Administratiu – 48H Open House Barcelona – El festival d'Arquitectura des del 2010 –

ANTIC INSTITUT MENTAL PI I MOLIST

Marco — Sun, 04 Jan 2026 11:43:40 +0000

L’Institut Mental de la Santa Creu, construït per cobrir les mancances que tenien els serveis psiquiàtrics del vell Hospital de la Santa Creu, es va fer realitat gràcies a la constància del doctor Emili Pi i Molist. En un terreny de 20 hectàrees es va construir un vast complex ortogonal d’edificacions comunicades entre si que formen amplis patis interiors de planta rectangular. A partir de 1955 es va iniciar un procés especulatiu que va afectar l’edifici, que va començar a perdre pavellons. Actualment solament sobreviu el cos central de l’antic recinte, que acull les dependències de la seu del districte de Nou Barris i la Biblioteca de Nou Barris.

MAS FONOLLAR (CENTRE DE RECURSOS JUVENILS )

Marco — Fri, 12 Sep 2025 12:42:28 +0000

El Mas Fonollar és una antiga masia del segle XIV reconvertida en Centre de Recursos Juvenils, situada al carrer de Sant Jeroni de Santa Coloma de Gramenet. Durant més de cinc segles, va pertànyer a la família Fonollar, i va anar transformant-se amb el temps fins a adquirir la fesomia actual, amb estructura longitudinal, coberta a dues aigües, portal adovellat i elements com un forn artesanal i un hipogeu.

L’edifici es va rehabilitar el 1982 per adaptar-lo a nous usos i millorar-ne l’accessibilitat, amb una intervenció dirigida pels arquitectes Carles Lladó, Joan Iñíguez i Elena Gómez. Avui és un equipament públic dinamitzador de la vida juvenil del municipi i un bé cultural d’interès local que conserva, entre d’altres, arcs de pedra i maó que testimonien el seu llarg passat rural.

EDIFICI RAMBLA DE JUST OLIVERAS, 23 – REGIDORIA DISTRICTE I

Marco — Mon, 11 Aug 2025 14:42:00 +0000

L’edifici forma part d’un conjunt amb façana frontal a la rambla de Just Oliveras, promogut per la família Solanas. Tot el conjunt va ser construït pel mestre d’obres Mariano Tomàs i Barba, que també va urbanitzar l’eixample on es troba, als antics terrenys de Can Tres. Es tracta d’un edifici d’habitatges plurifamiliars entre mitgeres amb pati posterior, amb façanes de fàbrica de maó i pedra amb obertures verticals, balcons i baranes i reixes de forja, petits motius florals i geomètrics i fusteries de fusta treballada. Els interiors conserven les escales i les baranes de ferro forjat, arrimadors ceràmics i elements d’il·luminació.

CASA DE LA VILA – AJUNTAMENT

Marco — Mon, 11 Aug 2025 14:35:51 +0000

La Casa de la Vila va ser construïda per l’arquitecte Francesc Mariné en vuit mesos i inaugurada l’any 1895, en els terrenys coneguts com a camp del rector, propietat de Rossend Arús. L’edifici formava part del projecte d’urbanització del primer eixample de la vila. Es tracta d’un edifici de planta rectangular de planta baixa i dos pisos amb coberta plana i façana principal a la plaça de l’Ajuntament. En destaquen el gran portal i el balcó corregut del pis principal. Davant d’aquesta façana, es conserven dos fanals de ferro originals. L’any 1932 va ser reformat per l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt. A més de casa consistorial, l’edifici va allotjar les escoles, la caserna de la Guàrdia Civil i la biblioteca. L’edifici es va ampliar l’any 1975 amb un cos adossat a la façana posterior. Té la protecció de bé cultural d’interès local.

PALAUET DE CAN BUXERES

Marco — Mon, 11 Aug 2025 14:13:49 +0000

Exemple de casa pairal transformada en residència senyorívola gràcies a un seguit de modificacions que van permetre adaptar l’ús agrícola a un de residencial: ampliació de la casa; modificació del traçat del camí d’accés; afegit de les galeries laterals i les torres de la façana posterior; planificació dels espais exteriors i disseny dels jardins; etc. Can Buxeres va passar a ser propietat municipal l’any 1968, amb l’objectiu de convertir-lo en el primer gran parc públic de la ciutat.

