El celler ocupa la planta baixa de la casa de can Bruguera, una casa de senyors reformada a finals del segle xix i que ocupa l’antic emplaçament dels terrenys del mas Dilmer, que ja està documentat al segle xiv. El celler té dos grans àmbits: un espai d’entrada, amb diferents elements relacionats amb l’elaboració del vi (premses, tines, eines, portadores, etc.), i un espai lateral, on reposen una vintena de grans bótes de roure. El celler està format per diferents espais amb volta catalana de maó i arcs a plec de llibre.

Cal Notari és una masia senyorial de tres cossos, amb dues plantes i golfes i sala de lluir sobre la porta principal. L’aspecte final de Cal Notari es va confeccionar amb la reforma del 1717, com a mostra la inscripció de la portalada de fusta. En el moment de la reforma, Cal Notari conjuga a la perfecció els usos agrícoles entorn del vi, i l’habitatge familiar i de prestigi social propi de la nissaga de notaris que hi residien. La casa es va reformar l’any 1997 per convertir-la en multihabitatge, conservant espais comuns com el distribuïdor principal, que és l’objecte de visita de l’Open House d’enguany.

Projecte guanyador del concurs públic de solars municipals destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús. L’edifici, que comparteix espais amb el barri i mostra la riquesa de la vida comunitària interior, té una secció canviant que s’adapta a les necessitats de cada pis i ofereix un bon confort climàtic i acústic. Tipològicament (el grup el formen 33 persones agrupades en 19 unitats de convivència), els habitatges es dissenyen a partir d’una unitat bàsica de 50 m² ampliables segons les necessitats dels usuaris: els habitatges s’apropien d’espais (de manera individual, compartida o com a habitacions satèl·lit) amb una obra mínima de divisòries en sec. Constructivament, es tracta d’un edifici lleuger on predominen materials reutilitzables i desmuntables, que permeten reduir la fonamentació i els materials d’origen mineral en l’edifici.

Inscripcions als enllaços següents:

La Balma: Dissabte 21 d’octubre 16 h 

La Balma: Dissabte 21 d’octubre 17 h 

La Balma: Dissabte 21 d’octubre 18 h 

Projecte guanyador del concurs públic de solars municipals destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús. L’edifici té un programa de 32 habitatges amb espais comunitaris i, amb vuit plantes d’alçada, serà l’edifici més alt de l’Estat construït amb fusta (estructura de panells de fusta contralaminada CLT). El bloc es desenvolupa al voltant de tres conceptes principals: un model de cohabitatge i cessió d’ús (nou model de convivència i de tinença); una aportació urbanística (la solució del projecte crea un joc d’alçades per adaptar-se a l’entorn, que s’aprofita com a espai comunitari de l’edifici i evita l’aparició d’una gran mitgera en el paisatge urbà), i un compromís mediambiental (es tracta d’un projecte d’edifici passiu, amb una mínima demanda energètica, pel que fa a climatització i producció d’aigua calenta, i un edifici ecològic, que fa servir materials preferentment orgànics amb la mínima petjada ecològica). A més, el projecte preveu l’existència d’un hort urbà a la coberta i un economat en planta baixa, exemple de com els conceptes que giren al voltant de l’alimentació sostenible transformen la ciutat i la seva arquitectura.

Inscripcions als enllaços següents:

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 11 h 

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 12 h 

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 13 h 

Aquesta unitat residencial a base de blocs va ser plantejada com a alternativa a l’illa tancada, trencant l’esquema i obrint l’interior com a espai públic relacionat amb els carrers circumdants, tot i que posteriorment es va tancar. Gràcies a la poca profunditat dels habitatges i a la doble ventilació, es va aconseguir millorar molt les condicions higièniques dels habitatges, eliminant els patis interiors i dotant tots els habitatges de molt d’assolellament. L’habitatge que es visitarà s’ha reformat conservant al màxim l’esquema de distribució original en dúplex.

Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes, quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar el sòcol exterior de pedra (resseguint les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària).

Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat (carrer d’Enric Granados, cantonada avinguda Diagonal).

