SARRIÀ – SANT GERVASI – 48H Open House Barcelona – El festival d'Arquitectura des del 2010 –

ARIBAU 195

Marco — Tue, 16 Sep 2025 09:51:21 +0000

L’edifici es troba al límit nord del reconegut Eixample barceloní dissenyat per Ildefons Cerdà a finals del segle XIX, caracteritzat per les illes de cases entre mitgeres amb façana doble, al carrer i al pati interior.

Aribau 195 és una operació de gran rehabilitació que inclou la transformació de més de 19.000 m² construïts al bell mig de la ciutat. De la necessitat de renovació, sorgeix l’oportunitat de recuperar la continuïtat de la trama urbana mitjançant la integració de l’envolupant i la incorporació d’un jardí a l’interior d’illa.

La proposta, amb un enfocament que harmonitza arquitectura i paisatge, aconsegueix renovar un immoble d’oficines representatiu i, al mateix temps, promoure la recuperació de l’esperit i el caràcter identitari del Pla Cerdà del 1859, símbol del principi igualitari de l’urbanisme de Barcelona.

L’estratègia d’intervenció aplicada, sensible al context actual, contribueix a defensar la creació d’edificis més respectuosos i de ciutats més habitables; per això, la rehabilitació ha obtingut les certificacions LEED Platinum i WELL Gold.

CASA ROCAMORA

Marco — Fri, 12 Sep 2025 12:48:52 +0000

Amagat entre els jardins del Putxet, aquest palauet isabelí de mitjan segle XIX és un dels secrets més ben guardats de la ciutat. Va ser la residència de Manuel Rocamora i Vidal (1892-1976), pintor, escriptor i un dels grans col·leccionistes d’art del segle XX a Barcelona. L’edifici, de dues plantes, golfes i jardí, conserva encara avui l’aspecte original, i acull la seu de la Fundació Rocamora.

Des del 1935, Rocamora hi va reunir més de vint col·leccions: ceràmica, pintura, escultures, mobiliari, indumentària, mascarons de proa, autòmats… Una mostra única que reflecteix la seva passió pel patrimoni i la cultura material. Destaca especialment el fons d’indumentària antiga, que va donar origen al Museu Tèxtil i d’Indumentària de la ciutat.

La casa, reformada el 1942 per l’arquitecte Josep Plantada, va patir la reducció del jardí arran de la construcció de la ronda del General Mitre. Tanmateix, conserva encara el caràcter recollit d’una casa museu privada, amb peces singulars, com el reclam d’Els Quatre Gats dissenyat per Picasso i quadres de Ramon Casas.

Un espai de memòria, art i col·leccionisme que revela la Barcelona íntima d’un temps i una sensibilitat gairebé desapareguts.

TRUITERIA FLASH-FLASH

Marco — Wed, 03 Sep 2025 10:39:07 +0000

Icona del disseny i de la vida cultural barcelonina, la truiteria Flash-Flash va obrir el 1970 i ràpidament es va convertir en lloc de trobada per a la Gauche Divine i altres cercles creatius. El projecte, obra dels arquitectes Correa i Milá, amb imatges del fotògraf Leopoldo Pomés, va rebre el Premi FAD d’Interiorisme aquell mateix any.

L’espai, dominat pel blanc, els traços negres i una imatgeria pop, trenca amb la idea de restaurant tradicional i proposa una escenografia única amb una reportera fotogràfica —interpretada per Karin Leiz— com a figura omnipresent a les parets. Aquest imaginari, conjuntament amb una carta de més de cinquanta truites, ha mantingut Flash-Flash com un clàssic viu i actiu de la ciutat, indissociable del seu caràcter transgressor i popular.

FINCA GARDENYES (COL·LEGI SANT IGNASI – JESUÏTES DE SARRIÀ)

Marco — Thu, 12 Sep 2024 10:37:51 +0000

El Col·legi Sant Ignasi – Jesuïtes de Sarrià va ser projectat per l’arquitecte Joan Martorell i Montells i inaugurat el 1892 a l’antiga finca Gardenyes. L’edifici, d’estil neogòtic, té una estructura simètrica, articulada al voltant de dos claustres, amb un cos central on hi ha l’entrada principal. Inspirat en el model dels col·legis anglesos en règim d’internat, construïts amb maó vist, ben aviat va esdevenir el centre d’ensenyament més emblemàtic de la burgesia barcelonina. Està catalogat com bé cultural d’interès local (BCIL).
La intervenció d’Aquidos s’hi va iniciar el 2018 amb l’objectiu d’adaptar els espais educatius per donar resposta a les noves necessitats i metodologies pedagògiques, funcionals i patrimonials.
El procés de transformació consisteix en la rehabilitació i restauració de façanes i cobertes, i la reforma dels espais interiors. La intervenció resol les diferents deficiències estructurals i dels materials preexistents, respecta els valors patrimonials de l’edifici, i destaca i subratlla els elements constructius i arquitectònics amb més interès.
Les intervencions s’organitzen en fases successives que s’adapten a les dinàmiques de la comunitat educativa. El projecte vincula el passat i la modernitat en els espais d’aprenentatge, adaptant el complex històric a les noves necessitats pedagògiques i la flexibilitat dels entorns d’aprenentatge. L’alçada de les aules, les encavallades amb una gran quantitat de llum, la presència de la fusta i de l’obra vista acompanyen el creixement dels alumnes i donen una resposta coherent a les diferents etapes educatives.

REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA

Marco — Mon, 02 Sep 2024 11:12:45 +0000

El monestir de Santa Maria de Valldonzella és un conjunt de construccions monàstiques obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, construït durant el període 1910-1922 en l’estil modernista de l’època. Les parts del projecte original són l’església, el cos adossat a aquesta i les dependències al voltant del claustre. Durant la guerra, el conjunt es va reformar i ampliar seguint el llenguatge originari, i pensant a instal·lar-hi un sanatori antituberculós.
El material principal que es va fer servir és el totxo vist, que atorga al conjunt una aparença mudèjar. L’església és d’intenció goticista de nau llatina, on destaca la volta del creuer, amb interessants reforços ornamentals, els finestrals amb els vitralls i les columnes.
Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’orde del Cister, que va sorgir l’any 1098 com un moviment de reforma i de canvi. A Barcelona, es van assentar per primer cop a prop de Vallvidrera el 1237, i van anar passant per diferents ubicacions fins que van acabar al monestir actual.

IL GIARDINETTO

Marco — Thu, 08 Aug 2024 10:33:18 +0000

Il Giardinetto, dissenyat el 1974 pels arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa, destaca per l’interiorisme innovador i acollidor, inspirat en un jardí màgic al cor de Barcelona. L’espai combina elements naturals, com la fusta i la vegetació, amb una il·luminació suau que evoca un ambient íntim i serè. El disseny original va ser reconegut amb el Premi FAD d’Interiorisme, el mateix any que es va obrir. El 2012, va rebre el seu segon Premi FAD per la renovació de la planta baixa, obra de l’estudi Llamazares Pomés, que va obrir el local a l’exterior amb una barra i una finestra a peu de carrer. La reforma va modernitzar el restaurant sense perdre la seva essència, mantenint l’atmosfera sofisticada i única que el caracteritza. Il Giardinetto és un exemple destacat d’arquitectura interior, fusionant història, funcionalitat i un disseny que perdura en el temps, tot creant un ambient exclusiu i atemporal.

VIL·LA URÀNIA

Marco — Tue, 06 Oct 2020 01:50:46 +0000

Petita residència del segle XIX, construïda per a l’astrònom Josep Comas i Solà, reconvertida en equipament. Al nou projecte se li ha reconegut, en diferents ocasions, el baix impacte ambiental i el consum energètic reduït, fet que apareix, sobretot, en la creació d’un espai intermedi amb diferent comportament climàtic a l’estiu i a l’hivern: a l’estiu, l’espai funciona com un umbracle amb un tancament de vidre obert, un espai molt ventilat i dens en vegetació, que protegeix l’edifici del sobreescalfament, a l’hivern, el tancament resta tancat per crear efecte d’hivernacle i acumular la calor a les lloses de formigó massís del nou edifici, i la vegetació es poda per permetre la màxima captació solar.

TORRE DE COLLSEROLA

Javier Maculet — Tue, 06 Oct 2020 01:20:19 +0000

La torre, de 288 m d’alçada, és l’element més emblemàtic de la serra de Collserola, teló de fons i límit de Barcelona. L’esvelt fust es troba amb tres puntals col·locats a 120º l’un respecte l’altre i amb uns altres tres tirants postensats que s’ancoren en la muntanya. El fust de formigó sosté uns forjats modulars en forma de triangle equilàter amb els costats corbats.

TORRE DE LES AIGÜES DEL TIBIDABO

Marco — Tue, 06 Oct 2020 01:20:19 +0000

Guanyadora, l’any 1905, del Premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta torre abastia d’aigua la Colònia del Dr. Andreu. La seva ubicació, al punt més alt de la ciutat (532 m sobre el nivell del mar), va fer que l’arquitecte optés per una solució emblemàtica (torre de 40 m d’alçada) i ornamental, descartant l’opció lògica d’un dipòsit soterrat. La torre, per tal de poder accedir més còmodament al dipòsit, amb capacitat de 100 m³, incorpora un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol.