Aribau 195 és una operació de gran rehabilitació que inclou la transformació de més de 19.000 m² construïts al bell mig de la ciutat. De la necessitat de renovació, sorgeix l’oportunitat de recuperar la continuïtat de la trama urbana mitjançant la integració de l’envolupant i la incorporació d’un jardí a l’interior d’illa.

La proposta, amb un enfocament que harmonitza arquitectura i paisatge, aconsegueix renovar un immoble d’oficines representatiu i, al mateix temps, promoure la recuperació de l’esperit i el caràcter identitari del Pla Cerdà del 1859, símbol del principi igualitari de l’urbanisme de Barcelona.

L’estratègia d’intervenció aplicada, sensible al context actual, contribueix a defensar la creació d’edificis més respectuosos i de ciutats més habitables; per això, la rehabilitació ha obtingut les certificacions LEED Platinum i WELL Gold.

La transformació dels espais de l’Escola Pia de Sitges parteix de la necessitat d’adaptar l’arquitectura a les noves necessitats pedagògiques, i alhora millora la seva integració en l’entorn, el nucli antic de Sitges. A partir del reconeixement dels potencials de l’edifici existent, es planteja una intervenció mínima que optimitza els recursos disponibles i redueix al màxim l’empremta de la nova edificació. Les estratègies principals consisteixen en: baixar el pati a la cota de carrer, la qual cosa permet convertir el soterrani en una nova planta baixa amb connexió directa a l’exterior; construir una ampliació que funciona com un sòcol al voltant del pati, completant el conjunt funcional i dotant-lo d’una nova façana que s’obre cap al carrer; incorporar una façana bioclimàtica que amplia les aules cap a l’exterior i millora l’accessibilitat, gràcies a un nou nucli d’escales exterior que enllaça el pati en PB amb el terrat; millorar l’accessibilitat interior transformant l’escala i el vestíbul per facilitar l’accés des de l’altre carrer, i intervenir l’interior de l’edifici existent. La configuració de la proposta genera quatre espais exteriors naturalitzats vinculats a cadascuna de les etapes educatives. El procés de codisseny aconsegueix fomentar l’autonomia, trencar jerarquies i establir relacions horitzontals.

El casal, que dona servei a unes 300 persones grans del barri, ocupa la planta baixa, l’altell i la primera planta, i ofereix un ampli ventall d’activitats socials, culturals i formatives, a més d’un servei d’àpats en companyia. L’espai inclou una sala polivalent, una aula de cuina, una d’informàtica i diferents tallers, a més d’una zona exterior amb horts urbans i espais d’estada a l’aire lliure.

El projecte aposta per un model d’equipament funcional, acollidor i integrat en el teixit urbà, amb una nova placeta al carrer de l’Arc de Sant Cristòfor que millora la connexió amb l’entorn. L’edifici és una mostra de l’arquitectura social contemporània, que entén l’espai com a eina per reforçar els vincles comunitaris i fomentar la convivència intergeneracional.

L’espai, dominat pel blanc, els traços negres i una imatgeria pop, trenca amb la idea de restaurant tradicional i proposa una escenografia única amb una reportera fotogràfica —interpretada per Karin Leiz— com a figura omnipresent a les parets. Aquest imaginari, conjuntament amb una carta de més de cinquanta truites, ha mantingut Flash-Flash com un clàssic viu i actiu de la ciutat, indissociable del seu caràcter transgressor i popular.

Des de finals de l’any passat, la Col·lecció Casacuberta Marsans té la seu en aquesta construcció de principis del segle XV, situada al carrer de la Palla de Barcelona. Ara recuperada com a seu expositiva, ocupa l’espai on hi havia hagut l’església, les dependències eclesiàstiques, el claustre i les seves estances annexes. La rehabilitació, a càrrec de Garcés – De Seta – Bonet Arquitectes, ha tingut com a idea central restituir la memòria de l’edifici i habilitar un nou espai expositiu per allotjar la Col·lecció Casacuberta Marsans i diferents propostes temporals relacionades.

L’espai es divideix en dues àrees diferenciades: una oficina situada a la part frontal, més pública, i una zona residencial que s’obre a un pati interior. Ambdues zones es connecten a través d’un passadís que garanteix la privacitat sense perdre llum ni amplitud.

A l’interior, un monòlit funcional organitza els usos: emmagatzematge, electrodomèstics integrats i separació entre el saló i la zona de descans. La gran obertura cap al pati genera una fluïdesa entre interior i exterior, mentre que la combinació de rajoles i grava al terra ajuda a definir amb caràcter les diferents estances.

Una reforma acurada que conjuga memòria històrica i vida contemporània, amb una aposta per la simplicitat, la llum natural i la flexibilitat d’ús.

Recentment, l’estudi DATAAE ha rehabilitat parcialment l’edifici A, tot preservant-ne l’essència. La intervenció a la planta baixa ha recuperat el vestíbul com a espai central i polivalent, organitzat entorn dels serveis d’atenció ciutadana, sales de reunió i una nova cafeteria vinculada al jardí. La nova façana incorpora una pell d’acer i vidre amb alta eficiència energètica i possibilitat d’obertura total en determinats punts, i millora la relació amb l’exterior. El projecte introdueix criteris de sostenibilitat i flexibilitat —amb sistemes de ventilació natural i enllumenat eficient—, i adapta un edifici emblemàtic dels anys setanta, amb una alta activitat diària, a les necessitats contemporànies de confort, eficiència i servei públic.