INSCRIPCIÓ PRÈVIA – 48H Open House Barcelona – El festival d'Arquitectura des del 2010 –

MASIA CAN MIRAVITGES

Marco — Wed, 17 Sep 2025 17:02:25 +0000

Masia d’origen medieval documentada des del segle XI, profundament reformada entre els segles XVII i XVIII, moment en què pertanyia al comte de la Rosa. L’edifici actual conserva l’estructura típica de les masies senyorials: planta baixa per als masovers, planta noble amb les sales principals i planta superior amb els dormitoris.

El recorregut permet descobrir com era la vida a pagès fins a inicis del segle XX i entendre les transformacions del camp català durant l’època moderna. Es visiten espais com el celler, la sala de cups, les premses, la cuina, el safareig i les estances nobles.

Una part de la masia està dedicada al pintor i escenògraf Antoni Ros i Güell, l’últim propietari abans que l’Ajuntament de Badalona n’assumís la titularitat. Actualment, acull la seu de l’Escola de Natura Angeleta Ferrer i una petita capella adossada, construïda posteriorment.

ITINERARI JOAN AMIGÓ

Marco — Tue, 09 Sep 2025 15:49:27 +0000

Recorregut guiat pels edificis principals que Joan Amigó i Barriga (1875-1958), un dels arquitectes modernistes més destacats de Badalona, va projectar a la ciutat. Descobrirem les seves obres més emblemàtiques i el context històric i artístic en què es van construir.

La visita anirà a càrrec de la historiadora de l’art Margarida Abras, exdirectora del Museu de Badalona, i s’organitza en el marc de l’exposició Joan Amigó i Barriga (1875-1958). Arquitecte modernista de Badalona, que s’ha acabat recentment.

ITINERARI XEMENEIES, TESTIMONIS DEL PASSAT INDUSTRIAL

Marco — Mon, 11 Aug 2025 15:13:05 +0000

Itinerari a peu per conèixer el passat industrial de l’Hospitalet recorrent les xemeneies que han perdurat a la ciutat. Can Brugarolas, Can Goyta, Can Vilumara, Can Batllori, Can Llopis i Ca la Tecla Sala són part del patrimoni industrial de l’Hospitalet. L’activitat agrícola va predominar a l’Hospitalet fins al segle XIX, primer de supervivència i després d’excedent. A mitjans del segle XIX, amb el canal de la Infanta, amb la bona comunicació, gràcies a l’arribada del tren, i amb la disponibilitat de terreny lliure, la indústria va instal·lar-se al territori i les seves xemeneies van dominar l’skyline hospitalenc. Coneixerem les grans fàbriques, els seus usos, la tipologia de les xemeneies i el seu funcionament, lligat als generadors de vapor, que proporcionaven energia a partir de la combustió de carbó o pel forn de calor de productes ceràmics.

SEU CORPORATIVA AMB

Marco — Thu, 07 Aug 2025 10:05:09 +0000

La seu de l’AMB està situada en un conjunt de cinc edificis –un d’aïllat, l’edifici A, i un conjunt de quatre edificis més concatenats–, projectats el 1973 per l’estudi Mitjans-Borrell. El conjunt respon a una composició unitària, amb façanes còncaves i una planta allargada que genera un ampli espai central. L’estructura de formigó armat amb pantalles perpendiculars a façana permet grans espais diàfans, mentre que el mur cortina original de vidre i alumini conferia transparència i ritme a l’edifici, amb una imatge identitària molt característica, definida per les lames blanques verticals i orientables de la pell de façana. La proposta arquitectònica de Francesc Mitjans per als edificis d’oficines del Consorci de la Zona Franca troba paral·lelismes evidents amb l’edifici Estel, de l’avinguda de Roma, projectat pel mateix arquitecte a la mateixa època.

Recentment, l’estudi DATAAE ha rehabilitat parcialment l’edifici A, tot preservant-ne l’essència. La intervenció a la planta baixa ha recuperat el vestíbul com a espai central i polivalent, organitzat entorn dels serveis d’atenció ciutadana, sales de reunió i una nova cafeteria vinculada al jardí. La nova façana incorpora una pell d’acer i vidre amb alta eficiència energètica i possibilitat d’obertura total en determinats punts, i millora la relació amb l’exterior. El projecte introdueix criteris de sostenibilitat i flexibilitat —amb sistemes de ventilació natural i enllumenat eficient—, i adapta un edifici emblemàtic dels anys setanta, amb una alta activitat diària, a les necessitats contemporànies de confort, eficiència i servei públic.

