Església que forma part del Recinte Torribera, de Santa Coloma de Gramenet, el qual té l’origen en una masia medieval reconstruïda al segle XVIII. A principis del segle passat, el recinte es va ampliar amb noves edificacions. Actualment, hi conviuen diferents usos, des de serveis mentals fins a serveis formatius i educatius.

L’església se situa a la part dreta, entrant des del pavelló de l’entrada. Està connectada mitjançant un pont amb el Pavelló Marina del Campus de l’Alimentació de Torribera, rehabilitat per ser un viver de laboratoris de recerca.

Aquesta ruta pretén retre homenatge a l’obra d’aquests arquitectes hospitalencs, els germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, autors d’una part de la trama urbana de la nostra ciutat, així com d’una nombrosa producció d’habitatges, equipaments municipals i infraestructures que avui dia passen desapercebudes. L’itinerari a peu aplegarà part del barri del Centre, on, principalment Ramon Puig Gairalt (1886-1937), arquitecte municipal entre el 1912 i el 1937, va projectar nombrosos edificis de diversa tipologia i estil, coincidint en un context d’arribada massiva d’immigrants a la metròpolis barcelonina i els voltants. D’esperit noucentista, tant ideològicament com culturalment, la seva producció va ser sempre d’un classicisme mediterrani, evolucionant cap a una depuració d’estil amb l’eclosió del racionalisme i el moviment del GATCPAC, fet que faria canviar radicalment la composició de les seves obres. L’ús d’aquestes edificacions, però, oscil·laria entre la burgesia dominant del moment, amb torres, fàbriques i xalets, i les classes treballadores, amb passadissos, corralons i ateneus.

Es tracta d’un edifici build to rent de 37 habitatges, a l’Hospitalet de Llobregat. S’escalona des de la coronació per crear terrasses als àtics. Els habitatges són majoritàriament passants, cosa que en permet la ventilació creuada. L’obra de fàbrica és l’element principal de la façana, amb el qual es creen relleus, textures, aparells i gelosies. La façana que dona al carrer, de menys incidència solar i on la majoria de les estances són dormitoris, disposa d’un ritme d’obertures regulars protegides per porticons; en canvi, la façana sud-est és permeable, amb grans balcons per a les estances i tendals retràctils de protecció solar.

El Casino del Centre, catalogat com a bé cultural d’interès local, és un edifici amb 150 anys d’història. L’associació creada per prohoms de la vila i pagesos de la zona agrícola de la Marina de l’Hospitalet va ser constituïda el 31 de juliol del 1873 com a Centro económico, agrícola e industrial  de la villa de Hospitalet , i va fer construir aquest centre per a l’esbarjo i la cultura. L’edifici, de planta rectangular, planta soterrània, planta baixa i pis, té un terrat que ofereix unes vistes privilegiades sobre la Rambla. Aquests darrers anys, l’edifici s’ha restaurat, recuperant l’antic teatre com a sala d’actes i l’esplendor de les seves façanes, pel que fa als colors i als elements decoratius. Actualment, el centre ofereix actes i activitats culturals (conferències, cursets, exposicions) i recreatives (ball, música, teatre, esport), i conserva i difon la cultura catalana i les seves tradicions. Per aquest motiu, enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi, que concedeix la Generalitat de Catalunya.

Ca l’Esquena Cremat és una masia del 1880 catalogada com a bé cultural d’interès local. L’edifici, de planta rectangular, planta baixa, pis i golfes i tres crugies, té la coberta a dos vessants perpendiculars a la façana principal, encarada a sud. A la façana principal, destaquen les obertures en tres eixos verticals, representats a l’interior en tres crugies paral·leles, que conserven l’estructura original. El balcó de la planta principal té unes vistes privilegiades sobre la Rambla. Al costat de ponent, s’adossa un cos de planta baixa, que es feia servir per al bestiar. Davant de la casa, s’ha preservat un petit pati, que havia estat l’hort i l’era. Els darrers anys, l’edifici, propietat de la Fundació Jaume Balmes, s’ha restaurat recuperant-ne la volumetria original, així com els esgrafiats i els colors de la façana. L’interior conserva part de les pintures murals i de sostres, els arrimadors ceràmics i alguns elements propis de la masia.

