Oasiurbà és una entitat que ofereix serveis tècnics, legals i socials per garantir el dret a l’habitatge digne a les veïnes de la ciutat. Porten processos de rehabilitació amb comunitats, assessories legals, mediacions, reformes i projectes d’investigació amb el recolzament de les administracions per donar la millor resposta a les dificultats actuals tant de l’habitatge com dels comerços i entitats.⁠ Un d’aquests projectes d’investigació es troba al pati del seu espai de treball: un jardí vertical sense substrat que mostra les possibilitats que ofereixen les plantes bromèlies (modalitat pionera en el camp de la jardineria) que, amb una infraestructura molt lleugera i un manteniment mínim, permet fomentar la sostenibilitat de les nostres ciutats.

La història del recinte de La Compañía Anónima de Hiladuras Fabra y Coats (1903-2005) comença abans que es constitueixi l’empresa i, en els seus més de cent anys d’història, s’ha anat transformant per adaptar-se a cada situació. Inicialment, a la parcel·la hi havia la fàbrica de la família Alsina (1853-1887), que va ser absorbida per una empresa britànica (1893-1903) que hi va construir la nau central. Amb la constitució de la Fabra i Coats (1903-1913), es van construir un magatzem de cotó i dos edificis auxiliars per al blanqueig i tintat, i es van renovar la sala de calderes i un edifici destinat a oficines. L’any 1919, es va incorporar a l’empresa l’antiga fàbrica del Rec, per a les seccions d’acabat; l’any 1965, es va iniciar la producció de fibres sintètiques i les naus es van reorganitzar tenint en compte els nous usos (magatzem de fil, taller de fibres sintètiques, cabdellat i plegat, condicionament i control de qualitat). Finalment, als anys vuitanta, la fàbrica es va quedar únicament els processos relacionats amb el tenyit, els acabats i el condicionament del fil. Actualment, les naus s’han transformat als usos actuals que necessita la ciutat, un pas més en l’evolució arquitectònica del recinte.

En aquesta edició del festival 48h Open House BCN 2021, es poden visitar els edificis següents:
– CAN FONTANET (CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS TRES TOMBS)
– ESCOLA CAN FABRA
– ESPAI VERTICAL (COLLA CASTELLERA JOVE DE BARCELONA)
– INSTITUT MARTÍ POUS
– HABITATGES FABRA I COATS

Un any més les activitats del festival coincideixen amb la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), que arriba enguany a la seva desena edició. Defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Trobareu més información al següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1BTPeuX9bc4hLKIvzQIpsmJVRVN3iu9Ob/view

La Casa dels Cargols es va construir el 1911 a petició de Miguel Ribera i Mora, propietari d’un solar a la cantonada dels carrers del Montseny (abans l’Hospitalet) i del Llobregat, on volia construir una casa unifamiliar. L’obra va ser creada pel mestre d’obres Mariano Tomàs i Barba com a habitatge aïllat envoltat per un jardí. Hi destaca la combinació de colors de les façanes, així com la rica decoració en rajola vidriada, en pedra i de ferro forjat. La Casa dels Cargols és un dels pocs exemples del modernisme a l’Hospitalet. Des del 2009 és la seu de l’Oficina Jove de l’Hospitalet.

Construcció industrial formada per dues naus rectangulars a dues alçades i coberta a dos vessants que formen un pati central, presidit per la casa del vapor, pendent de restauració.

Va iniciar les activitats el 1881. La nau de la dreta és la seu de la biblioteca pública de Vilassar, amb espais molt diàfans a dos nivells. Destaca el paviment hidràulic del pis superior de la biblioteca, com l’estructura de voltes sobre pilars de fosa de tota l’estructura de la planta baixa.

Projecte que ocupa dos edificis de caire molt diferent situats en una parcel·la triangular (resultat de la construcció de la Ronda de Dalt). El primer edifici és una torre noucentista construïda com a residència d’estiueig: un volum aïllat amb la façana principal orientada a migdia, de composició simètrica, dues plantes nobles, una planta sota coberta i una planta soterrani. El projecte de reforma l’adapta a les necessitats del nou ús (serveis centrals d’una universitat) mantenint el caràcter i la configuració bàsica dels seus espais més representatius, la volumetria i la imatge exterior. La intervenció se centra a millorar la comunicació vertical entre les plantes i a adequar la resta d’espais als nous requeriments funcionals i tècnics. El segon edifici és un volum de nova construcció pensat per acollir els usos administratius de la universitat. El projecte opta per no esgotar el gàlib permès pel planejament i proposa un volum horitzontal parcialment soterrat que no entra en competència amb la torre (construeix quatre plantes i només una és visible des de l’exterior).

