Gran parc que relaciona l’avinguda Diagonal amb la platja a través d’un passeig principal que travessa la Ronda del Litoral. Aquest passeig voreja un llac i es ramifica en totes direccions mitjançant camins que es transformen en pistes de joc i placetes. El llac conté diverses fonts, salts d’aigua i vegetació a les ribes, que l’oxigenen i el converteixen en lloc d’esbarjo. La vegetació es desenvolupa seguint el caràcter de les maresmes (a prop del mar i el llac) i creixent en altura i densitat (quan arriba als carrers adjacents), fins a volar per sobre els caps dels ciutadans quan entra en contacte amb els carrers (grans vasos ceràmics). Els vorals del parc recullen els camins ramificats i la vegetació, i es creen ambients semblants als d’un jardí d’una casa (amb bancs, pèrgoles, bar…).

Aquest edifici forma part del programa de fàbriques de creació en el qual es transformen espais de la ciutat en centres de creació per a arts escèniques, en moviment o emergents. Es tracta d’un projecte de rehabilitació de l’espai Gruta del Fòrum que té com a objectiu cercar la llum en un espai semisoterrat (situat just a sota la gran placa fotovoltaica) que s’endinsa més de 130 m sota el parc. La fàbrica de creació disposa de diferents espais: àrees d’assaig i creació, perfeccionament i cursos, lleure, magatzem i oficines.

El conjunt de la Torre de les Aigües del Besòs (1882) era un model innovador construït per subministrar aigua potable als barcelonins que, posteriorment, va integrar-se en un complex siderúrgic (1993). L’any 2010, es va iniciar un procés de recuperació de tot el conjunt per fer-lo accessible a la ciutadania. Aquest projecte de restauració és fidel a les dues construccions originals. Entre altres aspectes, ha rehabilitat la volta catalana en la formació d’escales interiors i exteriors de la Torre, i únicament ha introduït nous elements constructius en aquells casos imprescindibles (les dues edificacions originals estaven construïdes amb maó massís i s’hi han introduït nous elements metàl·lics, clarament diferenciables dels materials d’origen). S’ha fet un gran treball d’artesania per reproduir materials perduts o massa desgastats, i s’ha actuat amb molta delicadesa per mantenir la textura dels materials constructius de base sense perdre la tonalitat d’un envelliment natural. Tot plegat per conservar l’aspecte original del complex. La intervención realizada por los arquitectos Antoni Vilanova y Eduard Simó ha sido galardonada con el Premio Europa Nostra 2021 de Conservación, que concede la Unión Europea.

El Museu de les Ciències Naturals de Barcelona complementa el seu discurs amb la construcció de 7.100 m² de coberta verda silvestre: un espai experimental per conèixer les espècies més adients per a cobertes i terrats sostenibles a la ciutat, organitzat en tres prats i tres llacunes silvestres d’aigua dolça adaptades al clima mediterrani. La realització del Terrat Viu ha suposat el condicionament i la impermeabilització de la coberta original de l’edifici (concebuda originalment com una gran extensió d’aigua), i forma part de l’estratègia de la ciutat per incrementar-ne el verd (Barcelona és una ciutat compacta i densa amb un dèficit d’espais verds). L’augment de cobertes verdes a Barcelona ajudarà a millorar la qualitat de vida de les persones i fer una ciutat més habitable, saludable, sostenible, autosuficient i resilient.

Projecte que desenvolupa dos edificis del Campus Diagonal-Besòs de la UPC. Els edificis se situen en parcel·les enfrontades sobre l’avinguda principal del campus, i es resolen de manera individual (respectant la voluntat del Pla de millora on s’inscriuen d’aconseguir un aspecte aleatori en la implantació dels edificis), però homogènia (fent servir un llenguatge comú en els dos edificis). L’aleatorietat s’aconsegueix projectant volums de diferents alçades i provocant un gir en la planta d’un dels edificis (un tall oblic que aporta riquesa al conjunt i punts de vista únics des de l’interior de l’edifici). L’homogeneïtat es pot veure a les façanes, ja que es fa servir un mateix sistema constructiu de formigó prefabricat per a tot el conjunt. Aquest sistema actua com a element estructural i protecció solar, i aporta l’escala adequada al conjunt (una escala lligada a la Ronda, al carrer del Taulat i a l’avinguda principal del Campus).

La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic – biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració que també genera electricitat i calor).