Situat a La Floresta, Clau Mestra és un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús promogut per Sostre Cívic a la Floresta (Sant Cugat). L’edificació està feta sobre les antigues cases dels mestres del municipi, cedides a la cooperativa durant setanta-cinc anys per desenvolupar onze habitatges cooperatius d’entre 60 i 38 m², a més d’un espai col·lectiu, en règim d’habitatge protegit (HPO) a preu assequible.

El disseny dels nous habitatges és de Zaga arquitectura i Som Hàbitat, i les obres han anat a càrrec de La Constructiva SCCL: la primera gestora de la construcció cooperativa i sense ànim de lucre del país, i que ja ha construït edificis cooperatius com La Balma i Cirerers, a Barcelona.

La rehabilitació integral i ampliació de l’immoble ha permès accedir a tots els habitatges i incrementar-ne la superfície habitable. S’han fet servir sistemes i materials de bioconstrucció, com ara la fusta, així com també instal·lacions passives i actives altament eficients. A més, el grup de sòcies i veïnes de Clau Mestra van participar en algunes de les tasques de rehabilitació en forma d’autoconstrucció assistida. Aquest model innovador en la construcció d’habitatge cooperatiu persegueix un doble objectiu: rebaixar costos i ser una potent eina d’empoderament del grup. El resultat final és un edifici que serveix d’exemple per demostrar que un sistema de construcció permet un consum més sostenible que els mètodes convencionals.

Inscripcions als enllaços següents:

Clau Mestra: Diumenge 22 d’octubre 11 h 

Clau Mestra: Diumenge 22 d’octubre 12 h

Clau Mestra: Diumenge 22 d’octubre 13 h 

Inaugurat l’any 1929, el projecte va néixer amb l’objectiu de concentrar l’essència arquitectònica i cultural dels diferents pobles peninsulars per impressionar els visitants a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Acordada la seva construcció sota la direcció de l’arquitecte Francesc Folguera i amb la col·laboració de Miquel Utrillo, enginyer i pintor, Ramon Reventós, arquitecte, i Xavier Nogués, dibuixant i pintor, van emprendre una sèrie de viatges a més de 1.600 poblacions per inspirar-se abans de projectar-lo. La idea inicial era enderrocar-lo quan s’acabés l’Exposició Internacional, però els seus creadors van acordar que s’havia de concebre com un projecte perdurable, tal com va acabar passant.
El Poble, recinte emblemàtic de la ciutat de Barcelona, inclou 117 edificis a escala real que repliquen construccions de quinze regions espanyoles, entre les quals s’inclou una muralla defensiva, amb baluards i portal, una església, un monestir, una plaça major, un ajuntament, places, carrers i fonts, entre d’altres. Hi estan representats tots els estils, des del romànic fins al barroc.
Avui en dia, el Poble Espanyol és un equipament cultural obert a la ciutat on es fan diferents activitats familiars, concerts i exposicions, en un entorn natural com és la muntanya de Montjuïc.

El projecte de l’Institut del Teatre va fer front a diverses exigències: es troba en un entorn de gran complexitat, amb una sèrie de construccions de l’Exposició Universal del 1929 i diversos teixits urbans en tensió. El programa funcional era extens i complex: tres centres docents, dues escoles superiors i un ESO/CPD amb menors, i un teatre compartit amb el Mercat de les Flors. A part, la topografia, que va fer possible que l’edifici tingués dos accessos: per la plaça de Margarida Xirgu, que connecta l’IT amb la Ciutat del Teatre, i pel carrer de la França Xica, que connecta l’IT amb el barri del Poble-sec i els seus serveis.

