CEMENTIRI DE MONTJUÏC

El Cementiri de Montjuïc, oficialment, Cementiri del Sud-oest, s’estén pel vessant meridional de la muntanya de Montjuïc. Inaugurat l’any 1883 per l’alcalde de Barcelona, Francesc de Paula Rius i Taulet, es va promoure per solucionar la manca d’espai del Cementiri del Poblenou, en un context de fort creixement demogràfic de Barcelona, durant la segona meitat del segle XIX. Projectat per l’arquitecte Leandre Albareda segons el model de cementiri jardí, el conjunt s’adapta a la topografia mitjançant una successió de terrasses esglaonades orientades al mar, articulades per una xarxa viària que ordena els recorreguts i estructura l’espai. Destaca per la riquesa patrimonial, amb panteons i escultures funeràries amb un alt valor artístic, que abracen des del modernisme fins al noucentisme i altres corrents del segle XX.

Amb el pas del temps, el cementiri ha esdevingut un espai de memòria col·lectiva, on reposen figures destacades de la història política, cultural i econòmica de la ciutat. La intervenció contemporània, impulsada per Jordi Farrando a partir del 2014, se centra en la millora de l’accessibilitat i la integració paisatgística, amb actuacions que reforcen la relació entre arquitectura, natura i memòria, tot preservant el caràcter monumental i simbòlic del conjunt.