ESCOLA SUPERIOR DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BÉNS CULTURALS DE CATALUNYA

L’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya és en un edifici projectat als anys seixanta per Oriol Bohigas i Josep Martorell, una de les primeres obres del que posteriorment seria l’estudi MBM. Concebut originalment com un col·legi públic anomenat Grup Escolar Ramiro Ledesma, l’edifici respon a una arquitectura racionalista i austera, pensada per a l’ús docent i caracteritzada per una relació clara entre estructura, llum i funció.

L’any 1991, l’edifici va passar a acollir la seu de l’Escola, iniciant un procés d’adequació de les instal·lacions per donar resposta als requeriments d’un centre superior d’ensenyament especialitzat. Entre el 1993 i el 1998, es va dur a terme una reforma i ampliació que va incorporar nous laboratoris de conservació i restauració, tallers especialitzats i espais auxiliars, així com la reconversió dels edificis existents per allotjar aules, sala d’actes, biblioteca i serveis, i la millora de les façanes, les cobertes i els espais exteriors del conjunt.