NOTICIES


02/08/2021

CASA DELS CARGOLS

Compartir:

La Casa dels Cargols es va construir el 1911 a petició de Miguel Ribera i Mora, propietari d’un solar a la cantonada dels carrers del Montseny (abans l’Hospitalet) i del Llobregat, on volia construir una casa unifamiliar. L’obra va ser creada pel mestre d’obres Mariano Tomàs i Barba com a habitatge aïllat envoltat per un jardí. Hi destaca la combinació de colors de les façanes, així com la rica decoració en rajola vidriada, en pedra i de ferro forjat. La Casa dels Cargols és un dels pocs exemples del modernisme a l’Hospitalet. Des del 2009 és la seu de l’Oficina Jove de l’Hospitalet.

NOTICIES


02/08/2021

NAU NOVA DE CAN MANYER

Compartir:

Construcció industrial formada per dues naus rectangulars a dues alçades i coberta a dos vessants que formen un pati central, presidit per la casa del vapor, pendent de restauració.

Va iniciar les activitats el 1881. La nau de la dreta és la seu de la biblioteca pública de Vilassar, amb espais molt diàfans a dos nivells. Destaca el paviment hidràulic del pis superior de la biblioteca, com l’estructura de voltes sobre pilars de fosa de tota l’estructura de la planta baixa.

NOTICIES


02/08/2021

SEU CENTRAL DE LA UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

Compartir:

Projecte que ocupa dos edificis de caire molt diferent situats en una parcel·la triangular (resultat de la construcció de la Ronda de Dalt). El primer edifici és una torre noucentista construïda com a residència d’estiueig: un volum aïllat amb la façana principal orientada a migdia, de composició simètrica, dues plantes nobles, una planta sota coberta i una planta soterrani. El projecte de reforma l’adapta a les necessitats del nou ús (serveis centrals d’una universitat) mantenint el caràcter i la configuració bàsica dels seus espais més representatius, la volumetria i la imatge exterior. La intervenció se centra a millorar la comunicació vertical entre les plantes i a adequar la resta d’espais als nous requeriments funcionals i tècnics. El segon edifici és un volum de nova construcció pensat per acollir els usos administratius de la universitat. El projecte opta per no esgotar el gàlib permès pel planejament i proposa un volum horitzontal parcialment soterrat que no entra en competència amb la torre (construeix quatre plantes i només una és visible des de l’exterior).

NOTICIES


31/07/2021

RECINTE FABRA I COATS – CAN FONTANET (CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS TRES TOMBS)

Compartir:

Antiga quadra del complex industrial de la Fabra i Coats, rehabilitada com a Centre d’Interpretació dels Tres Tombs. El projecte de rehabilitació parteix d’una sèrie de premisses: recuperar la materialitat essencial de la nau; l’existència d’una franja lliure entre Can Fontanet i l’edifici contigu; la futura creació d’una plaça interior pública del recinte Fabra i Coats, i la necessitat d’incrementar la superfície per situar-hi el nou programa. Aquestes premisses es materialitzen en l’aparició d’un nou cos annex a la nau que esdevé l’accés per a visitants i el punt d’articulació entre tot el programa. El volum annex es troba un metre i mig per sobre de la cota de la nau, fet que permet la creació i l’accés a un altell de fusta sobre les quadres. A l’interior, aquest altell esdevé alhora un mirador cap a la zona expositiva de carruatges i una sala polivalent multimèdia necessària per al seu ús museístic.

NOTICIES


31/07/2021

RECINTE FABRA I COATS – ESPAI VERTICAL (COLLA CASTELLERA JOVE DE BARCELONA)

Compartir:

La nau G de l’antiga fàbrica de Fabra i Coats conté 46 habitatges de lloguer social per a gent jove i la nova seu de la Colla Castellera Jove de Barcelona. Aquesta seu ocupa quatre crugies del costat oest de la nau i la gran sala d’assaig (10 x 10 x 10 metres) es configura a partir de l’anàlisi dels castells: estructures piramidals que funcionen, idealment, a compressió pura. Com més càrrega té un pis, més secció té, i el descens de càrregues es visualitza en la forma del castell i, per evitar–ne el col·lapse, es col·loquen les traves (pinya, folre i manilles). La nova estructura es concep de manera complementària a la del castell i funciona com una closca que crea un buit a l’interior.

NOTICIES


06/10/2020

ITINERARI INDUSTRIAL

Compartir:

És un Itinerari a peu pels barris del Centre i Sant Josep per descobrir el patrimoni industrial de L’Hospitalet, a través de de la història de les antigues fàbriques aixecades a meitat del segle XIX. Un passeig pel passat fabril de la ciutat de l’Hospitalet, concentrat en el barri de Sant Josep. Aquest barri va néixer arran de l’evolució del nucli històric de Santa Eulàlia, indret vinculat a l’expansió industrial de Barcelona a partir de la carretera de la Bordeta i del barri de Sants. Aquí va ser on les grans indústries del tèxtil de Barcelona van instal•lar els anomenats Prats d’Indianes. Però tot i que el del tèxtil va ser un dels sectors amb més protagonisme a la revolució industrial, no va ser l’únic. Al llarg del recorregut veurem també indústries que es dedicaven a altres activitats, com la ceràmica (Cosme Toda) o el metall (La Farga).

