SITGES – 48H Open House Barcelona – El festival d'Arquitectura des del 2010 –

PÈRGOLA VILLA CONDAL (CASA ROVIRA)

Marco — Thu, 25 Sep 2025 10:54:01 +0000

La pèrgola de Villa Condal (Casa Rovira) forma part del jardí d’una parcel·la al teixit de ciutat jardí de Sitges conformada per El Vinyet i Terramar, urbanitzacions desenvolupades a la primera part del segle XX. El jardí es va construir a principis dels anys 50 segons projecte de l’arquitecte Fernando de la Escosura que va incloure la piscina amb torre de salts, pèrgola i pista de ball, de sota de la pèrgola es situa el bar i dos habitacions amb lavabos. Aquestes tres peces formen un conjunt arquitectònic coherent, caracteritzat per la seva lleugeresa racionalista.
La finca que es coneix pel nom de la casa que es va construir l’any 1926, que ja no existeix, representa les tendències socials i arquitectòniques en diversos moments del segle XX a Catalunya. El Noucentisme de les cases que van construir els indians, la arquitectura de l’oci dels primers estiuejants i l’arquitectura del turisme.
El valor patrimonial de la pèrgola és inqüestionable per la seva gosadia en el disseny però també per la seva capacitat de crear façana tant cap el carrer com cap el jardí. Tanmateix és i ha estat un element configurador de la finca, en el passat i actualment forma part del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg del municipi de Sitges des del 1991.

CAMPANAR DE LA PARROQUIA DE SANT BARTOMEU

Marco — Wed, 17 Sep 2025 14:52:15 +0000

Situada en un turó que domina la façana marítima de Sitges, l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla és un dels símbols més reconeixibles de la vila. D’estil barroc i construïda entre el 1665 i el 1672, presenta una composició monumental amb tres naus i dues torres. La torre de l’esquerra és el comunidor, amb el rellotge municipal, i la de la dreta, acabada el 1863, és el campanar neoclàssic, amb cúpula, pinacles i una imatge de la Puríssima que corona els seus més de 40 metres d’alçada.

A l’interior, el temple conserva un destacat patrimoni artístic, amb retaules barrocs, pintures murals de Pere Pruna i Darius Vilàs, escultures de Pere Jou i un orgue barroc del 1697. El retaule renaixentista de Sant Bartomeu i Santa Tecla, obra de Nicolau de Credença, i diversos sepulcres medievals completen un conjunt ric en història i art que, gràcies a la tasca de preservació, avui es presenta com un veritable museu barroc viu.

AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA PIA

Marco — Mon, 15 Sep 2025 13:23:42 +0000

Ampliació i transformació de l’edifici de l’Escola Pia de Sitges per integrar-lo en l’entorn urbà, millorar-ne l’eficiència energètica i adaptar-lo a les noves necessitats pedagògiques, garantint la seva permanència al nucli antic i convertint-lo en un equipament que fomenta la pertinença, activa els vincles socials i promou la sostenibilitat, l’equitat i la igualtat.

La transformació dels espais de l’Escola Pia de Sitges parteix de la necessitat d’adaptar l’arquitectura a les noves necessitats pedagògiques, i alhora millora la seva integració en l’entorn, el nucli antic de Sitges. A partir del reconeixement dels potencials de l’edifici existent, es planteja una intervenció mínima que optimitza els recursos disponibles i redueix al màxim l’empremta de la nova edificació. Les estratègies principals consisteixen en: baixar el pati a la cota de carrer, la qual cosa permet convertir el soterrani en una nova planta baixa amb connexió directa a l’exterior; construir una ampliació que funciona com un sòcol al voltant del pati, completant el conjunt funcional i dotant-lo d’una nova façana que s’obre cap al carrer; incorporar una façana bioclimàtica que amplia les aules cap a l’exterior i millora l’accessibilitat, gràcies a un nou nucli d’escales exterior que enllaça el pati en PB amb el terrat; millorar l’accessibilitat interior transformant l’escala i el vestíbul per facilitar l’accés des de l’altre carrer, i intervenir l’interior de l’edifici existent. La configuració de la proposta genera quatre espais exteriors naturalitzats vinculats a cadascuna de les etapes educatives. El procés de codisseny aconsegueix fomentar l’autonomia, trencar jerarquies i establir relacions horitzontals.

