El projecte NNWALLERY, promogut per Núñez i Navarro en col·laboració amb Norma Editorial, transforma murs d’obra en grans murals on artistes urbans vinculats a la ciutat (grafiters, historietistes, dibuixants de còmic…) expressen allò que els inspira Barcelona. Un cop acaben les obres dels edificis, els murals es retiren.

Al carrer de València, cantonada amb Rogent, s’hi podrà veure l’obra de DXTR (Dennis Schuster, Berlín), artista d’estil urbà de projecció internacional que combina aplicacions en murs urbans i campanyes publicitàries per a marques reconegudes. Serà un mural interactiu, de més de 50 metres de llarg i 2,5 metres d’alçada, inspirat en el mític On és Wally: entre múltiples personatges i detalls, el mural amaga tres objectes o personatges que l’espectador pot trobar, capturar en una imatge i enviar a través d’un formulari per participar en un sorteig. Durant el festival, es podrà veure l’artista en directe pintant el mural.

Transformació d’un antic edifici industrial (amb una alçària interior de 4,4 m, coberta amb estructura metàl·lica i tancaments de totxo massís) en un gran edifici escenari (amb usos com estudis de gravació i espais per a exposicions d’art, concerts, recepcions). El projecte juga amb les relacions interior-exterior: des que es travessa la porta d’accés fins que s’entra a la nau, apareixen diferents recorreguts exteriors; quan les grans portes de la façana principal s’obren, l’edifici i el carrer passen a ser un extensió de l’altre; es creen nous espais buits (patis, claraboies, terrasses) per donar suport a les zones més tancades… Amb l’ajuda dels materials que complementen els espais, cada racó es fa atractiu.

Transformació d’un habitatge amb distribució rígida en un que permet flexibilitat en l’ús dels espais i que acompanyarà les necessitats de la família al llarg del temps. El projecte crea un nucli central amb cuina i bany de cortesia, que, combinat amb un joc de portes corredisses, permet encadenar diferents espais (habitacions, cuina, sala d’estar) i fer la volta completa al nucli. D’aquesta manera, l’habitatge es transforma en un espai encadenat de més amplitud que es pot fer servir de maneres diferents. Per exemple, la proposta preveu que les habitacions dels petits de la família es puguin sectoritzar o que la barra auxiliar de la cuina pugui convertir-se en una zona de treball puntual. Els materials i els acabats del projecte en reforcen la idea: el paviment és continu (per no interrompre la seqüència visual d’espais); la caixa central es recobreix amb fusta de bedoll (per donar-li més visibilitat), i les parets, els sostres i les portes es pinten de blanc per emfatitzar-ne la presència.

Reforma de l’habitatge del mateix arquitecte, que busca la materialització de l’arquitectura en la qual se sent còmode: figures geomètriques senzilles, que creen espais complexos i on la construcció i els materials acaben de definir els espais desdibuixant-ne els límits. L’espai central és un quadrat (que conté la cuina, la sala, el menjador i altres espais lliures) i al costat s’hi troba un espai triangular que fa un gir a la planta de l’habitatge (accés a la zona d’habitacions). Entre les dues peces no hi ha separació física i únicament s’indica la transició mitjançant un canvi d’alçada del sostre. Els materials que acaben de configurar l’espai són, entre d’altres, una cinta de fusta de roure tenyida de negre que recorre les parets i les uneix, i un pilar central recobert de llautó (vestigi dels murs estructurals preexistents, que s’enderroquen).

La història del recinte de La Compañía Anónima de Hiladuras Fabra y Coats (1903-2005) comença abans que es constitueixi l’empresa i, en els seus més de cent anys d’història, s’ha anat transformant per adaptar-se a cada situació. Inicialment, a la parcel·la hi havia la fàbrica de la família Alsina (1853-1887), que va ser absorbida per una empresa britànica (1893-1903) que hi va construir la nau central. Amb la constitució de la Fabra i Coats (1903-1913), es van construir un magatzem de cotó i dos edificis auxiliars per al blanqueig i tintat, i es van renovar la sala de calderes i un edifici destinat a oficines. L’any 1919, es va incorporar a l’empresa l’antiga fàbrica del Rec, per a les seccions d’acabat; l’any 1965, es va iniciar la producció de fibres sintètiques i les naus es van reorganitzar tenint en compte els nous usos (magatzem de fil, taller de fibres sintètiques, cabdellat i plegat, condicionament i control de qualitat). Finalment, als anys vuitanta, la fàbrica es va quedar únicament els processos relacionats amb el tenyit, els acabats i el condicionament del fil. Actualment, les naus s’han transformat als usos actuals que necessita la ciutat, un pas més en l’evolució arquitectònica del recinte.