Recorregut:
– Tecla Sala
– CosmeToda
– Germans Albert
– Can Vilumara

NOTICIES


06/10/2020

L’HARMONIA

Compartir:

Gran casa pairal probablement resultat d’una noble transformació de l’antic Hospital de Torre Blanca, que acabaria donant nom a l’actual municipi. Entre altres usos, l’edifici ha allotjat un “Casino de bayle y teatro”, una petita escola Montessori i l’Ateneu de Cultura Popular. El projecte de rehabilitació integral actual, amb un sistema de captació d’energia mitjançant la geotèrmia, ha estat reconegut amb diversos premis i mencions.

NOTICIES


06/10/2020

CA N’ARÚS

Compartir:

Ca n’Arús és una residència senyorial de 1851 construïda per Jaume Arús Cuxart. Els seus cossos mantenen una certa simetria. L’edifici principal, de planta baixa, pis i golfes i tres crugies té la coberta a dues vessants paral·leles a la façana. A la façana principal, destaca l’acroteri decorat amb terracota i medalló ovalat amb decoració vegetal i l’anagrama S i A (probablement d’una restauració de 1900-1910 de Santiago Arús, nét de Jaume). L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. La restauració de l’edifici respecta els espais més emblemàtics com l’escala, la “boisserie” de la planta baixa i la sala principal de la primera planta, amb decoració pintada a les parets i sostres i paviments hidràulics. Els seus jardins són un espai de descans que preserven la seva forma original i contenen una gran varietat d’espècies botàniques de la mediterrània.

NOTICIES


06/10/2020

ITINERARI LA NOVA FAÇANA MARÍTIMA

Compartir:

El nou passeig Marítim de Badalona està concebut a l’escala del front urbà construït sobre el passat industrial de la ciutat, establint un diàleg amb el recuperat paisatge natural. Un acurat treball topogràfic tanca la perspectiva de la platja contra la nova marina, i resol la relació entre els dos espais a banda i banda del traçat ferroviari i l’accés de la ciutat al mar a Martí i Pujol. La integració dels accessos al pont del Petroli en el traçat del passeig reforça el recorregut en la part central. La contundent elecció de materials i l’escala que confereix al conjunt el sistema d’enllumenat ajuden a comprendre el paisatge des d’una òptica d’àmbit metropolità.

NOTICIES


06/10/2020

NAU VELLA DE CAN MANYER

Compartir:

Hi ha diversos factors que porten a concloure que la nau antiga de la fàbrica, la de l’esquerra, pot ser obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. Actualment, acull la col·lecció tèxtil local i està en fase de remodelació, es poden veure les voltes de maó de pla del sostre i les columnes de forja, recentment rehabilitades.

És un exemple de l’aplicació de la volta catalana per cobrir espais industrials de grans dimensions i serà la seu del futur Museu Tèxtil de Can Manyer.

NOTICIES


06/10/2020

FORNS ROMANS DE LA FORNACA

Compartir:

Aquesta intervenció arquitectònica es fa al jaciment arqueològic de la Fornaca, que presenta tres forns industrials romans del segle i dC que encara conserven la cambra de combustió. Calia una protecció per garantir la conservació del jaciment, ja que es tracta de tres forns excavats a l’argila, i alhora l’edifici donava solució al passeig de vianants situat sobre el jaciment. El projecte arquitectònic manté les restes en un espai soterrat, provocant una entrada de llum natural en l’espai zenital i una façana que s’integra en l’espai reproduint un estrat arqueològic en pedra seca.

NOTICIES


06/10/2020

ITINERARI TEATRALITZAT CENTRE

Compartir:

Vols endinsar-te en la història de Santa Coloma de Gramenet de la mà dels seus personatges més emblemàtics?
Passeja pels seus carrers acompanyat d’en Pere Pascali, un il·lustre veí colomenc una mica despistat; d’en Jaume Galobardes, traginer de vi i cronista de l’època; de l’agutzil, l’home que ho fa tot al poble, o de les bugaderes dels antics safaretjos. I visita l’Església Major, d’estil neogòtic i amb un impressionant campanar; la casa senyorial Can Roig i Torres, que va acollir un hospital i que ara és l’edifici de l’Escola Municipal de Música; el carrer Major, la via que identifica el centre històric de Santa Coloma i que és símbol del creixement econòmic de la burgesia local del segle XIX; els safaretjos públics, on es parlava de la vida de l’altre, i l’edifici de l’Ajuntament a la placa de la Vila, eix central de la vida social colomenca.