Després d’un primer edifici provisional construït el 1958, Oriol Bohigas i Josep M. Martorell van projectar la nova església, inaugurada l’any 1966, amb una arquitectura austera i funcional, coherent amb els criteris del moviment modern.

L’edifici s’integra dins el teixit urbà mitjançant volums senzills i materials continus, i queda parcialment ocult darrere dels blocs de maó vist que l’envolten. El principal element recognoscible és el cos vertical blanc, que actua com a campanar i fita urbana, amb una creu al coronament i un relleu de sant Sebastià a la base, obra de l’escultor Lau Feliu Maspons.

L’any 2020, s’hi va dur a terme una reforma que va transformar completament la façana a carrer i va reforçar la integració de l’església dins el conjunt assistencial Som Via, redefinint-ne la presència urbana sense perdre els elements simbòlics essencials.

La parròquia de Sant Mateu de la Guineueta s’inscriu en el procés d’urbanització de Can Guineueta, iniciat als anys cinquanta del segle XX, com a peça religiosa associada al naixement del barri. El primer temple, que va començar a funcionar l’any 1952 i es va erigir com a parròquia el 1963, respon a una arquitectura funcional i austera, pròpia del context de creixement ràpid de l’època. L’edifici presenta una volumetria senzilla, de caràcter gairebé fabril, amb un campanar esvelt coronat per una creu de sis braços que actua com a element vertical i simbòlic dins el teixit urbà.

L’augment de població va fer necessària la construcció d’un nou temple, entre el 1997 i el 1998, situat al costat de l’edifici original. Aquesta ampliació es va resoldre amb una nau de maó vist, de geometria clara i lectura contemporània, coberta amb una encavallada de fusta que aporta calidesa a l’espai interior.

L’Escola Bressol L’Argimon és un equipament educatiu integrat dins el parc de la Guineueta, concebut per a infants de 0 a 3 anys i estretament vinculat al seu entorn natural i al barri. L’edifici es defineix per una organització geomètrica singular, basada en mòduls hexagonals que estructuren els diferents espais i els relacionen a través d’un nucli central.

Aquesta configuració genera un joc de volums i terrasses entre plantes, així com també patis exteriors, que apareixen entre el parc i el carrer de l’Artesania. La disposició dels espais fomenta la interacció i la continuïtat visual entre les diferents àrees de l’escola, i crea un ambient acollidor i permeable.

L’Ateneu Popular 9 Barris ocupa una antiga planta asfàltica industrial, reconvertida en equipament cultural gràcies a la mobilització veïnal dels anys setanta. El 1977, el veïnat va ocupar i desmantellar la fàbrica, iniciant un procés de transformació que va convertir un focus de contaminació en un espai cultural de referència.

L’edifici es configura com una nau longitudinal de 120 metres, a la qual, l’any 1990, es va afegir una caixa escènica en alçada, projectada per Carles Bel, que va dotar l’espai d’un teatre amb capacitat per a públic i espais d’assaig. Entre el 2009 i el 2010, una nova reforma va redefinir l’edifici, adaptant-lo a les normatives i incorporant-hi una façana de xapa metàl·lica i vidre que li dona la imatge actual. Actualment, l’Ateneu és un centre de creació cultural, vinculat especialment al circ social, i un exemple de com l’arquitectura i l’acció ciutadana poden transformar el patrimoni industrial en un motor cultural i comunitari.