PAVELLONS DE LA SEAT – COL·LECCIÓ DE COTXES HISTÒRICS

Marco — Tue, 06 Oct 2020 01:19:56 +0000

A la NAU A122, situada als terrenys de la Zona Franca on es va establir la primera planta de la SEAT, hi trobem una col·lecció de cotxes històrics de la marca amb, aproximadament, 200 dissenys de cotxes recuperats i restaurats: des del SEAT 1400 (el primer cotxe que fabrica l’empresa als anys 50, que tant motoritzava les classes adinerades com els serveis públics de taxi o ambulància) fins a l’exposició de cotxes de competició (ral·lis i circuits) i de prototips que no han arribat mai a veure la llum, passant per diferents versions dels icònics 600, 127 o Panda.

ENS D’ABASTAMENT D’AIGUA TER-LLOBREGAT (ATL)

Marco — Sun, 08 Sep 2024 15:27:37 +0000

Tot i que les explicacions de l’estació de bombament i de la torre (xemeneia de compensació) les faran els guies d’ATL, a continuació presentem una mica d’informació general per poder donar resposta a algunes qüestions que es puguin plantejar.
Aquesta estació permet connectar els sistemes Ter – Llobregat (fonts de proveïment principals de la xarxa d’ATL, juntament amb els cabals procedents de les dessalinitzadores de la Tordera i del Llobregat) de manera directa i amb capacitat suficient.
Com a element imprescindible en aquesta connexió, tenim l’estació de bombament, situada dins de l’estació distribuïdora de Fontsanta. Aquesta estació permet impulsar l’aigua cap a l’estació de tractament del Llobregat (Abrera) i cap a l’estació distribuïdora de la Trinitat. El cabal bombejat cap a Abrera és de 3,3 m3/s i cap a la Trinitat és de fins a 4 m3/s.

EDAR BESÒS

Marco — Tue, 03 Sep 2024 10:52:38 +0000

Depuradora d’aigües residuals domèstiques i d’aigües industrials pretractades que dona servei a més de la meitat de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona, sanejant el tram final de la conca del Besòs. L’any 2005, coincidint amb la creació de la plaça del Fòrum, es va cobrir la planta i s’hi van construir unes infraestructures especials molt compactes amb dispositius de renovació d’aire i un sistema de rentatge químic d’olors molt sofisticat que redueix els impactes ambientals. Aquest fet va permetre adequar la infraestructura a l’entorn urbà on se situa i recuperar espai per als ciutadans. Actualment, es tracta de la depuradora amb més capacitat de processament de Catalunya.

REFUGI ANTIAERI TORRE BALLDOVINA

Marco — Tue, 05 Sep 2023 15:58:58 +0000

Refugi del temps de la Guerra Civil espanyola, en concret, de la guerra de Gramenet del Besòs, situat als peus de la torre romànica del segle XI de la finca de la Torre Balldovina. Aquesta finca ha passat per diverses mans: va ser confiscada i convertida en la seu del Comitè de Milícies Antifeixistes, durant la Guerra Civil, i més endavant s’hi va instal·lar la Comissió Municipal de Proveïments, i després el Servei Fotogràfic de la Subsecretaria d’Aviació del Ministeri de Defensa Nacional de l’exèrcit republicà. Actualment, s’ha convertit en museu per ser testimoni de la història més recent de la població de Santa Coloma de Gramenet.

ITINERARI L’HOSPITALET DELS GERMANS PUIG I GAIRALT

Marco — Tue, 05 Sep 2023 10:03:57 +0000

Aquesta ruta pretén retre homenatge a l’obra d’aquests arquitectes hospitalencs, els germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, autors d’una part de la trama urbana de la nostra ciutat, així com d’una nombrosa producció d’habitatges, equipaments municipals i infraestructures que avui dia passen desapercebudes. L’itinerari a peu aplegarà part del barri del Centre, on, principalment Ramon Puig Gairalt (1886-1937), arquitecte municipal entre el 1912 i el 1937, va projectar nombrosos edificis de diversa tipologia i estil, coincidint en un context d’arribada massiva d’immigrants a la metròpolis barcelonina i els voltants. D’esperit noucentista, tant ideològicament com culturalment, la seva producció va ser sempre d’un classicisme mediterrani, evolucionant cap a una depuració d’estil amb l’eclosió del racionalisme i el moviment del GATCPAC, fet que faria canviar radicalment la composició de les seves obres. L’ús d’aquestes edificacions, però, oscil·laria entre la burgesia dominant del moment, amb torres, fàbriques i xalets, i les classes treballadores, amb passadissos, corralons i ateneus.

