Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX: des de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui, ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet.

L’edifici sorgeix i s’integra en la urbanització existent aprofitant el desnivell de la topografia per captar llum natural a tots els espais: el Casal esdevé una prolongació del carrer i transforma l’espai lliure exterior en un espai social vertebrador que aporta allò que faltava (activitat i gent), al mateix temps que dilueix la línia entre l’interior i l’exterior creant una continuïtat visual i física que fomenta l’ús col·lectiu del conjunt. Tot i així, la compacitat del volum permet establir accessos controlables i fàcilment segregables.