La implantació de l’edifici en aquesta parcel·la, en una cruïlla de carrers a la falda de la muntanya de Montjuïc, resol la seva connectivitat amb la ciutat tenint en compte aspectes funcionals i paisatgístics. Cal destacar-ne l’horitzontalitat (marcada per un volum de formigó de 100 metres de longitud amb un voladís de 10 metres), que únicament queda contrastada per la lleugera i vidriada torre de pràctiques exempta del conjunt.

Equipament públic en una parcel·la triangular que presenta les façanes de l’antiga Cristalería Planell, que es va establir al carrer d’Anglesola l’any 1913. L’edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel·la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació completa del solar. L’edifici reparteix el programa en quatre plantes que s’enretiren de la façana patrimonial sud, i el pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i patrimoni, millorant les condicions de llum natural dels espais d’aulari, i alhora aporta un coixí tèrmic i acústic respecte a l’entorn.

L’edifici dissenyat per BAAS Arquitectura i Espinet/Ubach busca fondre’s amb l’entorn a través d’una arquitectura mediterrània i sostenible. Es tracta d’una proposta d’una sola façana, situada entre l’actual edifici de la Universitat Autònoma de Barcelona al Campus Vall d’Hebron i el de l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats, als terrenys de l’antiga bugaderia de l’hospital. La coberta de l’edifici l’ocuparà un jardí, amb la qual cosa es convertirà en una extensió del parc que hi haurà al voltant, que funcionarà com a lloc de descans i coberta vegetal per reduir el consum energètic.

L’edifici té una superfície total de 16.792 m2, distribuïts de la manera següent:

Planta –1: Suport científic i tècnic (5.435 m2). En aquest espai se situa el ciclotró, que ocupa una superfície de 810 m2, i el centre de teràpies avançades, al qual s’han destinat 207 m2.

Planta 0: Recepció, administració i sala d’actes (3.576 m2).

Plantes 1 i 2: Recerca (5.569 m2).

Hub d’Innovació/espai reserva (2.212 m2).

Part de la cartera de serveis cientificotècnics del VHIR –formada per la Unitat de Cirurgia Experimental (ESU), la Unitat de Suport a la Investigació Clínica (USIC), la Unitat d’Alta Tecnologia (UAT), el Biobanc (BBC), la Unitat d’Estadística i Bioinformàtica (UEB) i l’Academic Research Organization (ARO)– es traslladarà al nou edifici de recerca.
Les noves instal·lacions permetran als investigadors continuar fent una recerca capdavantera i disruptiva, seguir innovant i garantint la millora de la qualitat de vida de les persones. El fet de passar de diverses ubicacions a un gran espai permetrà compartir coneixement i experiències, impulsar sinergies entre diferents grups, augmentar en transversalitat i sentir-nos encara més cohesionats i preparats per donar més servei a la societat.

Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921.

Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja ocupant una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc, juntament amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat, el palau va ser adquirit pel marquès de Comillas i, després d’un llarg abandó, durant el qual va patir un parell d’incendis, el 1984 va ser rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.