Un fanal modernista de ferro forjat i vidres emplomats de colors, penjat a la façana, assenyala l’accés a aquest edifici, que, originàriament, va ser construït com a edifici d’habitatges. El desig del propietari de fundar una biblioteca pública va fer que quan va morir es comencés un procés de transformacions de l’edifici per adequar-lo al nou ús. L’arquitecte i els artesans que van participar en aquest projecte van donar a la biblioteca un accés independent des del carrer, amb una escala de marbre de tres trams, i hi van introduir materials nobles per donar qualitat pública als antics espais privats de l’habitatge. Enguany, la biblioteca pública, convertida en centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica dels segles XIX i inicis del XX, celebra els 125 anys de la seva inauguració.

Coneixerem l’únic tram de les clavegueres que es pot visitar de Barcelona per acostar-nos al cicle de l’aigua urbà i aprendre com funciona. La xarxa de clavegueram garanteix la higiene i la salut pública, evita possibles inundacions i facilita el sanejament de les aigües residuals. Reflexionarem sobre la importància de l’aigua com a bé escàs i la corresponsabilitat que tenim en el manteniment d’aquest recurs.

Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921.

Paloma Martín i Pablo Pérez, després de dos anys d’investigació i reforma, van crear un projecte pilot d’habitatge sostenible a Barcelona. Projecte À‐tic neix per transformar un habitatge urbà convencional en un espai saludable i d’alt confort, de baix impacte mediambiental i rendible econòmicament mitjançant solucions innovadores i de disseny. Els arquitectes, que viuen en aquest habitatge, continuen investigant, difonent i, sobretot, pensant projectes per a tots els que, com ells, volen viure de manera sostenible.

Es tracta de la primera obra de Lluís Domènech i Montaner en la qual combina en el mateix edifici l’habitatge familiar i el negoci, la Fototípia Thomas, una de les empreses gràfiques més importants de l’Estat. Entre el repertori decoratiu destaca, principalment, el gran arc escarser de la planta baixa i la façana revestida amb rajoles de ceràmica de reflex metàl·lic, fruit de l’afany de recuperació de les arts decoratives i industrials, que caracteritzen l’obra domenequiana. L’any 1912 s’encarrega al gendre de Domènech i Montaner l’ampliació de l’edifici amb tres pisos més, respectant en tot moment l’obra original, fins al punt de traslladar la cresteria escultòrica del segon pis a la part superior de la nova construcció.