Del 15 de novembre al 9 de febrer de 2021

Deu anys del festival d’arquitectura 48h Open House BCN Exposició aleatòria que propicia una relació diferent entre els agents que la formen, l’associació, el públic i l’arquitectura de la ciutat: s’organitza a través del moviment de la base de dades de l’associació 48h Open House Barcelona (caixes estructurades per temàtiques) i anima a que cada assistent visqui un relat propi sobre el mateix suport, la ciutat de Barcelona.

Des de fa deu anys, el festival 48h Open House BCN parla d’arquitectura i permet que el públic recorri la ciutat de manera diferent, que es posi en contacte amb els professionals, que construeixi el seu imaginari particular sobre la ciutat i ens parli de la relació que hi té.

L’exposició recull tots aquests agents i s’aproxima a l’experiència arquitectònica viscuda pels subjectes des d’una perspectiva humanística-aleatòria.

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:

]]> https://www.48hopenhousebarcelona.org/ca/resum-dimatges-ohb20/ Wed, 28 Oct 2020 09:18:00 +0000 https://www.48hopenhousebarcelona.org/?p=28643

Saturday November 14th at 12 pm (London Time)

The demographic changes in Catalonia are indicating that the demographic group of old people is growing and that this group has problems to get into worthy and accessible housing. To tackle this problem the city hall of Barcelona is constructing apartment buildings with services for old people in different neighborhoods of the city.

We are presenting 3 videos that explain the “Gran Open Extra” project, which the festival 48h Open House BCN is organising since 2016 to connect architecture, old people and other citizens. The project is based on architectural formation of the inhabitants of said housing (the architects have explained the main characteristics of the buildings for old people), and on the inclusion and visibilization of this group for the festival public (the inhabitants are volunteering as guides during the festival, explaining their experience and opening the doors of their homes)

At the moment, the number of this type of building that the city offers, is inferior to the demand: What percentage of public housing is necessary to meet basic needs of the society and guarantee the right of housing removed from the private sector?

Participants:

ALBERT CIVIT

Born in Barcelona in 1965. Degree in Architecture from the Polytechnic University of Catalonia School of Architecture in 1989. Master in Large-Scale Projects in 1993. Executive Development Degree from the University of Navarra IESE Business School in 2010. Member of the Architects’ Association of Catalonia Board of Directors for the Barcelona area from 2006 to 2014. In June 2015, he returned to the Catalan Land Institute as Director of Services, first, and Manager a few months later and held that position through June 2018. He is currently Director of the Catalan Land Institute, a public company that falls under the Catalan Ministry of Territory and Sustainability.

@albertcivit / @incasolcat / @territoricat / linkedin.com/company/incasol/ / incasol.gencat.cat

LIVING TOGETHER: A panel on housing

Saturday November 14th 2:15 pm London Time

This panel discussion concludes the housing cluster and the three previous events from Barcelona, Buenos Aires and Vienna, bringing together three key figures in housing from these cities.

Globalisation and digitisation have brought a substantial change in the way we live. Also, a new resilient and caring approach towards nature and society has shown recent tendencies in urban planning and housing. A matter of debate will therefore circle around questions on how we are going to live together in the future, as well as exploring new concepts and pilot projects.

Participants:

JOSEP MARIA MONTANER MARTORELL Josep Maria Montaner (Barcelona, 1954) Architecte and Ph D. in the ETDAB-UPC. Senior University Professor on Theory and History of Architecture at the Barcelona School of Architecture (ETSAB); and from 2015 to 2019 he was Deputy on Housing in Barcelona City Council. Author of more than 45 books on architecture, was visiting lecturer at the Architectural Association School of Architecture in London (1986-1987), scholarship in the Spanish Academy in Rome (1987) and “visiting professor” in The New School of New York (2007). He has taught courses and given lectures in Europe, America and Asia. In 2005 he was awarded by the Spanish Government’s National Prize on Urbanism.

Iris Kaltenegger, chair (Open House Vienna )

Katharina Bayer  (Vienna, einszueins architektur )

Ana Rascovsky (Buenos Aires, Estudio Planta)

Protocol COVID-19

El primer festival internacional Open House Worldwide se celebrarà online el 14 i 15 de novembre amb les més de 45 ciutats de tot el món. Comptarem amb arquitectes, dissenyadors, urbanistes i ciutadans de les ciutats Open House per conèixer, debatre i avançar sobre els temes que ens plantegem a Barcelona i a tot el món, des del canvi climàtic, el transport, les infraestructures i els habitatges fins al disseny de la ciutat post covid.

