable, el veïnat impulsà la recuperació de l’edifici a través de l’Associació Mercat Cultural de Vallvidrera, amb la voluntat de transformar-lo en un nou equipament de gestió comunitària. El projecte es basa en tres grans eixos: la cultura de proximitat, la transició ecosocial i la participació veïnal, cosa que ha convertit l’antic mercat en un espai obert als barris de muntanya i als seus col·lectius.

Més enllà de la rehabilitació física de l’edifici, la iniciativa també recupera el paper històric dels mercats com a espais de relació i intercanvi social: una mena d’àgora contemporània per acollir activitats culturals, iniciatives d’agroecologia, sostenibilitat ambiental i projectes comunitaris vinculats a Collserola.

L’edifici és obra d’Enric Sagnier, un dels arquitectes més prolífics i representatius de la Barcelona de principis del segle XX. La seva arquitectura combina un llenguatge historicista sobri amb elements propis de l’eclecticisme característic de l’autor. Entre les seves obres més conegudes, destaca el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo, iniciat el 1902, amb el qual comparteix context històric i territorial dins el procés d’urbanització de Collserola.

Entre el 1906 i el 1913, s’hi van construir una desena de torres envoltades de jardins, configurant una petita urbanització d’estiueig integrada en el paisatge de la muntanya. Les cases combinen principalment el llenguatge modernista amb influències eclèctiques i pintoresquistes, molt habituals en l’arquitectura residencial de principis del segle XX. Hi van intervenir arquitectes i mestres d’obres com Arnau Calvet, Pere Bosch i Cardellach, Ramon Ribera i Josep Masdeu.

La visita consistirà en una passejada pels espais exteriors de la colònia per conèixer-ne la història i les principals característiques arquitectòniques, i culminarà amb la visita a l’interior d’un dels habitatges.

L’interior conserva elements ornamentals destacats, com els sostres decorats amb guix, les columnes d’ordre corinti i l’escala principal, coronada per una escultura de Josep Dunyach i Sala. També hi destaquen el mural de l’artista Patterson i diversos espais, que actualment s’han adaptat a les activitats del centre cívic i de l’arxiu municipal del districte.

Després de dècades de transformacions urbanes i mobilitzacions veïnals per evitar-ne l’enderroc, l’edifici va ser recuperat com a equipament públic i inaugurat com a Centre Cívic de Sarrià, l’any 1984. Els jardins que l’envolten, remodelats el 1986 pels arquitectes Elies Torres i José Antonio Martínez Lapeña, són una de les intervencions paisatgístiques postmodernes més singulars de la ciutat, i van rebre el Premi FAD d’Arquitectura.

L’edifici, d’inspiració historicista i influït pel Rundbogenstil alemany (estil arc de mig punt), s’organitza al voltant d’un claustre central i incorpora l’església, les dependències comunitàries i diversos espais auxiliars. Durant la Guerra Civil, va ser incendiat i utilitzat per la Generalitat com a espai d’intendència, fins que l’església va ser reconstruïda i consagrada novament, el 1945, any del mil·lenari del primer monestir.

Actualment, el monestir continua actiu i manté la vida monàstica segons la regla benedictina d’ora et labora. La comunitat combina la vida litúrgica amb activitats culturals, restauració de llibres i documents, hostatgeria i tallers diversos, mantenint viva una presència ininterrompuda a Barcelona des del segle X.

El temple, de tres naus i creuer amb cúpula, destaca per la façana monumental de pedra de Montjuïc, presidida per la imatge de sant Vicenç i un únic campanar octogonal, ja que el segon no es va arribar a construir mai. A l’interior, conserva obres amb un gran valor patrimonial, com ara el retaule barroc del Roser, d’Agustí Pujol, i les pintures murals de Josep Obiols, fetes durant la restauració posterior a la Guerra Civil, dirigida per l’arquitecte Lluís Bonet i Garí.

L’església ha estat estretament vinculada a la història de Sarrià durant més de mil anys. El retaule gòtic original, obra de Jaume Huguet, es conserva actualment al MNAC, mentre que la plaça i els carrers que l’envolten continuen configurant el centre històric i social de l’antic municipi, agregat a Barcelona l’any 1921.

L’edifici respon a una arquitectura academicista i eclèctica, pròpia dels equipaments públics de finals del segle XIX. La façana principal, simètrica i orientada a la plaça del Consell de la Vila, s’organitza en tres cossos, amb el volum central lleugerament avançat. Hi destaca la balconada de la planta noble, amb balustrada sostinguda per grans cartel·les, així com l’escut de l’antiga vila de Sarrià, situat sobre la porta principal. A l’interior, es conserva la sala de plens, amb un destacat sostre teginat.

L’edifici té un llarg recorregut històric: inicialment va ser una casa aïllada que es va ampliar progressivament. Durant el franquisme va acollir la Llar Santa Marta, un centre religiós de reclusió i “reeducació” de dones joves, i posteriorment es transformà en centre d’acollida de menors i CRAE Vilana. La rehabilitació iniciada el 2021 per la Fundació Eina va mantenir visibles les traces del passat, convertint l’espai en una arquitectura viva i en transformació constant.

Actualment, Eina Bosc és un espai educatiu i cultural vinculat al Campus Eina, on conviuen art, disseny, natura i innovació pedagògica. També acull el programa Emboscades, d’intervencions artístiques col·laboratives que exploren les possibilitats creatives i arquitectòniques de l’espai.

Situat al barri de Sarrià de Barcelona, l’edifici té els seus orígens al segle XIV, quan era una masia agrícola coneguda com el Mas Teixidó. Al segle XVII va passar a la família Sentmenat, que la va transformar progressivament en una residència senyorial. L’any 1779, Andreu Bosch la va convertir en casa d’estiueig dels marquesos, i durant el segle XIX s’hi afegiren torreons i elements ornamentals que li van donar l’aspecte monumental actual.

Després de diversos usos i d’un període de degradació al segle XX, el palau va ser recuperat el 1994 per Eina gràcies a una rehabilitació dels arquitectes Antoni Ubach i Miquel Espinet. Actualment, el conjunt combina patrimoni històric, activitat educativa i natura, amb jardins romàntics, escultures i una extensa zona verda connectada amb la serra de Collserola.

El conjunt, de planta rectangular i organitzat simètricament al voltant d’un eix central entre l’entrada i la capella, combina nínxols perimetrals amb panteons familiars i sepultures aïllades. Entre les obres més destacades, hi ha el panteó neogòtic de la família Mumbrú, projectat per August Font i Carreras, així com la tomba dels poetes Carles Riba i Clementina Arderiu, amb un relleu escultòric de Josep Clarà. El cementiri també acull les tombes de figures rellevants de l’arquitectura i l’urbanisme català, com Nicolau Maria Rubió i Tudurí, arquitecte i paisatgista vinculat als jardins de Montjuïc, i Manuel de Solà-Morales, un dels urbanistes més influents de la Barcelona contemporània.

L’edifici destaca per les façanes de maó i per la gran nau interior, resolta amb encavallades metàl·liques recolzades sobre pilars de fosa. A la façana principal sobresurten els grans finestrals verticals que il·luminen l’espai de venda i els coronaments decoratius d’inspiració modernista.

El mercat ha estat objecte de diverses reformes, al llarg del temps, especialment la rehabilitació que s’hi va fer entre el 2006 i el 2007, que va modernitzar les instal·lacions i va adaptar els accessos mantenint la imatge històrica original. Actualment, continua funcionant com un dels principals espais comercials i socials del barri.