PARLAMENT DE CATALUNYA

Marco — Fri, 13 Sep 2024 10:00:38 +0000

Antic arsenal de la ciutadella militar (magatzem de pólvora i armes lleugeres) construït l’any 1717 i actual seu del Parlament de Catalunya des de l’any 1932. A través de la seva transformació arquitectònica, podem llegir la història de la ciutat i del país.
Les obres bàsiques de l’edifici militar es van enllestir l’any 1727 però l’edifici va seguir en obres fins l’any 1749. Un cop enderrocada la ciutadella, l’arsenal es va adaptar per allotjar-hi les tropes però de seguida es va rehabilitar per formar part de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Tot i que l’edifici formava part d’un conjunt odiat pels barcelonins, símbol de tortures i repressió, l’organització de l’Exposició va prendre la decisió de reutilitzar-lo per a l’esdeveniment (juntament amb els edificis de la plaça d’armes del Palau del Governador i la Capella castrense) i de mantenir-lo per a usos posteriors. El motiu d’aquesta decisió va ser que l’Exposició s’havia de construir amb poc temps de previsió i les construccions militars, tot i ser més antigues que els nous pavellons que es construirien i seguir estils ben diferents, s’havien construït amb més mitjans i més temps. En el cas de l’arsenal, a més, aquesta característica encara es feia més evident ja que s’havia construït com a magatzem d’armes i material de guerra i, per tant, com una construcció molt resistent. A partir de l’Exposició l’edifici pateix grans transformacions que alteren el seu aspecte original.
En un primer moment, l’edifici es va voler adaptar com a Palau Reial (com a residència de la reina Maria Cristina en els seus desplaçaments a la ciutat) i l’arquitecte Pere Falqués va fer-hi nombroses reformes. Entre altres intervencions, es va fer una remunta sobre el cos central de l’edifici per a ubicar-hi la planta noble del Palau; la façana principal es va decorar amb esgrafiats d’estil noucentista i s’hi van obrir tres balcons; es va cobrir un dels patis interiors (amb una claraboia d’estil modernista) i s’hi va ubicar una gran escalinata de marbre amb barana de balustrada; es van decorar sales interiors amb marbres, fusta i bigues de ferro recobertes amb treballs artesanals molt elaborats; i es van transformar sales en salons de festes i menjadors de gala col·locant pilastres de marbre.
Tot i les reformes, l’ús de l’edifici com a Palau Reial no va prosperar (a principis del segle XX es va construir el Palau Reial de Pedralbes) i l’Ajuntament de Barcelona hi situà el Museu Municipal d’Art. En aquest període, el mateix arquitecte Pere Falqués va afegir dos cossos laterals al conjunt decorats amb bustos d’artistes catalans. L’any 1931, el President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, va decidir ubicar el Parlament en aquest edifici històric envoltat de jardins, i va entrar en funcionament el 6 de desembre de 1932. Durant la Guerra Civil Española, però, a l’edifici no s’hi va legislar i del 1945 fins el 1980 va tornar-hi l’ús de museu d’art. Des de llavors i fins l’any 2004, Parlament i museu van conviure i compartir espai però finalment es van traslladar les obres d’art al Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’edifici va quedar únicament amb l’ús parlamentari actual.
En un exercici important de resignificació de l’arquitectura, cadascuna de les peces de l’edifici actual permet llegir el pas del temps i ens ajuda a entendre la història i la cultura per poder mirar endavant.

SEMINARI CONCILIAR DE BARCELONA

Marco — Wed, 31 Jul 2024 16:14:09 +0000

Edifici projectat per Elies Rogent, coincidint temporalment amb la construcció de la Universitat de Barcelona, obra també de l’arquitecte. L’edifici, amb planta en forma de creu grega, ocupa el centre de l’illa, i deixa a les quatre cantonades uns espais buits d’edificació inicialment ocupats per jardins.
La construcció queda centrada sobre l’edifici de l’església, de planta de creu llatina, que té façana al carrer de la Diputació i s’hi col·loca perpendicularment. La resta d’edificacions que formen el seminari deixen l’església englobada i s’organitzen al voltant d’uns patis.
El conjunt d’edificacions segueix les línies de l’arquitectura medievalista, tan de moda en aquells moments, i, més exactament, del que es coneix com a neoromànic, i fa servir, excepte a l’edifici de l’església, materials de poca qualitat (obra arrebossada, teula àrab…) per donar una imatge d’austeritat. Del conjunt destaca, a part de l’església esmentada, el cimbori de l’església (similar al del monestir de Poblet), centre de tota la composició de l’edifici, que és un dels elements més visibles del conjunt.

INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT

Marco — Sat, 02 Sep 2023 14:28:58 +0000

Als inicis, l’edifici, situat al xamfrà del carrer de Balmes amb la Gran Via de les Corts Catalanes, estava destinat a habitatge. Durant la Guerra Civil, va quedar tan malmès que es va reconstruir, a càrrec de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, per allotjar la delegació de Barcelona de l’Institut Nacional de Previsió. A partir del 1983, l’edifici va passar a ser la seu central l’Institut Català de la Salut, quan es va dur a terme el traspàs de les competències de salut a la Generalitat de Catalunya.

