Projecte de secció clàssica de tres naus, semblant a la d’una capella, que s’adapta a l’escala de l’entorn i qualifica l’espai interior: des de fora, l’edifici es protegeix de les vistes amb una façana opaca cap a la carretera (donant resposta a la necessitat de privacitat de l’equipament); a l’interior, el programa s’organitza a peu de carrer, en un esquema de dues línies de consulta que emmarquen un espai central de més alçària que rep llum de nord a través d’una finestra alta (creant una atmosfera íntima, i dirigint la mirada cap al cel). Constructivament, el projecte recupera conceptes tradicionals amb materials com el maó ceràmic per a parets i voltes i la fusta de pi envernissada (tot construït per artesans locals, amb la clara intenció de perdurar en el temps); i amb solucions climàtiques com els gruixos de paret (que afavoreixen la inèrcia tèrmica) i la ventilació natural (a través de finestres a nord).