El projecte mostra una gran atenció per temes com la convivència —amb un accés comú ampli que vol esdevenir lloc de trobada—, la diversitat —amb una àmplia varietat de tipologies d’habitatges— i la llum natural —amb claraboies que aprofiten l’espai dels àtics per il·luminar els pisos inferiors. També s’exploren solucions per millorar la privacitat i la ventilació en banys i cuines interiors. Una obra que demostra que l’arquitectura domèstica pot ser tant innovadora com compromesa amb l’entorn urbà.

L’espai es divideix en dues àrees diferenciades: una oficina situada a la part frontal, més pública, i una zona residencial que s’obre a un pati interior. Ambdues zones es connecten a través d’un passadís que garanteix la privacitat sense perdre llum ni amplitud.

A l’interior, un monòlit funcional organitza els usos: emmagatzematge, electrodomèstics integrats i separació entre el saló i la zona de descans. La gran obertura cap al pati genera una fluïdesa entre interior i exterior, mentre que la combinació de rajoles i grava al terra ajuda a definir amb caràcter les diferents estances.

Una reforma acurada que conjuga memòria històrica i vida contemporània, amb una aposta per la simplicitat, la llum natural i la flexibilitat d’ús.

L’edifici, de planta baixa, pis i golfes, presenta una façana unitària però asimètrica, amb dos cossos diferenciats per la composició de balcons i obertures. En destaquen els motius decoratius d’inspiració secessionista i la influència de Mackintosh: pinacles cilíndrics, vitralls geomètrics i una coberta amb carener sinuós. El sòcol, marcat cromàticament, i un pavelló interior amb coberta corba completen aquest exemple singular de modernisme tardà reinterpretat.

En un context en què les fronteres entre espai domèstic i espai laboral es desdibuixen, el projecte proposa una arquitectura flexible i transformable, capaç d’adaptar-se a usos canviants. Es parteix d’un espai diàfan i sense memòria històrica aparent, on es deixen a la vista els materials originals per afavorir la transpiració dels murs i evitar humitats.

La proposta combina dues estratègies: l’acumulació del programa funcional i l’emmagatzematge en el perímetre, i la incorporació d’un volum central que conté serveis i elements mòbils per dividir l’espai segons les necessitats. Aquesta organització genera una sèrie de buits amb múltiples possibilitats d’ús. Finalment, la intervenció a la façana posterior i l’ús de materials clars busquen millorar la lluminositat d’un espai potencialment fosc.

Un nucli central compacte, que agrupa serveis i estances menors, actua com a gran articulador del conjunt, i permet fer un recorregut circular i continu a l’habitatge. D’aquesta manera, es potencia la fluïdesa de l’espai entre les diferents zones amb llargues connexions visuals entre estances i cap a l’exterior, i, alhora, s’aconsegueix un aprofitament màxim de la llum natural cap a l’interior. Una construcció acurada i precisa està acompanyada de l’ús de materials nobles i clars.

El confort climàtic s’assoleix per mitjà d’estratègies passives, com ara la ventilació creuada i la llum tamisada, complementades amb sistemes actius d’aerotèrmia per a aigua calenta sanitària, terra radiant i climatització per aire, cosa que garanteix l’eficiència energètica i el benestar ambiental.

La intervenció transforma la manera de viure l’espai, realçant la qualitat espacial, lumínica i sensorial de l’hàbitat.

L’edifici, dissenyat amb criteris de sostenibilitat i amb una arquitectura que busca integrar-se amb l’entorn, connecta el carrer amb uns horts públics a través d’un volum permeable i obert. Es construeix al voltant d’un gran pati central, que actua com a espai de trobada i accés als habitatges, i incorpora espais comuns, com bugaderies, sales d’ús compartit, una coberta activa i un aparcament per a bicicletes. Amb diverses tipologies d’habitatge que responen a formes de vida diverses, el projecte vol ser una eina per garantir el dret a l’habitatge, fomentar la vida comunitària i promoure un model urbà més just i sostenible.

La façana presenta una composició singular, amb balcons als costats i obertures centrals aparellades. Està decorada amb esgrafiats florals en tons verds i rosats, i emmarcada amb motllures sinuoses de pedra. Els vitralls i els porticons originals es conserven, i el coronament es resol amb una cornisa ondulada amb respiradors quadrangulars.

A l’interior, el vestíbul i el celobert central destaquen per l’ornamentació en marbre, ceràmica vidrada i estucs policromats amb motius vegetals, especialment iris i plomes de paó. Granell, que residia a l’edifici, també hi va intervenir com a vitraller, a través del taller Rigalt i Granell, del qual era soci.

L’any 1987, l’arquitecte Antoni Solanas va dur a terme una rehabilitació de les façanes principal i posterior, i va recuperar els colors originals de les persianes i l’aspecte general de la finca, respectant-ne la concepció modernista original.