RECINTE SANT PAU – HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

Marco — Tue, 20 Sep 2022 06:18:11 +0000

Un any més, amb motiu del 48h Open House Barcelona, els assistents podran visitar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un complex sanitari de quasi 100.000 m2 que es va inaugurar el 2009 i que està format per cinc blocs pràcticament independents, que s’uneixen en un gran vestíbul que, al seu torn, redistribueix les diferents circulacions i connecta tot el complex hospitalari. L’Hospital de Sant Pau, que treballa constantment en l’adequació d’espais per oferir la millor qualitat assistencial, forma part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT).

ITINERARI CASES DELS AMERICANOS

Marco — Mon, 27 Sep 2021 14:43:07 +0000

A mitjan segle XIX, Sitges va viure uns anys d’expansió urbanística propiciada per la inversió dels americanos, aquells sitgetans que havien anat a Amèrica a fer fortuna, amb la construcció de grans cases que demostraven la seva posició social. El lloc triat van ser uns terrenys situats entre el cap de la Vila i la via del tren, urbanitzant-se un eixample on destacava el carrer del Progreso, posteriorment batejat per Illa de Cuba, uns edificis amb fortes coincidències estilístiques amb les que podem trobar al centre de qualsevol ciutat cubana. En aquesta ruta intentarem desxifrar què s’influeix en què, si les cases sitgetanes en les cubanes o al revés.

ITINERARI SITGES ANTIC

Marco — Mon, 27 Sep 2021 14:40:17 +0000

El Sitges actual es deu, en part, als primers poblats ibers i a l’esplendor de l’època romana, quan es va convertir en el port de Subur, la principal sortida al Mediterrani dels productes del Penedès, com ara vi i cereals, així com un poble que rebia influència de la resta del món. Però va ser durant l’època medieval quan Sitges va viure uns segles de gran desenvolupament econòmic, social i urbanístic, iniciant-se el tramat de carrers que avui formen el nucli antic del poble. L’església, el castell, el mercat, l’hospital i la muralla són alguns dels edificis que, modificats, ampliats, reformats i amb canvi d’ús, encara podem visitar i que ens donen una idea de com era aquell Sitges de fa mil anys.

ITINERARI DE TORRENT A PARC. UN RECORREGUT HISTÒRIC PER L’ENTORN DE LA FONTSANTA

Marco — Fri, 23 Oct 2020 13:47:21 +0000

El recorregut combina medi ambient i història, i mostra el passat agrícola de la zona del Samontà, zona d’esbarjo per a la població de Sant Joan Despí fins a la primera meitat del segle XX. Posteriorment, amb la industrialització i el fort moviment migratori, la zona es va degradar, fins que el 1991 es van iniciar les obres de recuperació, fins a transformar-se en l’actual parc metropolità, molt vinculat amb els barris de les Planes i Residencial Sant Joan.

ITINERARI PASSADISSOS DE COLLBLANC – LA TORRASSA

Javier Maculet — Tue, 06 Oct 2020 02:01:48 +0000

L’objectiu d’aquest itinerari a peu pel barri de Collblanc – la Torrassa és descobrir i recuperar l’origen i les característiques d’una tipologia d’habitatge que va sorgir a principis del segle XX per poder atendre les necessitats d’habitatge derivades de l’onada migratòria d’aquella època: les cases en passadís. A l’última dècada del segle XIX, la zona va experimentar un procés de transformació urbana que va comportar la seva urbanització progressiva. Els propietaris residents a Barcelona i l’Hospitalet centre van veure l’oportunitat d’adquirir aquests terrenys sense urbanitzar i emprendre un negoci lucratiu. Els animava un aparent esperit proteccionista en la construcció d’habitatge per a persones amb pocs recursos; no obstant això, en realitat, es tractava d’edificacions de baix cost i ràpida amortització. Aquests habitatges, caracteritzats per la superfície reduïda i un disseny que propiciava la insalubritat, van ser objecte de nombroses denúncies, per part dels mateixos residents, per les seves condicions de vida inadequades. Una de les façanes s’orientava a un passadís, que podia ser o bé central o bé lateral.

TRAM – COTXERES

Javier Maculet — Tue, 06 Oct 2020 01:59:39 +0000

TRAM és una empresa de transport públic que gestiona les dues xarxes actuals de tramvies a la regió metropolitana de Barcelona. El tramvia de Barcelona és un Citadis Alstom sèrie 302, té una llargada de 32 metres i pot transportar fins a 218 persones, de les quals 64 poden viatjar assegudes. Es visitaran les cotxeres, que disposen d’una zona de manteniment, reparació i neteja dels tramvies; el centre de control, on es fa el seguiment de les operacions per garantir la qualitat i la seguretat del servei, i un tramvia.