L’edifici fa façana als dos carrers on està situat i al xamfrà, on té l’entrada principal, que culmina en un gran atri central. Les diferents façanes estan dividides en tres elements principals: baixos, un cos de cinc plantes pis i l’àtic. La distribució interior recorda l’estratègia de la Pedrera: situar les cambres a tocar de la façana, cosa que comporta que la circulació es produeixi a través dels patis interiors, d’una mida més generosa que la típica de la resta d’edificis de l’Eixample. L’edifici segueix un estil que, tot i adaptar-se a la moda historicista que es va imposar durant la dictadura franquista, compleix les regles de l’arquitectura clàssica.

CASA DE LA VILA

Javier Maculet — Tue, 06 Oct 2020 02:00:14 +0000

Casa consistorial de planta baixa i tres pisos que, en els orígens, també va tenir funcions d’escola elemental, jutjat municipal i dipòsit de detinguts. Amb el pas del temps, els equipaments es van traslladar i s’hi ha afegit una remunta de dos pisos enretirats de les façanes. L’edifici actual permet la integració dels porxos amb la plaça i hi conviuen nous materials amb elements històrics i patrimonials, com el saló de plens i el despatx de l’alcaldia. També connecta amb una sala d’exposicions al subsòl de la plaça de la Vila, construïda com a refugi durant la Guerra Civil, i que va ser rehabilitada el 1982 i utilitzada com a oficina de la subseu de Badalona per als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.

CAN NEGRE

Marco — Tue, 06 Oct 2020 01:59:22 +0000

Tot i no ser un edifici de nova planta de l’arquitecte, ha esdevingut un dels símbols jujolians per excel·lència de Sant Joan Despí. Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al seu propietari, Pere Negre. A l’exterior, una gran façana dedicada a la Verge Maria decorada amb una carrossa a la part central. A l’interior hi destaca l’explosió plàstica de la capella i de l’escala.

DISTRICTE ADMINISTRATIU DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Javier Maculet — Tue, 06 Oct 2020 01:57:52 +0000

La zona de la Marina del Port és un barri de la ciutat que les últimes dècades s’està transformant cap a una zona residencial d’usos mixtos. Aquí és on se situa el Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, amb la intenció d’unificar en un únic espai les seves dependències administratives, que fins ara estaven repartides en diferents oficines de Barcelona, i alhora aconseguir una millora en termes d’estalvi, eficiència i sostenibilitat.

El projecte, de 58.000 m2, es distribueix en dos grans edificis, units a partir d’un sòcol on se situen els serveis, i, entre aquests dos, una gran zona central enjardinada. La distribució dels espais de treball, polivalents i flexibles, potencia, a través també del mobiliari, noves maneres de treballar i interactuar.

L’edifici és el primer de Catalunya que disposa de les certificacions LEED PLATINUM i WELL, i, alhora, és l’edifici d’oficines més gran de tot Europa amb certificat WELL.

Per accedir a l’edifici es demanarà un document d’identitat.

LA CIBA

Marco — Tue, 06 Oct 2020 01:57:52 +0000

El projecte La Ciba, centre de recursos per a dones i espai d’innovació i economia feminista, és un nou equipament públic que està situat a l’actual espai en desús de la que va ser l’emblemàtica fàbrica de productes químics i farmacèutics d’aquesta ciutat, Ciba-Geigy. Aquest antic espai s’ha rehabilitat, però per fora se’n conserva l’aspecte industrial i històric actual perquè continuï sent la tradicional façana de benvinguda a la ciutat des del pont de Santa Coloma. Ha nascut amb l’objectiu de millorar les oportunitats de les dones, lluitar contra l’atur femení a la ciutat i endegar projectes i iniciatives que ajudin a fomentar la igualtat de gènere a través de la innovació i l’economia social, solidària i feminista.

ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE)

Marco — Tue, 06 Oct 2020 01:56:52 +0000

Edifici institucional, curiosament, situat entre mitgeres, d’estil eclèctic i amb una planta noble on es pot veure un saló de plens molt ornamentat, il·luminat per vitralls noucentistes. Amb els anys, l’edifici ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte.

CASA DE LA CIUTAT

Marco — Tue, 06 Oct 2020 01:44:35 +0000

Anomenat «Edifici Vell», és una construcció marcada per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resultat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373 es construí el Saló de Cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell i fou encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, l’arquitecte Arnau Bargués féu la porta per a les noves dependències al carrer de la Ciutat. Al segle XIX, es duu a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça de Sant Jaume.

PALAU CASADES (IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA)

Marco — Tue, 06 Oct 2020 01:17:50 +0000

Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921.