Deu anys després que la xarxa Open House Worldwide es fundés, ha esdevingut molt evident que els debats dels barris, ciutats i països són reptes compartits a tot el món. Els temes a parlar travessen fronteres i zones horàries i arriben per plantejar-se, debatre’s, comparar-se per trobar respostes interconnectades que ens facin avançar com a societat.

A part de participar com a públic, us proposem dues formes de participació en el contingut del Festival:

Youth Debate on Climate

Si ets una entitat que treballa amb adolescents pots proposar un jove entre 15 i 18 anys que tingui interès en el disseny sostenible, el medi ambient i el canvi climàtic, que se li doni prou bé parlar en públic i tingui ganes de formar part d’un esdeveniment internacional, el convidem a participar al debat organitzat per Open House Dublin del 15 de novembre a la tarda.

Els participants seran convidats a formar part de tres workshops abans del Youth Debate per explorar les seves idees amb the Irish Architecture Foundation‘s Curator of Learning, aprendre sobre arquitectura en el context de la sostenibilitat i conèixer la resta de ponents.

Consulta més informació  i proposa a través d’aquest formulari.

Voluntariat internacional

Tenim ganes de compartir i conèixer les experiències de voluntaris d’Open House de tot el món. Com s’organitzen? Què els hi aporta? I molt més. Com a VOL del 48h Open House Bcn et convidem a parlar de la seva ciutat, del Festival i de la seva experiència.

Omple el formulari i comparteix la teva experiència al món!

Pilar Casas Mur (L’Hospitalet de Llobregat, 1966) va iniciar la seva carrera professional treballant en diferents departaments de l’administració pública, i des de l’any 2001 dirigeix el seu estudi d’arquitectura, on juntament amb l’energia d’una parella de joves arquitectes desenvolupa diferents tipologies de projectes. L’arquitecta explica que el que se li fa més feixuc és resoldre la paperassa administrativa i la justificació de normatives (que han anat en augment des que va acabar la carrera); per contra, destaca positivament el moment creatiu de la professió, quan s’enfronta al paper blanc a l’inici de cada projecte i esbossa les primeres idees (ho fa amb el mateix llapis que l’acompanya des que va acabar la carrera).

Pilar Casas Mur (Barcelona, 1895-1963), nascuda en una casa-fàbrica del Raval en el si d’una família benestant catalana, va ser una de les primeres dones arquitectes col·legiades del país. Va exercir la pràctica professional en col·laboració amb arquitectes de referència mundial i va treballar intensament en un estudi d’arquitectura a París. La Guerra Civil va estroncar la seva carrera professional i la va abandonar per dedicar-se a la família. Un cop finalitzada la guerra no va poder reincorporar-se al món laboral, i el seu nom i les seves col·laboracions no han quedat registrades enlloc.

Descobrim les Pilars Casas Mur
Hi ha moltes Pilars Casas Mur: aquelles dones que, tot i mostrar interès per l’arquitectura, no van poder estudiar; aquelles que, havent estudiat, mai se’ls va reconèixer la feina, i aquelles que avui just se’ls comencen a valorar els mèrits professionals. Pilar Casas Mur sempre ha volgut que se li reconeguin els mèrits a través de la seva obra, però per primera vegada fa una acció política i ofereix la seva imatge per reivindicar la invisibilitat de la dona arquitecta al llarg dels anys.

El 48h Open House BCN és un esdeveniment cultural anual de divulgació de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny, que en la seva 10a. edició, tindrà lloc durant el cap de setmana 26 i 27 d’octubre del 2019. Ja fa deu anys que l’48HOHB forma part de la xarxa internacional Open House World Wide, formada per 45 ciutats en 5 continents, i per aquest motiu la 10a. edició del Festival serà una edició balanç i de reflexió.

Voleu proposar algun edifici? Som-hi!

FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

El 48h Open House BCN es fa càrrec de la organització de les visites, de la formació i assignació de voluntaris, de la coordinació amb la propietat i/o gestor, aportant els informadors necessaris per a la gestió dels grups i les visites. Tanmateix el 48h Open House BCN, es responsabilitzarà de la campanya de comunicació a través de tots els canals de comunicació de l’Associació i de l’assignació d’un interlocutor per a cada edifici com a responsable de zona. (Els edificis participants en el Festival, han de tenir una assegurança de responsabilitat civil, al marge de la global que disposa el Festival)

Si esteu interessats a compartir algun espai que gestioneu, ensenyar algun dels vostres projectes, o fer-nos alguna proposta, podeu omplir el formulari d’inscripció, ús demanem les vostres dades i les de la propietat per tal de gestionar la seva obertura:

MOLTES GRÀCIES!

Entrada Lliure sense inscripció:

CETT Barcelona, divendres 26 d’octubre de 2018

AULA PLAÇA – 12.30h

Aquest estudi que forma part de la secció Open Social, té l’objectiu de fomentar l’arquitectura des del punt de vista cultural en condicions d’igualtat, garantint l’accés, la participació i el gaudi de tota la ciutadania. S’ha realitzat una cartografia amb el grau d’accessibilitat d’uns 220 edificis de: Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt, Sant Joan Despí, Badalona i Hospitalet de Llobregat. Posem a disposició de la societat aquest estudi, una eina oberta i d’ús públic per al foment de l’accessibilitat en l’arquitectura.

EDIFICIS ACCESSIBLES
Per a fer la cartografia d’accessibilitat del festival, hem estudiat l’accessibilitat de cada un els edificis i hem establert tres categories que podràs trobar associades a cada un dels edificis participants:

– Accessible (icona de cadira de rodes)
– Accessible amb condicions (icona de cadira de rodes amb asterisc (*))
– No accessible (sense icona)

Per tal de facilitar-te la consulta de la informació, mira l’accessibilitat dels edificis participants per districtes de Barcelona:

CIUTAT VELLA

EIXAMPLE

GRÀCIA

HORTA-GUINARDÓ

LES CORTS 

NOU BARRIS 

SANT ANDREU

SANT MARTÍ

SANTS – MONTJÜIC

SÀRRIA – SANT GERVASI

Per què voleu reivindicar la figura de l’arquitecte Ramon Térmens?

El que volem reivindicar és l’obra del mercat d’horta que és una obra important en l’evolució de l’arquitectura de Barcelona i en l’ús dels materials nous com va ser el formigó en el seu moment. És el primer mercat fet en formigó de Barcelona i, possiblement la primera estructura de grans dimensions que agafa protagonisme a Barcelona.

Quines accions heu fet? Què fareu durant el festival?

Hem fet una exposició itinerant que l’hem portat a altres barris del districte com a la Biblioteca Can Mariner o el Casal de la Font d’en Fargues. Cada exposició s’ha inaugurat amb una xerrada on s’ha parlat del mercat i de l’arquitecte. A part d’això, al 48h Open House mostrarem l’edifici i esperem muntar l’exposició per completar l’explicació del mercat.

Creieu interessant la col·laboració de col·lectius de barri com el POU amb el festival 48h Open House Bcn?

Jo crec que sí, però això ho haureu de dir vosaltres – comenta rient -. La gent dels barris són els que ho coneixen i ho aprecien i, els primers interessats a que es descobreixin edificis com aquest. Aquest mercat, malgrat que nosaltres pensem que mereix tot el reconeixement, ha estat amagat i ningú el coneixia pel seu valor arquitectònic.

Què destacaries del mercat d’horta?

El més important és la seva estructura. El Ramon Térmens, que és un arquitecte amb formació noucentista, de sobte comença a treballar a l’exposició de Montjuïc amb Puig i Cadafalch. Després va ser professor d’estructures a la Universitat de Barcelona i quan li encarreguen el mercat, fa una estructura de formigó de grans dimensions, el primer de Barcelona. L’edifici és una nau de 40×40 metres amb una cúpula de 20 metres sobre el nivell del terra, que només es sustenta amb quatre pilars. A més, el mercat està sobre una riera i van haver de fer fonaments fins a 8-10 metres de profunditat per poder suportar tot el mercat.

Teniu alguna vinculació personal amb el projecte?

