El Tibidabo forma part de la serra de Collserola, que delimita la ciutat i la separa de la comarca del Vallès. La idea d’aquesta “muralla” natural que tanca i protegeix la ciutat va suggerir la disposició de l’esglèsia inferior, amb torres i merlets, resolta amb les formes massisses de l’estil romànic, com a basament al damunt del qual es dreça el temple superior, de verticals línies gòtiques. Els terrenys van ser adquirits per un grup de ciutadans i cedits al fundador de l’ordre dels salesians, sant Joan Bosco, amb motiu de la seva visita a Barcelona el 1886. Des de la base de l’estàtua del Sagrat Cor, es divisa part de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquest edifici, aparador de la burgesia industrial i financera de Barcelona, va patir dos incendis importants (1861 i 1994) que van destruir completament la sala i l’escenari del teatre. El darrer projecte de reconstrucció i ampliació del Gran Teatre del Liceu es va basar en tres eixos d’actuació: la reconstrucció -decisió polèmica que va apostar per fer una rèplica exacta de l’antic edifici, un disseny inspirat pels teatres italians-; la modernització tècnica -per adaptar-lo tecnològicament-; i l’augment de la seguretat -tant pel que fa al públic com als tècnics i els artistes-. La façana de la Rambla és l’original del 1847, amb elements historicistes pròpies de l’arquitectura neoclàsica. L’ornamentació de la sala reprodueix la construïda desprès del primer incenci, al 1909, amb relleus de guix i estuc daurats i policromats.