En aquesta edició del festival 48h Open House BCN 2021, es poden visitar els edificis següents:
– CAN FONTANET (CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS TRES TOMBS)
– ESCOLA CAN FABRA
– ESPAI VERTICAL (COLLA CASTELLERA JOVE DE BARCELONA)
– INSTITUT MARTÍ POUS
– HABITATGES FABRA I COATS

Un any més les activitats del festival coincideixen amb la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), que arriba enguany a la seva desena edició. Defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Trobareu més información al següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1BTPeuX9bc4hLKIvzQIpsmJVRVN3iu9Ob/view

Indústria fundada als anys cinquanta del segle XX dedicada a la fabricació de complements metàl·lics per a la moda. L’edifici ha estat rehabilitat i transformat en un espai de creació amb platós audiovisuals, dins el nou Districte Cultural de l’Hospitalet. Un entorn inspirador i versàtil que ha respectat la història de l’edifici i del patrimoni industrial, fins i tot conservant-ne el nom, Industrial AKROLL. L’espai actual s’adapta a les necessitats de productores, directors, fotògrafs i la indústria dels esdeveniments; 2000 m2 en què conviuen passat industrial i present creatiu.

La Casa dels Cargols es va construir el 1911 a petició de Miguel Ribera i Mora, propietari d’un solar a la cantonada dels carrers del Montseny (abans l’Hospitalet) i del Llobregat, on volia construir una casa unifamiliar. L’obra va ser creada pel mestre d’obres Mariano Tomàs i Barba com a habitatge aïllat envoltat per un jardí. Hi destaca la combinació de colors de les façanes, així com la rica decoració en rajola vidriada, en pedra i de ferro forjat. La Casa dels Cargols és un dels pocs exemples del modernisme a l’Hospitalet. Des del 2009 és la seu de l’Oficina Jove de l’Hospitalet.

Reforma integral que efectua un esponjament de l’espai original des de l’accés fins a la façana. Les zones comunes formen una seqüència d’àrees connectades que generen noves visuals i potencien la il·luminació natural i la ventilació de l’habitatge; mentre que les zones privades se situen adossades a la façana, als patis interiors i a la galeria de pati interior d’illa (des d’on es pot apreciar la longitud total d’aquest habitatge passant). El projecte resultant respira harmonia entre els elements originals conservats (paviments hidràulics, cornises i fusteria exterior) i els nous (mobiliari, fusteria interior i llum indirecta) i reivindica el caràcter atemporal del nou habitatge.

Antiga quadra del complex industrial de la Fabra i Coats, rehabilitada com a Centre d’Interpretació dels Tres Tombs. El projecte de rehabilitació parteix d’una sèrie de premisses: recuperar la materialitat essencial de la nau; l’existència d’una franja lliure entre Can Fontanet i l’edifici contigu; la futura creació d’una plaça interior pública del recinte Fabra i Coats, i la necessitat d’incrementar la superfície per situar-hi el nou programa. Aquestes premisses es materialitzen en l’aparició d’un nou cos annex a la nau que esdevé l’accés per a visitants i el punt d’articulació entre tot el programa. El volum annex es troba un metre i mig per sobre de la cota de la nau, fet que permet la creació i l’accés a un altell de fusta sobre les quadres. A l’interior, aquest altell esdevé alhora un mirador cap a la zona expositiva de carruatges i una sala polivalent multimèdia necessària per al seu ús museístic.

La nau G de l’antiga fàbrica de Fabra i Coats conté 46 habitatges de lloguer social per a gent jove i la nova seu de la Colla Castellera Jove de Barcelona. Aquesta seu ocupa quatre crugies del costat oest de la nau i la gran sala d’assaig (10 x 10 x 10 metres) es configura a partir de l’anàlisi dels castells: estructures piramidals que funcionen, idealment, a compressió pura. Com més càrrega té un pis, més secció té, i el descens de càrregues es visualitza en la forma del castell i, per evitar–ne el col·lapse, es col·loquen les traves (pinya, folre i manilles). La nova estructura es concep de manera complementària a la del castell i funciona com una closca que crea un buit a l’interior.

Torre de 70 metres d’alçada (22 plantes) construïda durant l’alcaldia de Josep Maria de Porcioles, que va projectar una ciutat plena de gratacels. El projecte, situat en un xamfrà de l’Eixample barceloní, concentra l’edificabilitat en una cantonada i crea un sòcol de sis plantes que s’alinea amb l’edificació veïna. La torre és un volum esvelt, de planta octogonal, que arrenca de terra i, tot i l’alçada, manté un caràcter discret, gràcies a l’ús del revestiment de gres fosc i una secció variable que trenca la monotonia de la façana. Actualment, aquest edifici d’estètica brutalista manté l’ús original d’oficines per al qual va ser projectat.

El projecte vol incidir en la transformació d’un solar en desús del districte de la Florida – les Planes per fer-lo més segur, jugable i inclusiu. El 2018, un procés participatiu impulsat per l’Ajuntament de l’Hospitalet va definir la recuperació de l’espai, i el 2019 la Fundación Contorno Urbano, entitat del barri, va liderar el projecte de regeneració de l’espai i va crear una xarxa comunitària al voltant del projecte que hi participa fent servir una metodologia horitzontal. A principis del 2020, es va decidir prioritzar la construcció de l’equipament sociocultural al parc per revertir situacions de desigualtat, dinamitzar l’espai i enfortir el teixit comunitari, que donarà resposta a la falta d’equipaments del barri. Aquest 2022, s’ha ampliat l’equipament amb un nou mòdul construït en fusta i s’hi ha instal·lat un bany sec ecològic. Aquest equipament serà autogestionat per la xarxa d’agents i funcionarà com una aula comunitària oberta a l’aire lliure, per fer activitats educatives, de lleure, esportives i culturals.
https://www.contornourbano.com/