L’edifici es va construir a la dècada de 1920 del segle XX com a habitatge. Es tracta d’una casa de planta rectangular amb soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a tres trams amb capcer trapezoidal. La façana principal obre a un pati lateral que té accés des del carrer del Llobregat. Les obertures són en arc de mig punt amb guardapols curvilini i tribuna a la façana de carrer. L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament, als anys quaranta va ser llar d’infants i, des del 1948, caserna de la Guàrdia Civil. L’any 1965 es podria haver enderrocat per tal de construir un edifici més gran per a la Guàrdia Civil i per allotjar-hi la tinença d’alcaldia, la biblioteca i habitatge de renda limitada, però el projecte no es va tirar endavant. Des del 1982, l’Ajuntament cedeix l’edifici a entitats sense ànim de lucre; actualment és la seu de la fundació Akwaba i de l’associació educativa Itaca.

La Casa dels Cargols es va construir el 1911 a petició de Miguel Ribera i Mora, propietari d’un solar a la cantonada dels carrers del Montseny (abans l’Hospitalet) i del Llobregat, on volia construir una casa unifamiliar. L’obra va ser creada pel mestre d’obres Mariano Tomàs i Barba com a habitatge aïllat envoltat per un jardí. Hi destaca la combinació de colors de les façanes, així com la rica decoració en rajola vidriada, en pedra i de ferro forjat. La Casa dels Cargols és un dels pocs exemples del modernisme a l’Hospitalet. Des del 2009 és la seu de l’Oficina Jove de l’Hospitalet.

L’objectiu d’aquest itinerari a peu pel barri de Collblanc – la Torrassa és descobrir i recuperar l’origen i les característiques d’una tipologia d’habitatge que va sorgir a principis del segle XX per poder atendre les necessitats d’habitatge derivades de l’onada migratòria d’aquella època: les cases en passadís. A l’última dècada del segle XIX, la zona va experimentar un procés de transformació urbana que va comportar la seva urbanització progressiva. Els propietaris residents a Barcelona i l’Hospitalet centre van veure l’oportunitat d’adquirir aquests terrenys sense urbanitzar i emprendre un negoci lucratiu. Els animava un aparent esperit proteccionista en la construcció d’habitatge per a persones amb pocs recursos; no obstant això, en realitat, es tractava d’edificacions de baix cost i ràpida amortització. Aquests habitatges, caracteritzats per la superfície reduïda i un disseny que propiciava la insalubritat, van ser objecte de nombroses denúncies, per part dels mateixos residents, per les seves condicions de vida inadequades. Una de les façanes s’orientava a un passadís, que podia ser o bé central o bé lateral.

Aquesta antiga casa de pagesia transformada en finca d’estiueig del segle XIX és, en l’actualitat, el centre municipal de creació multimèdia de L’Hospitalet i el motor de la innovació social de la ciutat. L’edifici actual es caracteritza per la porxada de la façana sud, amb columnes octogonals i un fort ritme compositiu, que la diferencia de la resta de la construcció. Se situa al Parc de la Marquesa, nom popular donat als jardins pels moviments de reivindicació veïnal dels anys setanta, que en van reclamar l’ús públic quan l’antiga casa era un espai en decadència i en desús. El projecte de reforma i programa d’usos inclou un plató de televisió, un estudi de gravació i un de ràdio i aules amb Mac’s i Pc’s per desenvolupar projectes multimèdia. 

Aquesta torre hotel de 26 plantes s’ha dissenyat de manera orgànica, provocant que la seva percepció canviï a mesura que el visitant s’hi acosta. La façana s’ha dividit en dues pells: la pell interior és un tancament lleuger estanc, un mur cortina amb panells d’alumini i vidre pensat per garantir les necessitats acústiques i tèrmiques de l’edifici, l’exterior, formada per tubs independents d’alumini vermell, es planteja com una pell per donar textura a l’edifici i absorbir-ne la geometria variable.

A la plaça d’Europa i al costat de la Fira Barcelona Gran Via s’aixeca aquest original hotel de 27 pisos d’altura. L’edifici està compost per dues torres de 110 metres i un espectacular restaurant panoràmic, Palmer Restaurant, i al capdamunt, una terrassa amb piscina. Palmeres i vegetació s’integren en el disseny de l’edifici per construir un autèntic refugi natural en plena ciutat. A més, l’efecte cromàtic del blanc i el negre es manté fins i tot a les habitacions. Disposa d’11 sales de reunió, dos bars i una àrea de fitnes amb piscina interior, solàrium i aparcament.