L’edifici central del VHIR, amb una superfície total de 16.792 m², en pocs mesos (es va inaugurar el desembre del 2024) s’ha convertit en un referent per a Barcelona i en el guanyador del Premi FAD d’Arquitectura 2025. BAAS Arquitectura i Espinet / Ubach són els responsables d’aquest edifici icònic, que es fon amb l’entorn a través d’una arquitectura mediterrània i sostenible. Es tracta d’una proposta d’una sola façana, situada entre l’actual edifici de la Universitat Autònoma de Barcelona al Campus Vall d’Hebron i el de l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats, als terrenys de l’antiga bugaderia de l’hospital. La coberta de l’edifici l’ocupa un jardí, amb la qual cosa es converteix en una extensió del parc que hi ha al voltant, que funciona com a lloc de descans i coberta vegetal per reduir el consum energètic.

L’edifici és un punt de trobada per impulsar la recerca d’avantguarda, l’excel·lència científica, la innovació i la docència, amb un enfocament clar en la millora de la qualitat de vida de les persones. Es tracta d’un edifici amb identitat pròpia, representatiu dels valors de la innovació i l’excel·lència que ens acompanyen dia rere dia.

L’edifici té una superfície total de 16.792 m², distribuïts de la manera següent:

Planta –1: Suport científic i tècnic (5.435 m²). En aquest espai se situen el ciclotró, que ocupa una superfície de 810 m², i el centre de teràpies avançades, al qual s’han destinat 207 m².
Planta 0: Recepció, administració i sala d’actes (3.576 m²).
Plantes 1 i 2: Recerca (5.569 m²).

Hub d’Innovació / espai reserva (2.212 m²).

L’edifici no només resol amb èxit una topografia complexa i un programa funcional exigent, sinó que també genera ciutat: crea nous recorreguts per a vianants, transforma el concepte d’edifici docent i de recerca en un espai amable i accessible, i incorpora la coberta com a mirador i espai públic obert a la ciutadania. A més, la coberta vegetal ajuda a reduir el consum energètic. Malgrat la seva escala colossal, s’integra amb naturalitat en el paisatge urbà, genera una nova lectura del lloc i enriqueix l’espai públic.

Altres aspectes destacats són l’ús de materials en el seu estat natural, com ara el formigó —que comparteix tonalitat amb la terra del lloc—, la fusta i el ferro en brut, que mantenen el caràcter original. També és innovador pel que fa a les instal·lacions, que habitualment estan ubicades a les cobertes: en aquest cas, s’han col·locat entre el talús de la muntanya i l’edifici, de manera que queden ocultes i, alhora, contribueixen a una millor contenció acústica.

En aquesta visita es podrà conèixer la transformació del Campus.

Josep Gallart Forgas es va fer construir un palau d’estil château francès envoltat d’un jardí majestuós de gran valor paisatgístic, per competir amb el palau veí de la finca del Laberint d’Horta. Durant la Guerra Civil, hi va residir el president de la Generalitat, Lluís Companys, i s’hi va construir un refugi antiaeri, actualment en un estat de conservació magnífic. Amb la rehabilitació per adequar l’edifici en seu universitària, se’n van reproduir els elements més significatius per retornar-los a l’estat original: l’escala principal, amb la barana, el sòl, amb dibuix de tauler d’escacs, les motllures als passadissos, etc.

Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921.

Edifici modernista, ubicat dins el Quadrat d’Or de l’Eixample, que es caracteritza per una façana amb una gran tribuna central. Els balcons, individuals i dobles, adquireixen moviment gràcies a les baranes sinuoses de ferro forjat, aquelles baranes a què Montserrat Roig es referia de la següent manera a Digues que m’estimes encara que sigui mentida: “També em vaig avesar a la diversitat dels dibuixos dels ferros dels balcons. […] A mi m’agradava contemplar-los –ben aviat em vaig acostumar, a l’Eixample, a mirar cap amunt, i pensava que l’originalitat de cada ferro amagava una vida diferent de les altres més enllà del balcó. Darrera de cada porticó, hi havia una història per a narrar”. Actualment, al pis principal hi trobem l’associació Amics de la Unesco Barcelona (AUB), que promou la justícia, la llibertat i la pau al món.

Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja ocupant una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc, juntament amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat, el palau va ser adquirit pel marquès de Comillas i, després d’un llarg abandó, durant el qual va patir un parell d’incendis, el 1984 va ser rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.