En un moment determinat ens arriba la possibilitat de l’enderrocament del mercat, així que abans vam voler analitzar l’obra arquitectònica, vam entrar i vam alçar el cap al cel i ens vam adonar del que hi havia. Així que vam investigar i ens vam trobar amb els seus néts, Carme i Miquel Colomer que tenen molta documentació i, a partir d’aquí comencem a reivindicar, amb el suport del grup d’arquitectes del Guinardó. Un mercat que havia quedat al marge de les obres d’arquitectura i de construcció. S’han escrit llibres sobre el formigó a Barcelona però no apareix en cap, per tant és una descoberta de 60 anys  però que el descobrirem aquest any.

“Sí, aquest és un dels nostres objectius: satisfer la set d’experiència en arquitectura de qui ja en té i promoure-la en qui vol descobrir-la. A més, parlant de set, precisament l’aigua és un element protagonista del festival del 2018. Això vol dir que també podrem satisfer la set d’aigua.”

En el marc de l’Open Infraestructures, la secció que convida a visitar espais i equipaments concebuts a escala metropolitana per proveir serveis, subministraments i mobilitat als ciutadans i les ciutadanes, donant suport al desenvolupament de les ciutats i al seu creixement econòmic i social, enguany destaca el recull L’arquitectura de l’aigua. Entre les infraestructures construïdes per vetllar pel consum i el subministrament d’aigua, destaquen la Casa de l’Aigua (MUHBA); el Dipòsit Pluvial d’Aigua del Parc de les Rieres d’Horta; l’estació de tractament d’aigües potables de Sant Joan Despí; el Centre de Control Operatiu i Laboratori d’Aigües de Barcelona; l’exposició de realitat virtual immersiva The Zone of Hope; la Ciutat de l’Aigua, i l’estació de Depuració d’Aigües Residuals del Baix Llobregat, que gestiona Aigües de Barcelona.

EDIFICIS VISITABLES:

ACCEDEIX

1. Ciutat de l’Aigua
2. Centre de control operatiu i laboratori
3. Torre de les Aigües del Tibidabo
4. Exposició The Zone of Hope
5. Estació de tractament d’aigües potables (ETAP) de Sant Joan Despí
6. Museu Agbar de les Aigües
7. Estació de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR) del Baix Llobregat
8. Dipòsit d’aigües pluvials del parc Joan Miró
9. Xarxa de clavegueram de Barcelona
10. Font màgica de Montjuïc
11. Dipòsit del Rei Martí
12. Pavelló Alemany Mies Van Der Rohe
13. Casa de l’Aigua (MUHBA)
14. Dipòsit pluvial del Parc de les Rieres d’Horta
15. Dipòsit de les Aigües (Biblioteca de la UPF)
16. Antiga Fàbrica Casaramona (CaixaForum)
17. Finca Sansalvador
18. Itinerari Rec Comtal: paisatges culturals de l’aigua
19. Itinerari Canal de la Infanta (Sant Joan Despí)
20. Itinerari de recuperació mediambiental Eix Besòs #openbici
21. Reial Cercle Artístic
22. Roca Barcelona Gallery
23. Cascada d’Aigua de la Casa Vicens

Amb la col·laboració d’Aigües de Barcelona:

