PARRÒQUIA MARE DE DÉU DE PORT

La Parròquia Mare de Déu de Port té els seus orígens en una llarga tradició històrica, ja que substitueix l’antiga capella de Port, documentada des de l’any 1030 i vinculada al castell del mateix nom. L’edifici actual es construeix entre 1936 i 1947, en un període marcat per les dificultats de la Guerra Civil Espanyola, sota la direcció de l’arquitecte Bergós. El conjunt incloïa no només l’església, sinó també les escoles i la casa rectoral, i posteriorment la façana va ser modificada. L’any 1961 s’hi afegí un dispensari parroquial impulsat pel doctor Ribas Magri, finançat amb donacions de famílies benestants i projectat per l’arquitecte Manuel Ribas Piera.

Des del punt de vista històric i cultural, la parròquia reflecteix les tendències arquitectòniques del seu temps. El seu estil neorenaixentista, inspirat en models italians com el baptisteri de Florència, s’emmarca dins el corrent mediterranista desenvolupat a Catalunya durant les dècades de 1910 i 1920. Aquest moviment combinava elements de la tradició popular catalana amb influències del Renaixement italià, amb la voluntat de crear un estil propi. En aquest context, Bergós s’inscriu dins aquesta línia i rep la influència de l’escola artística de Francesc Galí, fet que contribueix a donar a la parròquia un valor que va més enllà del religiós i la converteix també en un testimoni de la cultura arquitectònica catalana del segle XX.