HABITATGE-ESTUDI AL CARRER L’ILLA DE CUBA

Marco — Thu, 07 Aug 2025 13:57:02 +0000

Aquest projecte transforma un edifici de 150 anys, en desús i alterat al llarg dels anys, en un habitatge-estudi funcional per a un jove professional. La intervenció aposta per recuperar l’essència original de l’edifici i alhora incorpora un disseny contemporani i eficient.

L’espai es divideix en dues àrees diferenciades: una oficina situada a la part frontal, més pública, i una zona residencial que s’obre a un pati interior. Ambdues zones es connecten a través d’un passadís que garanteix la privacitat sense perdre llum ni amplitud.

A l’interior, un monòlit funcional organitza els usos: emmagatzematge, electrodomèstics integrats i separació entre el saló i la zona de descans. La gran obertura cap al pati genera una fluïdesa entre interior i exterior, mentre que la combinació de rajoles i grava al terra ajuda a definir amb caràcter les diferents estances.

Una reforma acurada que conjuga memòria històrica i vida contemporània, amb una aposta per la simplicitat, la llum natural i la flexibilitat d’ús.

ESCORXADOR (CENTRE CULTURAL)

Marco — Thu, 19 Sep 2024 14:16:39 +0000

La intervenció de rehabilitació de l’antic Escorxador de Sitges va ser, d’una banda, el manteniment del seu aspecte formal, atès que es tracta d’un edifici inclòs al Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, i, de l’altra, l’adaptació al nou ús de centre cultural per a activitats de petit format.
L’objectiu del projecte va ser conservar els elements originals de l’edifici i introduir els nous elements als buits, tant de façana com de l’espai interior, sense entrar en contacte ni competir amb els elements originals amb un valor historicoarquitectònic. Aquests nous elements són les finestres de planta baixa a façanes laterals, els volums de l’accés principal i el de serveis higiènics a l’interior de l’edifici.
Així com la materialitat de l’edifici existent es caracteritza pel cromatisme que presenta –el blanc de les parets, el verd de les fusteries de llibret, els tons vermellosos de la ceràmica dels maons i les teules–, els nous materials introduïts tenen l’objectiu de crear un llenguatge propi que doni identitat a la intervenció i que entri en harmonia amb l’arquitectura original.
Tot conservant i prenent com a referència la materialitat de les finestres originals de l’edifici, fusta i vidre, la proposta de composició de les noves fusteries de les finestres respon a l’adaptació al nou ús de l’edifici. Per tal de donar unes condicions òptimes de ventilació i control lumínic a l’espai interior segons el tipus d’esdeveniment que es vulgui celebrar, a les finestres projectades es manté aquesta composició mixta d’emplafonats opacs de fusta i envidraments. El tractament de les finestres és un reflex de la multifuncionalitat prevista de l’espai interior.
L’obra proposada no desmereix l’edifici catalogat, sinó al contrari, els nous elements contrasten amb l’edifici original i en realcen l’arquitectura. El diàleg entre allò antic i allò nou enriqueix l’edifici arquitectònicament.
D’altra banda, la intervenció permet adaptar l’edifici, que originalment es va concebre per a un ús concret, el d’escorxador, al nou ús previst, com a espai polivalent per a activitats culturals.
Pel que fa a la intervenció projectada a l’espai exterior que envolta l’edifici de l’Escorxador, es proposa tractar la plaça dels Artistes com a via pública i la zona sud de la parcel·la com a espai de creació artística exterior, és a dir, com a espai de suport de les activitats que es facin a l’Escorxador. La intenció d’aquesta proposta és que la nova pèrgola projectada sigui un espai d’estar i d’actuació exterior, on les cadires de dins de l’escorxador puguin sortir i equipar aquesta zona per al públic.
D’altra banda, per tal de millorar la connexió del recinte des de la platja de Sant Sebastià, un dels itineraris d’accés principal, es projecta una nova escala que comunica el carrer de l’Onze de Setembre amb la cota de l’edifici.