Tot i que sovint és més conegut per les col·laboracions amb Antoni Gaudí, l’obra de Domènec Sugrañes i Gras és ben lliure de tota imitació gaudiniana. A Barcelona, en podem trobar diversos exemples, però un dels més interessants és aquest edifici d’estil noucentista que Sugrañes va construir per als marquesos de la Pobla de Claramunt, a la cantonada de la Diagonal amb el carrer de Tuset. A Barcelona, és la primera casa que es construeix amb ciment armat, i en destaca l’esplèndid pati interior ovalat.

Des del 2018, és el primer edifici d’habitatges cooperatius en cessió d’ús de Barcelona, i el primer de l’Estat a fer-se amb col·laboració pública. L’Ajuntament de Barcelona va cedir l’ús de l’edifici a Sostre Cívic mitjançant un dret de superfície a setanta-cinc anys, a canvi de fer-hi una rehabilitació integral que permetés obtenir més bona accessibilitat i un estalvi energètic, i que esdevingués un model tant per al sector com per a les persones que hi viurien.

L’edifici es va construir a mitjan segle XIX; la seva rehabilitació ha permès recuperar-ne els paviments hidràulics originals i els embigats, que estaven ocults, a més de reutilitzar les fusteries interiors. El projecte disposa de cinc habitatges de 45 m2 i 65 m2 i tres espais d’ús comunitari, repartits en les diferents plantes. A més, s’hi han fet diferents actuacions per reduir el consum i optimitzar-lo, com ara l’aïllament de totes les parets exteriors amb suro i fang, la millora i la recuperació de les fusteries i la incorporació de sistemes radiants. A banda, s’han centralitzat totes les instal·lacions per compartir els recursos: caldera de pèl·lets, plaques solars, dipòsit d’aigües pluvials i dipòsit de reciclatge d’aigües grises.

Inscripcions als enllaços següents:

Princesa49: Diumenge 22 d’octubre 11 h 

Princesa49: Diumenge 22 d’octubre 12 h 

Princesa49: Diumenge 22 d’octubre 13 h

Edificació de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Teulada plana amb torratxa rematada amb merlets piramidals. A ambdós costats hi té adossats uns cossos annexos rematats per terrats i balconada balustrada a l’alçada de la primera planta. A la banda esquerra de la casa i sota la balconada, hi ha la següent inscripció: Jesús, Maria, any 1504, Pere Famades.

Situada als afores de la ciutat, a la vall Carcerenya, la torre és representativa de l’arquitectura catalana del segle XVI. Se’n data l’origen als voltants de l’alta edat mitjana i va ser declarada monument historicoartístic d’interès nacional el 1931. A finals del segle XIV, va passar de mans de la família Carcereny a les dels Pallarès, adoptant-ne el nom. L’any 1520, la vídua Pallarès la va vendre als Cardona, que la van transformar en el casal que trobem avui: una planta gòtica amb dues torres laterals desiguals, tot plegat coronat per galeries i guarnit amb una decoració mixta gòtica i renaixentista.

A partir dels anys setanta es va produir un canvi d’usos del territori de la Marina, que, juntament amb la deslocalització de les activitats industrials, va passar a tenir un ús més residencial. L’itinerari següent recorre alguns dels projectes més rellevants que es van desenvolupar en aquella època, com ara el grup d’habitatges de les Estrelles Altes, construït l’any 1977 per EFISA, o, l’any 1996, l’anomenada Illa Metalco, propietat de l’INCASÒL, per reubicar els veïns del Polvorí, a causa de la reforma integral d’aquella zona.
En aquell període, les antigues fàbriques es van substituir per grans blocs d’habitatges, la qual cosa va provocar la desaparició de part del patrimoni històric i del vincle amb el seu passat marítim, rural i obrer.

Aquest conjunt d’habitatges és un bon exemple de la funció del fundador del Grup R, i alhora de defensar la industrialització davant de l’artesania. El llenguatge emprat es basa en la sistematització d’elements domèstics: finestres, balcons, forjats, murs…, tots traçats rigorosament i de manera que cada element s’expressa amb un material diferent. Concilia les noves tecnologies (estructura de formigó armat) amb materials tradicionals (maó, ceràmica i fusta).