Antiga quadra del complex industrial de la Fabra i Coats, rehabilitada com a Centre d’Interpretació dels Tres Tombs. El projecte de rehabilitació parteix d’una sèrie de premisses: recuperar la materialitat essencial de la nau; l’existència d’una franja lliure entre Can Fontanet i l’edifici contigu; la futura creació d’una plaça interior pública del recinte Fabra i Coats, i la necessitat d’incrementar la superfície per situar-hi el nou programa. Aquestes premisses es materialitzen en l’aparició d’un nou cos annex a la nau que esdevé l’accés per a visitants i el punt d’articulació entre tot el programa. El volum annex es troba un metre i mig per sobre de la cota de la nau, fet que permet la creació i l’accés a un altell de fusta sobre les quadres. A l’interior, aquest altell esdevé alhora un mirador cap a la zona expositiva de carruatges i una sala polivalent multimèdia necessària per al seu ús museístic.

La nau G de l’antiga fàbrica de Fabra i Coats conté 46 habitatges de lloguer social per a gent jove i la nova seu de la Colla Castellera Jove de Barcelona. Aquesta seu ocupa quatre crugies del costat oest de la nau i la gran sala d’assaig (10 x 10 x 10 metres) es configura a partir de l’anàlisi dels castells: estructures piramidals que funcionen, idealment, a compressió pura. Com més càrrega té un pis, més secció té, i el descens de càrregues es visualitza en la forma del castell i, per evitar–ne el col·lapse, es col·loquen les traves (pinya, folre i manilles). La nova estructura es concep de manera complementària a la del castell i funciona com una closca que crea un buit a l’interior.

És un Itinerari a peu pels barris del Centre i Sant Josep per descobrir el patrimoni industrial de L’Hospitalet, a través de de la història de les antigues fàbriques aixecades a meitat del segle XIX. Un passeig pel passat fabril de la ciutat de l’Hospitalet, concentrat en el barri de Sant Josep. Aquest barri va néixer arran de l’evolució del nucli històric de Santa Eulàlia, indret vinculat a l’expansió industrial de Barcelona a partir de la carretera de la Bordeta i del barri de Sants. Aquí va ser on les grans indústries del tèxtil de Barcelona van instal•lar els anomenats Prats d’Indianes. Però tot i que el del tèxtil va ser un dels sectors amb més protagonisme a la revolució industrial, no va ser l’únic. Al llarg del recorregut veurem també indústries que es dedicaven a altres activitats, com la ceràmica (Cosme Toda) o el metall (La Farga).

Recorregut:
– Tecla Sala
– CosmeToda
– Germans Albert
– Can Vilumara

Gran casa pairal probablement resultat d’una noble transformació de l’antic Hospital de Torre Blanca, que acabaria donant nom a l’actual municipi. Entre altres usos, l’edifici ha allotjat un “Casino de bayle y teatro”, una petita escola Montessori i l’Ateneu de Cultura Popular. El projecte de rehabilitació integral actual, amb un sistema de captació d’energia mitjançant la geotèrmia, ha estat reconegut amb diversos premis i mencions.

Ca n’Arús és una residència senyorial de 1851 construïda per Jaume Arús Cuxart. Els seus cossos mantenen una certa simetria. L’edifici principal, de planta baixa, pis i golfes i tres crugies té la coberta a dues vessants paral·leles a la façana. A la façana principal, destaca l’acroteri decorat amb terracota i medalló ovalat amb decoració vegetal i l’anagrama S i A (probablement d’una restauració de 1900-1910 de Santiago Arús, nét de Jaume). L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. La restauració de l’edifici respecta els espais més emblemàtics com l’escala, la “boisserie” de la planta baixa i la sala principal de la primera planta, amb decoració pintada a les parets i sostres i paviments hidràulics. Els seus jardins són un espai de descans que preserven la seva forma original i contenen una gran varietat d’espècies botàniques de la mediterrània.

El nou passeig Marítim de Badalona està concebut a l’escala del front urbà construït sobre el passat industrial de la ciutat, establint un diàleg amb el recuperat paisatge natural. Un acurat treball topogràfic tanca la perspectiva de la platja contra la nova marina, i resol la relació entre els dos espais a banda i banda del traçat ferroviari i l’accés de la ciutat al mar a Martí i Pujol. La integració dels accessos al pont del Petroli en el traçat del passeig reforça el recorregut en la part central. La contundent elecció de materials i l’escala que confereix al conjunt el sistema d’enllumenat ajuden a comprendre el paisatge des d’una òptica d’àmbit metropolità.

Hi ha diversos factors que porten a concloure que la nau antiga de la fàbrica, la de l’esquerra, pot ser obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. Actualment, acull la col·lecció tèxtil local i està en fase de remodelació, es poden veure les voltes de maó de pla del sostre i les columnes de forja, recentment rehabilitades.

És un exemple de l’aplicació de la volta catalana per cobrir espais industrials de grans dimensions i serà la seu del futur Museu Tèxtil de Can Manyer.