TALLER DE L’ESCULTOR PERE JOU

Marco — Wed, 04 Sep 2024 11:42:27 +0000

L’estudi de l’escultor Pere Jou, situat al carrer de Prat de la Riba, 13, a Sitges, és un espai diàfan que permet descobrir l’obra d’un dels grans noms de l’escultura catalana. Conegut pel seu estil arcaïtzant i medievalitzant, Jou va crear una obra influenciada pel noucentisme, amb un ús divers de materials i una predilecció per la talla directa. En aquest estudi, on es poden veure rèpliques i peces originals, destaca especialment el doble espai, que facilita la contemplació de les seves escultures des de diferents angles, oferint una visió completa de la seva mestria. Jou, format a Gràcia i influenciat per mestres com Pablo Gargallo, va deixar una empremta a tot Catalunya, amb obres que es poden trobar tant en espais públics com privats. Visitar el seu estudi és una oportunitat per endinsar-se en el procés creatiu d’un dels grans escultors del segle XX.

HOTEL CASA VILELLA

Marco — Fri, 29 Sep 2023 10:25:59 +0000

La Casa Vilella, avui Hotel-Restaurant Casa Vilella, és un edifici d’estil noucentista amb alguns elements del llenguatge modernista, però, en general, eclèctic noucentista, que es va construir a partir del 1919, seguint les ordres de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. La casa la va encarregar Joan Vilella Estivill, un banquer i empresari destacat que es va voler construir un xalet al passeig Marítim de Sitges. Aquesta casa va ser una de les primeres que es van construir al nou passeig sitgetà. Així, doncs, va ser una casa d’estiueig fins als anys trenta. Durant la Guerra Civil, va acollir nens refugiats, però la casa d’acollida es va desmantellar el 1939. Als anys seixanta, amb el boom del turisme, va esdevenir la Residència Helvètica, activitat que va durar fins als anys noranta. Des dels anys noranta fins al 2017, la casa va estar abandonada. Gràcies a la nova adquisició, la casa va passar d’estar en clar deteriorament a recuperar l’esplendor, oberta com a hotel-restaurant.

PALAU DEL REI MORO

Marco — Thu, 28 Sep 2023 12:13:23 +0000

El Palau del Rei Moro és un edifici gòtic que es devia construir cap al 1390 (segle XIV). Tant el Palau com el contigu Estudi Vidal es corresponien amb habitatges grans i rics de l’època medieval. Les seves parts posteriors formaven la muralla, i als seus peus hi ha el carrer de la Vall, que no és altra cosa que l’espai terraplenat que antigament era el fossat o la vall a peu de muralla que feia el tomb a la vila tot resseguint-ne la part exterior per tal de dificultar atacs d’enemics exteriors. No va ser fins a finals del segle XIX i principis del XX que certa gent es va interessar pels casals i, així, va evitar que s’alteressin. En aquell moment, es van reformaren els interiors i la torre, però la façana es manté tal com estava al segle XIV. El Palau del Rei Moro és, actualment, propietat de l’Ajuntament de la vila. L’Agrupació de Balls Populars de Sitges hi fa estada, pràcticament de manera ininterrompuda, des que es va fundar, l’any 1978, i ara hi conviu amb el Grup Pessebrista de Sitges, la Colla Jove de Castellers de Sitges i, entre d’altres, la SACA, col·lectius dedicats a festejar, conservar i promoure el folklore sitgetà i la cultura popular del nostre país.

ITINERARI CASES DELS AMERICANOS

Marco — Mon, 27 Sep 2021 14:43:07 +0000

A mitjan segle XIX, Sitges va viure uns anys d’expansió urbanística propiciada per la inversió dels americanos, aquells sitgetans que havien anat a Amèrica a fer fortuna, amb la construcció de grans cases que demostraven la seva posició social. El lloc triat van ser uns terrenys situats entre el cap de la Vila i la via del tren, urbanitzant-se un eixample on destacava el carrer del Progreso, posteriorment batejat per Illa de Cuba, uns edificis amb fortes coincidències estilístiques amb les que podem trobar al centre de qualsevol ciutat cubana. En aquesta ruta intentarem desxifrar què s’influeix en què, si les cases sitgetanes en les cubanes o al revés.