L’edifici va ser concebut en forma de U. En un dels laterals es troben els dos teatres; a la part central de les P0, 1, 2 i 3, les aules teòriques, que s’alineen a la façana de vidre obertes al buit de l’atri, mentre que les aules de moviment de doble alçada donen majoritàriament al carrer de la França Xica.

A l’altre lateral es troba l’escola integrada de Dansa i ESO/Batxillerat, i part del Museu de les Arts Escèniques. Les plantes 4 i 5 ofereixen vistes de Barcelona. Aquí també es troben els serveis dels centres docents i el professorat. Mentre que de les plantes –1 a la –4 acullen les aules per a dansa espanyola, per als estudis musicals, escenografia, magatzems i les reserves del Museu.

Ruta per descobrir els elements urbanístics del nou parc.
Passejada per conèixer quines solucions sostenibles s’han implementat en la transformació d’aquest històric nus viari. S’identificaran els SUDS, sistemes urbans de drenatge sostenible; el paviment solar; els nodes de biodiversitat que milloren la connectivitat de l’eix verd Sagrera-Ciutadella, i les millores en mobilitat.

Situat a l’ala frontal de l’antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats, el Centre d’Art Contemporani és una institució dedicada a la recerca, la producció, l’exposició i la difusió de pràctiques artístiques contemporànies, sobretot la que es desenvolupa en el context local i està oberta a l’escena internacional. Fan servir el seu espai per a la investigació, la innovació i el desenvolupament artístic, i hi fan exposicions i activitats obertes al públic.
El Centre ocupa tres plantes que formen uns 1.350 m² que des dels anys vuitanta del segle XX estaven en desús. La reforma vol reparar i mantenir l’estructura i la composició originals de l’edifici i els espais. La intervenció es concreta en l’adaptació d’aquests espais al nou ús, una millora energètica de l’envolupant mitjançant la substitució de fusteries i l’adaptació de les instal·lacions a la normativa actual, mantenint i potenciant els materials preexistents (maó, fusta i formigó).

El 1929, arran de l’Exposició Universal que es va celebrar a Barcelona, molts migrants van arribar a la ciutat per treballar-hi. La Patronal de l’Habitatge va construir 784 habitatges en planta baixa per allotjar de manera temporal les persones que acabaven d’arribar. Tot i ser habitatge públic, les condicions dels allotjaments eren precàries, per la manca d’infraestructura i espai interior, cosa que va suposar que una part de la vida social es traslladés al carrer, i per aquest motiu es va crear una gran cohesió social de barri.

Durant el segle passat, sobretot el 1963, es va anar consolidant l’entorn amb diferents construccions. A principis del segle XXI, es qüestiona, a causa del mal estat de les cases barates, el seu futur, que s’acaba concretant substituint-les per pisos. Finalment, el projecte del nou equipament Cases Barates es va iniciar el 2010, per iniciativa de l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, i consta de setze cases: quatre es mantenen i es rehabiliten com a cases-museu, ambientades en diferents moments històrics; quatre es destinen a espais expositius, i la part restant a programa funcional d’administració i sales d’actes. La finalitat del projecte és conservar l’essència dels espais, i recuperar i ser testimoni de les diferents maneres de viure i d’habitar al llarg d’una època important, a Barcelona.

Espai situat a la Ronda de Dalt que s’ha dissenyat perquè actuï com una plaça. Es configura a través d’una pèrgola fotovoltaica, una de les més grans de la ciutat, i alhora proveeix d’ombra per convertir-la en un espai bioclimàtic amb una gran presència vegetal en tota la superfície. El disseny d’aquesta zona verda s’ha fet seguint els requisits de l’urbanisme de gènere i inclusiu, com, per exemple, evitant els espais foscos i ocults, per aconseguir un espai de gaudi i segur per a tothom i alhora productiu.