1. Auditori Can Roig i Torres + Escola de Música – Bé cultural d’interès local.
2. Ca la Dona – Menció en la 1a Mostra d’Arquitectura Catalana, categoria Intervencions de Rehabilitació
3. Can Fargas – Bé cultural d’interès nacional
4. Can Portabella – Premi d’Excel·lència Energètica de l’Institut Català d’Energia (Icaen)
5. Can Titella – Habitatge i Estudi – Certificat amb l’estàndard suís Minergie
6. Canòdrom Meridiana – Premi FAD Arquitectura 1963
7. Casa de la Seda – Declarat monument arquitectònic d’interès nacional i medalla d’or de la ciutat de Barcelona
8. Casa Galeria – Seleccionat FAD Arquitectura 2018
9. Casa Vicens – Finalista FAD Arquitectura 2018
10. Casa Vilaró – Bé cultural d’interès local
11. Caserna Guàrdia Urbana – Seleccionat FAD Arquitectura 2016
12. Centre Cívic Pere Quart + Superilla – Premis AJAC de Joves Arquitectes 1998
13. Confraria de Pescadors de Barcelona i Torre del Rellotge – Premi FAD 1973
14. Cristalerías Planell – Seleccionat FAD Arquitectura 2017; menció especial Premis Ciutat de Barcelona 2016
15. Dispensari Antituberculós (CAP Lluís Sayé) – Bé cultural d’interès nacional, 1992
16. Escola dels Encants – Finalista FAD Arquitectura 2016 / Premi d’Opinió Arquitectura 2016
17. Estudi d’Arranz – Bravo – Finalista FAD Arquitectura 2014 / Premi d’Opinió FAD Arquitectura 2014
18. Fàbrica del Sol – Catàleg de Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de Barcelona Finalista FAD Arquitectura 2018
19. Habitatge Rehabilitat Casa Mariano – Finalista FAD Arquitectura 2015
20. Habitatges Illa Escorial – Premi FAD Arquitectura 1962
21. Habitatges socials i allotjament temporal Tànger – Premi AVS al millor habitatge social d’Espanya 2018
22. Instal·lació dels Orangutans – Zoo de Barcelona – Finalista FAD Arquitectura 2018
23. C.C Lleialtat Santsenca – Premis Ciutat de Barcelona 2018 / finalista FAD Arquitectura 2018
24. Museu Can Framis (Fundació Vila Casas) – Premi FAD de l’Opinió en Arquitectura 2010 / finalista FAD Arquitectura 2010 / Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme 2010 / nominat al Premi d’Arquitectura Contemporània de la UE Mies van der Rohe 2011
25. Oneocean Port Vell – FX Awards, en la categoria de Projecte Global; Premis Ceràmica
26. Palau Macaya – Bé cultural d’interès nacional, 1976
27. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) – Finalista FAD Arquitectura 2007 / Premi d’Opinió Arquitectura 2007
28. Pis Zero Arrels Fundació – Finalista FAD Arquitectura 2016
29. Torre de les Aigües del Tibidabo – Premi Ciutat de Barcelona 1905 en la categoria d’Arquitectura
30. Transformació d’un taller a Sant Gervasi – Seleccionat FAD Interiorisme 2018

Hasta 1874, Barcelona no tuvo un puerto moderno, con un conjunto de instalaciones técnicas y espacios marítimos para la carga y descarga. Pero el acceso al puerto todavía no era posible para los ciudadanos. La conversión del espacio hacia los usos actuales empezó en 1972, cuando el Col·legi d’Arquitectes realizó un concurso de proyectos alternativos al Plan de la Ribera, que los grandes propietarios del suelo de la zona deseaban promover. El plan alternativo lo ganó la Escola d’Arquitectura de Barcelona, que ofreció nuevas propuestas que nunca se había planteado desarrollar en ese lugar.

Pero esas ideas innovadoras no se llevaron a la práctica hasta la designación de la ciudad como sede de los Juegos Olímpicos de 1992. El uso logístico se desplazó hacia el nuevo puerto, al sur de la ciudad, y en el Port Vell se estableció el nuevo uso lúdico – comercial. La inversión pública en la zona fue destacable, saneando la costa, reordenando las líneas ferroviarias que pasaban por allí y mejorando la accesibilidad con la apertura de las diferentes rondas.

La apertura del puerto en los años ochenta empieza con el muelle de Bosch i Alsina (el Moll de la Fusta), y se ponen en marcha nuevos equipamientos, entre los que destacan el centro comercial Maremagnum y el Palau de Mar, y, unos pocos años después, el edificio World Trade Center (WTC) y la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). A partir de los Juegos Olímpicos, el puerto sigue ganando terreno, en esta ocasión, con la finalización de las obras del desvío de la desembocadura del río Llobregat 2 kilómetros hacia el sur. Este desvío permitió al puerto doblar su extensión.

Más información sobre su evolución: http://www.portdebarcelona.cat/web/port-del-ciudada/infografia

Port de Barcelona, una de las infraestructuras más importantes de la ciudad, apoya al Festival de Arquitectura impulsando la segunda edición de la sección Open Infraestructuras. La programación de 2017 del Festival explica la evolución del Port Vell: los nuevos usos de las antiguas infraestructuras portuarias, los usos tradicionales de la Cofradía de Pescadores, la Facultad de Náutica, la reconversión de antiguos almacenes en el Museu d’Història de Catalunya, etc.

Participación del Port de Barcelona en el Festival, edificios para visitar:

Confraria de pescadors de Barcelona i Torre del Rellotge
Facultat de Nàutica de Barcelona – UPC
OneOcean Port Vell
Reial Club Marítim de Barcelona

Fotografía: @Luke O’Donovan