ITINERARI SITGES ANTIC

Marco — Mon, 27 Sep 2021 14:40:17 +0000

El Sitges actual es deu, en part, als primers poblats ibers i a l’esplendor de l’època romana, quan es va convertir en el port de Subur, la principal sortida al Mediterrani dels productes del Penedès, com ara vi i cereals, així com un poble que rebia influència de la resta del món. Però va ser durant l’època medieval quan Sitges va viure uns segles de gran desenvolupament econòmic, social i urbanístic, iniciant-se el tramat de carrers que avui formen el nucli antic del poble. L’església, el castell, el mercat, l’hospital i la muralla són alguns dels edificis que, modificats, ampliats, reformats i amb canvi d’ús, encara podem visitar i que ens donen una idea de com era aquell Sitges de fa mil anys.

BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL (CASA MIQUEL UTRILLO)

Marco — Mon, 27 Sep 2021 14:27:31 +0000

Miquel Utrillo es va construir aquesta bella casa per viure amb la seva família, tot i que, per fer-ho, va fer servir els diners de Charles Deering, el veritable propietari de l’edifici. Exemple d’arquitectura noucentista, amb esgrafiats que decoren les obertures de la façana principal, la casa tenia unes magnífiques terrasses enjardinades que actualment es troben en procés de recuperació. L’any 1936, d’edifici va ser reconvertit en la Biblioteca Pública Santiago Rusiñol. Entre el 2013 i el 2018, l’edifici va viure una intensa reforma, amb el condicionament i la millora de les instal·lacions.

HOTEL ROMÀNTIC

Marco — Mon, 27 Sep 2021 14:00:57 +0000

Aquests edificis bessons de planta baixa i dos pisos són en l’actualitat un exemple de la diversitat d’usos que es poden donar en certs edificis patrimonials. La casa Planas, la que està més a prop de la cantonada, es va reformar l’any 1952 per convertir-se en tres habitatges diferents, modificant totalment la distribució i perdent els elements decoratius originals. Pel que fa a la casa Catasús, actualment Hotel Romàntic, tot i ser un edifici turístic, conserva la distribució de casa unifamiliar, el jardí i part important de la decoració.

CASINO PRADO SUBURENSE

Marco — Mon, 27 Sep 2021 13:39:30 +0000

En aquest edifici convergeixen totes les arts: arquitectura, pintura, escultura, música, teatre, literatura i cinema. Exemple de l’estil noucentista, exteriorment destaca la interessant composició de façanes feta amb la combinació de maó vist i parament blanc, per destacar les pintures murals d’Agustí Ferrer Pino, autor que també firma les pintures del sostre del saló teatre. Cal destacar els capitells, esculpits per Jou a les obertures. Però, com tota joia, el Casino Prado també amaga un tresor poc conegut: la pinta de fusta que forma part del teler, l’única de Catalunya que encara es conserva exactament com que va ser construïda, l’any 1921. Actualment, l’edifici està vivint un procés de restauració.

FUNDACIÓ STÄMPFLI

Marco — Mon, 27 Sep 2021 13:26:50 +0000

Les necessitats de separar les parades de la fruita, la verdura i la carn de les del peix va fer que, l’any 1935, l’Ajuntament de Sitges construís un edifici annex a l’antic mercat de Buigas. L’encarregat del projecte va ser l’arquitecte municipal del moment, Josep Maria Martino, que va dissenyar un petit edifici de maó vist i estructura de ferro que estilísticament no trencava amb l’antic mercat. Després d’anys tancat, l’any 2010 es va remodelar i restaurar per tal de convertir-lo en la seu de la Fundació Stämpfli, un museu d’art contemporani que es va inaugurar a principis del 2011.