La cascada del Parc de la Ciutadella necessitava un gran dipòsit d’aigua que l’abastís, i Fontserè va idear una gran bassa elevada sostinguda per una estructura de pilars i arcades de maó vist: l’espai de suport semblava una nau impressionant d’església romànica i avui allotja una biblioteca. El nou projecte es va pensar amb la intenció de no ferir l’edifici original i es va materialitzar amb l’ús d’uns mòduls prefabricats (escales, forjats, instal•lacions i prestatgeries) que se separen subtilment dels murs d’obra vista. Com a resultat, la nova intervenció sembla que pugui ser extreta en qualsevol moment sense deixar cap rastre d’aquest nou ús.

L’edifici més antic del complex industrial de la Fabra i Coats, on antigament hi havia magatzems de llana i departaments de fer rodets i polir els fils, s’ha rehabilitat per acollir-hi un institut. El nou projecte, en el qual ha participat el professorat, es distribueix en tres plantes i unes golfes: a la primera planta hi ha el vestíbul, l’administració i una sala diàfana polivalent; a la segona planta hi ha situades les aules, sales de professors i espai de tutories; a la tercera, més aules, tallers i laboratoris, i a les golfes, una àrea artística amb sales de dibuix i música, i la biblioteca. L’edifici manté elements arquitectònics i decoratius de l’antiga fàbrica, de manera que els alumnes poden conèixer la seva història.

Projecte de reforma i ampliació d’una caserna existent situada a l’antic Institut mental de la Santa Creu (1886-1910), a Nou Barris. L’edifici ocupa una extensió menor a la dimensió global del complex, a causa de les demolicions produïdes al llarg del temps. Actualment, concentra quasi la totalitat dels serveis municipals del barri: les oficines del districte, la biblioteca, els serveis tècnics i la caserna de la Guàrdia Urbana. L’edifici s’organitza a través d’una seqüència de patis amb estructura de claustres envoltats per naus longitudinals i transversals.

Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. Es diu Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.

Petita residència del segle XIX, construïda per a l’astrònom Josep Comas i Solà, reconvertida en equipament. Al nou projecte se li ha reconegut, en diferents ocasions, el baix impacte ambiental i el consum energètic reduït, fet que apareix, sobretot, en la creació d’un espai intermedi amb diferent comportament climàtic a l’estiu i a l’hivern: a l’estiu, l’espai funciona com un umbracle amb un tancament de vidre obert, un espai molt ventilat i dens en vegetació, que protegeix l’edifici del sobreescalfament, a l’hivern, el tancament resta tancat per crear efecte d’hivernacle i acumular la calor a les lloses de formigó massís del nou edifici, i la vegetació es poda per permetre la màxima captació solar.

Rehabilitació d’una antiga nau industrial entre mitgeres del barri de Gràcia per situar-hi un equipament basat en el model FabLab (model que posa a l’abast dels ciutadans noves eines de fabricació digital i formació per al desenvolupament de prototipus i projectes personals). Concretament, el projecte incorpora uns tallers per a ús de maquinària digital, petits espais per a la gestió i la formació, i una àgora (espai obert i flexible) per fer-hi activitats de format divers. L’actuació manté el caràcter de l’espai diàfan original (definit, en gran mesura, per una estructura de fusta a la teulada) i genera nous espais funcionals i flexibles capaços d’adaptar-se a l’evolució de l’equipament. A la coberta, es rehabiliten les antigues encavallades i s’obre una nova lluerna a la teulada per fer entrar la llum a l’interior de l’edifici. A l’interior, es col·loquen uns mòduls autoportants amb estructura d’entramat de fusta construïts al taller i acoblats i revestits a l’obra (mòduls que no contacten amb la coberta i permeten la percepció de l’espai original complet).

El projecte de la seu de la Casa SEAT s’ha regit dins la volumetria existent del volum inferior (planta baixa i cinc pisos) de l’antic gratacels del Deutcshe Bank, i ha construït un nou passatge per a vianants que comunica els Jardinets de Gràcia amb l’església de Nostra Senyora de Pompeia i fa més permeable l’entorn urbà. Es tracta d’una façana estructural  (superposada als suports perimetrals existents) que forma una retícula compositiva amb grans finestrals sobre l’avinguda Diagonal, i deixa una façana posterior totalment cega sobre el passatge. Una marquesina de sis metres d’alçada que s’obre al con visual del vianant envolta tot el volum.

La Fundació Mies van der Rohe va ser creada el 1983 per l’Ajuntament de Barcelona,a més d’atendre la conservació i el coneixement del Pavelló, la Fundació impulsa el debat, la difusió i la sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis. D’acord amb les seves finalitats, la Fundació organitza nombrosos esdeveniments i molts d’ells es duen a terme al mateix Pavelló i a l’espai de treball del carrer Provença. Aquest és un espai obert a tothom que estigui interessat en el desenvolupament i millora del territori i on es pot visitar una part de la col·lecció de maquetes; l’arxiu de 2.881 projectes d’arquitectura contemporània que inclou esbossos, plànols, fotos i vídeos; la biblioteca i documents històrics.

La nova seu d’Etnia Barcelona ocupa un edifici de set plantes: les dues primeres, destinades a botiga, i la resta, a showrooms, tallers i espais per a reunions. El projecte arquitectònic transforma l’edifici preexistent en espais diàfans i hi col·loca un ascensor per connectar els diferents pisos de la botiga. El projecte es va dur a terme seguint un estudi arqueològic que revelava que l’edifici estava construït sobre les restes de la Sala del Capítol de Santa Maria del Mar (primer quart del segle XVI) i sobre un edifici d’habitatges plurifamiliar (finals del segle XIX). El projecte d’interiorisme, d’estil eclèctic, recrea diferents ambients, que tant recorden l’essència dels habitatges barcelonins com diferents oficis. Hi trobem paviments hidràulics, ascensors antics de fusta, fustes de roure, enrajolats coloristes, volta catalana i tocs industrials de pilars de fosa; així com una làmpada antiga de quiròfan, un moble taller de joieria, un moble central semblant a una barra de bar, zones de backstage de passarel·les de moda i, fins i tot, unes zones de llibreria plenes de cultura.

Laboratori internacional de creació nascut el 2011, situat al mateix edifici que acull l’estudi d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT i on es troba el centre de documentació i l’arxiu Enric Miralles. La Fundació disposa de més de 500 metres quadrats per allotjar exposicions que mostren l’arxiu i, en particular, la col·lecció de maquetes originals de l’arquitecte. L’entrada de l’edifici es caracteritza pel pati, amb un banc dissenyat per l’arquitecte Enric Miralles, del qual enguany es commemoren els vint anys de la seva mort.

Reforma d’una casa catalogada, situada en un dels carrers principals del call. La casa respon a una quarta part d’un antic palau del qual s’havien restaurat les façanes als anys seixanta i no es podien modificar. La intervenció ha volgut, sobretot, recuperar part del pati original: d’una banda, enderrocant forjats afegits que l’amagaven; de l’altra, construint-hi una nova escala d’acer que permet retrobar una presència imaginària de l’escala original medieval.

Raresa moderna en la transformació del 22@ que nega els angles rectes i paral·lelepípedes i fuig de la cromàtica gris, fosca i vidriada de la zona. La pell exterior, formada per grans lames que protegeixen les oficines de la radiació solar, ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana (una antiga fàbrica tèxtil, catalogada com a patrimoni industrial, que es rehabilita i s’incorpora a l’edifici per situar-hi diferents equipaments). Actualment, l’edifici acull diversos organismes: la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC); l’agència EFE; la Casa Àsia; la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), i el Tribunal Econòmic-Administratiu Regional (TEAR).