Itinerari guiat per l’art urbà de la ciutat, per conèixer les diferents escultures i pintura mural, i la seva història (origen, materials…).

Reforma de una vivienda en el conjunto de casas unifamiliares del paseo Jaume Gordi. Se trata de una agrupación de viviendas unifamiliares de planta baja y patio trasero. Las fachadas son de estilo novecentista, con arcos de medio punto, con la dovela central muy marcada y aperturas rectangulares. La intervención realizada suma un piso más a la vivienda, ubicada en el número 12 del paseo, introduciendo una nueva escalera en el patio interior. La cubierta conserva su volumetría original, pero ha sido renovada para mejorar su aislamiento térmico y estanqueidad.

Pavelló germà bessó del Pavelló Gaudí, que forma part del Recinte Torribera, de Santa Coloma de Gramenet, el qual té l’origen en una masia medieval reconstruïda al segle XVIII. A principis del segle passat, el recinte es va ampliar amb noves edificacions. Actualment, hi conviuen diferents usos, des de serveis mentals fins a serveis formatius i educatius.

L’edifici, dissenyat per Masó i Pericas, es va fer servir com a pavelló psiquiàtric, i ara conté una biblioteca, un arxiu i s’hi manté la cafeteria, que dona servei al nou campus. La rehabilitació conserva i respecta l’estil noucentista, sense intervenir en les façanes, la volumetria ni l’estructura de parets de càrrega, mantenint-ne la distribució interior original.

Edifici de 210 habitatges, 64 dels quals de protecció oficial, situat a la Marina del Prat Vermell, zona industrial en transformació, els darrers anys, per convertir-se en una zona d’usos mixtos, on el residencial sigui el dominant. A la planta baixa s’hi col·loquen 8 locals comercials i a la planta soterrani l’aparcament, amb llum i ventilació naturals i espais de vegetació.

El projecte s’ha dissenyat amb estratègies passives per a la reducció del consum d’energia: ventilació creuada, les balconeres i els arbres com a protecció solar i jugar amb el color de les façanes segons la radiació que reben, entre d’altres. Es col·loquen plaques fotovoltaiques a la coberta per a l’autoconsum i una sèrie de bateries, que poden acumular 45kWh, per a les hores de poca o gens radiació solar.

L’edifici és un dels primers sis edificis a Espanya a ser certificats amb el mètode del DGNB-system, la qual cosa inclou una anàlisi-del-cicle-de-vida (LCA) de tot l’edifici.

Habitatge-estudi situat en una zona d’habitatge unifamiliar als afores de Cabrils. El projecte trenca amb la tanca perimetral pròpia d’aquestes zones i situa l’accés principal a peu de carrer, cosa que crea un espai de transició entre l’àmbit públic (exterior) i el privat (interior). La casa consisteix en el retranqueig horitzontal de la planta primera per formar un espai porxat a sud i una terrassa a nord.

Un dels aspectes més importants del projecte és l’aposta per la construcció industrialitzada i prefabricada d’un edifici modular, la qual cosa permet tenir més control dels costos i el temps de fabricació que garanteixen més eficàcia, sense renunciar a la demanda de confort i calidesa.

El projecte s’ha dissenyat mitjançant sistemes passius i actius que fan que el consum d’energia sigui quasi zero. La majoria dels materials utilitzats són de proximitat i tenen un baix impacte ambiental, valorant-ne la fabricació i la capacitat de reciclatge.

La visita fa un recorregut pels dos recintes del Cementiri Vell o del Sant Crist (el dels catòlics i el que corresponia als que eren ateus o professaven altres religions), així com per l’interior de la capella. Al llarg del recorregut, es recorden alguns dels personatges més significatius de la història de la ciutat, que estan enterrats en aquest cementiri, i es descobreix el valor artístic d’algunes làpides i panteons, entre els quals destaquen el de Vicenç Bosch Grau, un dels fundadors d’Anís del Mono, i la seva família, d’estil plenament modernista.

A càrrec de: Margarida Abras, directora del Museu de Badalona

Espai arqueològic visitable amb més de mil anys d’història, del segle V aC al segle VI dC, que es troba fora del recinte urbà de la ciutat romana de Baetulo, al subsol de l’actual Badalona. Es tracta d’un jaciment d’uns 1.000 m2 on es va trobar una part de la via litoral d’època romana, la possible via Heràclea –posterior Via Augusta–, diversos edificis de diferents moments del període romà, dos edificis del segle IV-V i un camí ibèric.

