Zones – La ciutat dels 15 minuts

Barcelona

LA NOVA CIUTAT VELLA

Les muralles de Barcelona contenen gran part del seu patrimoni. Ciutat Vella, amb tota la riquesa dels seus estrats, és un exemple de la necessària habilitat de l’arquitectura de reciclar-se. La desaparició de les seves botigues històriques recorda el perill que suposa adaptar-se a nous temps deixant perdre el patrimoni.

Descarrega't el mapa LA NOVA CIUTAT VELLA

 

L’INTERIOR DE L’EIXAMPLE

Des que es va aprovar el Pla Cerdà, el 1859, l’Eixample ha viscut un debat entre les bondats de la seva regularitat i les dificultats d’adaptar-se a la seva contundència. Als interiors d’illa s’amaguen moltes singularitats que obren pas a nous llenguatges i espais per descobrir. 

Descarrega't el mapa L'INTERIOR DE L'EIXAMPLE

 

 LA DIAGONAL MODERNISTA

La consolidació de l’Eixample en mans de la burgesia va aportar un gran valor arquitectònic a la construcció monòtona del barri. Cases, palaus i blocs de pisos únics deixen de construir-se al centre de la ciutat i aprofiten el llenç en blanc de la trama Cerdà. Aquestes construccions mostren tota la riquesa del modernisme, des dels vestíbuls fins als terrats.

Descarrega't el mapa LA DIAGONAL MODERNISTA

 

L’ALTRE QUADRAT D’OR 

L’arquitectura globalitzada del passeig de Gràcia ens mostra la cara més coneguda de Barcelona, l’exportació internacional del modernisme. Si ens allunyem de la discòrdia, trobem una arquitectura singular que mostra l’auge de la burgesia i els seus esforços per destacar en la trama unificadora de Cerdà.

Descarrega't el mapa L'ALTRE QUADRAT D'OR

 

LA GRÀCIA CREATIVA

L’estructura urbana de Gràcia posa la plaça al centre i ofereix un paisatge urbà molt diferenciat del de l’Eixample barceloní. La seva essència, més propera al poble que a la ciutat, ha esdevingut un camp de cultiu per a la cultura urbana, i ha tingut un aliat en l’arquitectura.  

Descarrega't el mapa LA GRÀCIA CREATIVA

EL VERD I LA SALUT AL GUINARDÓ

El Recinte Modernista de Sant Pau és una de les variacions més destacades de l’Eixample barceloní, un canvi d’escala de la trama Cerdà que coincideix amb la trobada desdibuixada amb el barri del Guinardó. El recinte deixa pas al verd del barri, als parcs i els jardins de les seves cases.

Descarrega't el mapa EL VERD I LA SALUT AL GUINARDÓ

 

L’ARQUITECTURA A LES RIERES D’HORTA

Els carrers són rieres o les rieres són carrers? Horta no es pot entendre sense la seva relació amb l’aigua de Collserola ni la petjada dels Jocs Olímpics del 1992. Monuments, jardins i equipaments en un paisatge obert que conserven l’aigua en la seva traça urbana i en les vistes al mar a l’horitzó.

Descarrega't el mapa L'ARQUITECTURA A LES RIERES D'HORTA

 

LA PEDRA, LA TERRA I LA FUSTA A PEDRALBES

Els materials en l’arquitectura són molt diversos. Aquesta zona permet endinsar-nos en el patrimoni més destacat de l’avinguda de Pedralbes i conèixer el potencial que tenen tres dels materials més antics amb què es va construir el barri: la pedra, la terra i la fusta.

Descarrega't el mapa LA PEDRA, LA TERRA I LA FUSTA A PEDRALBES

 

LA LLUITA PER L’ARQUITECTURA A NOU BARRIS

L’evolució dels barris va lligada als habitants: reivindicacions, desafiaments i lluites, com el cas de Harry Walker, un símbol dels espais aconseguits en contra dels interessos particulars posat al servei de la majoria. Accions comunes que busquen futurs alternatius, la veu dels veïns que es fa escoltar i permet guanyar espais urbans per a tothom.

Descarrega't el mapa LA LLUITA PER L'ARQUITECTURA A NOU BARRIS

 

REHABITAR SANT ANDREU

La pell de les grans fàbriques de Barcelona és el teló de fons de Sant Andreu. La distribució urbana de carrers i places encara identifica les naus que formaven el barri, marcat amb la cicatriu del rec comtal contigu a l’església de Sant Andreu. El passat industrial s’ha transformat per acollir equipaments públics que n’han sabut mantenir l’essència.

Descarrega't el mapa REHABITAR SANT ANDREU

 

REHABITAR SANT MARTÍ

El passat industrial del Poblenou es manté en molts dels seus carrers, on, en alguns casos, antigues fàbriques i naus encara conserven l’ús original. Aquest paisatge tan característic contrasta amb els projectes del 22@, de materials, estructures i façanes molt diferenciats. Aquesta dualitat distorsiona la percepció del patrimoni i posa al mateix nivell realitats ben diferents. 

Descarrega't el mapa REHABITAR SANT MARTÍ

 

MONTJUÏC DESPRÉS DE LES BARRAQUES

La manca d’habitatge a Barcelona a finals del segle xix va provocar que el 7% de la població s’aixoplugués en el barraquisme. L’any 1957, més de 30.000 persones, principalment immigrants, habitaven la muntanya de Montjuïc, la zona de barraques més poblada de la ciutat. Actualment, costa entreveure’n les petjades, que queden amagades entre els palaus de l’Exposició Universal i les instal·lacions olímpiques.

Descarrega't el mapa MONTJUÏC DESPRÉS DE LES BARRAQUES

EL SANTS COOPERATIU

El present i el passat de les cooperatives de Barcelona es poden explicar des dels carrers de Sants. L’Empar de l’Obrer, la Flor de Maig o la Lleialtat Santsenca recullen la història dels moviments obrers i ens acosten a antigues formes de conviure i compartir. Una arquitectura col·lectiva que es vesteix del passat industrial per tornar-se a obrir als veïns de la ciutat.

Descarrega't el mapa EL SANTS COOPERATIU

 

L’HABITATGE PERDUT AL PEU DE COLLSEROLA

El catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona disposa de més de 700 fitxes de cases: Casa Vilaró, Casa Muley-Afib i Casa El Pilar, entre moltes d’altres. La burgesia de principis de segle xix va construir palaus, com a residència habitual o d’estiueig, que han arribat als nostres dies abandonant la funció domèstica per convertir-se en consolats, oficines o clíniques.

Descarrega't el mapa L'HABITATGE PERDUT AL PEU DE COLLSEROLA

Àmbit geogràfic

L’Hospitalet de Llobregat

Badalona

Santa Coloma de Gramenet

Vilassar de Dalt

Sant Joan Despí