Després d’arribar a un acord entre la propietat i l’Ajuntament de Badalona per la cessió d’una part del solar, es poden visitar, a la planta –2 del nou edifici, 8 metres de la via litoral romana i part de l’edifici del segle V d.C.

Refugi del temps de la Guerra Civil espanyola, en concret, de la guerra de Gramenet del Besòs, situat als peus de la torre romànica del segle XI de la finca de la Torre Balldovina. Aquesta finca ha passat per diverses mans: va ser confiscada i convertida en la seu del Comitè de Milícies Antifeixistes, durant la Guerra Civil, i més endavant s’hi va instal·lar la Comissió Municipal de Proveïments, i després el Servei Fotogràfic de la Subsecretaria d’Aviació del Ministeri de Defensa Nacional de l’exèrcit republicà. Actualment, s’ha convertit en museu per ser testimoni de la història més recent de la població de Santa Coloma de Gramenet.

Església que forma part del Recinte Torribera, de Santa Coloma de Gramenet, el qual té l’origen en una masia medieval reconstruïda al segle XVIII. A principis del segle passat, el recinte es va ampliar amb noves edificacions. Actualment, hi conviuen diferents usos, des de serveis mentals fins a serveis formatius i educatius.

L’església se situa a la part dreta, entrant des del pavelló de l’entrada. Està connectada mitjançant un pont amb el Pavelló Marina del Campus de l’Alimentació de Torribera, rehabilitat per ser un viver de laboratoris de recerca.

Aquesta ruta pretén retre homenatge a l’obra d’aquests arquitectes hospitalencs, els germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, autors d’una part de la trama urbana de la nostra ciutat, així com d’una nombrosa producció d’habitatges, equipaments municipals i infraestructures que avui dia passen desapercebudes. L’itinerari a peu aplegarà part del barri del Centre, on, principalment Ramon Puig Gairalt (1886-1937), arquitecte municipal entre el 1912 i el 1937, va projectar nombrosos edificis de diversa tipologia i estil, coincidint en un context d’arribada massiva d’immigrants a la metròpolis barcelonina i els voltants. D’esperit noucentista, tant ideològicament com culturalment, la seva producció va ser sempre d’un classicisme mediterrani, evolucionant cap a una depuració d’estil amb l’eclosió del racionalisme i el moviment del GATCPAC, fet que faria canviar radicalment la composició de les seves obres. L’ús d’aquestes edificacions, però, oscil·laria entre la burgesia dominant del moment, amb torres, fàbriques i xalets, i les classes treballadores, amb passadissos, corralons i ateneus.

Es tracta d’un edifici build to rent de 37 habitatges, a l’Hospitalet de Llobregat. S’escalona des de la coronació per crear terrasses als àtics. Els habitatges són majoritàriament passants, cosa que en permet la ventilació creuada. L’obra de fàbrica és l’element principal de la façana, amb el qual es creen relleus, textures, aparells i gelosies. La façana que dona al carrer, de menys incidència solar i on la majoria de les estances són dormitoris, disposa d’un ritme d’obertures regulars protegides per porticons; en canvi, la façana sud-est és permeable, amb grans balcons per a les estances i tendals retràctils de protecció solar.

El Casino del Centre, catalogat com a bé cultural d’interès local, és un edifici amb 150 anys d’història. L’associació creada per prohoms de la vila i pagesos de la zona agrícola de la Marina de l’Hospitalet va ser constituïda el 31 de juliol del 1873 com a Centro económico, agrícola e industrial  de la villa de Hospitalet , i va fer construir aquest centre per a l’esbarjo i la cultura. L’edifici, de planta rectangular, planta soterrània, planta baixa i pis, té un terrat que ofereix unes vistes privilegiades sobre la Rambla. Aquests darrers anys, l’edifici s’ha restaurat, recuperant l’antic teatre com a sala d’actes i l’esplendor de les seves façanes, pel que fa als colors i als elements decoratius. Actualment, el centre ofereix actes i activitats culturals (conferències, cursets, exposicions) i recreatives (ball, música, teatre, esport), i conserva i difon la cultura catalana i les seves tradicions. Per aquest motiu, enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi, que concedeix la Generalitat de Catalunya.