El Mas Fonollar és una antiga masia del segle XIV reconvertida en Centre de Recursos Juvenils, situada al carrer de Sant Jeroni de Santa Coloma de Gramenet. Durant més de cinc segles, va pertànyer a la família Fonollar, i va anar transformant-se amb el temps fins a adquirir la fesomia actual, amb estructura longitudinal, coberta a dues aigües, portal adovellat i elements com un forn artesanal i un hipogeu.

L’edifici es va rehabilitar el 1982 per adaptar-lo a nous usos i millorar-ne l’accessibilitat, amb una intervenció dirigida pels arquitectes Carles Lladó, Joan Iñíguez i Elena Gómez. Avui és un equipament públic dinamitzador de la vida juvenil del municipi i un bé cultural d’interès local que conserva, entre d’altres, arcs de pedra i maó que testimonien el seu llarg passat rural.

La Sala de Calderes forma part del conjunt patrimonial de l’antic recinte industrial Fabra i Coats, un espai únic a Catalunya, perquè encara conserva el sistema energètic complet i no alterat d’una gran fàbrica tèxtil. Construïda a principis del segle XX, era el cor energètic de la planta: hi arribaven les diferents fonts d’energia que alimentaven tot el recinte –vapor, fueloil, gas i electricitat– en funció del moment històric i dels avenços tecnològics.

L’any 1903, va néixer la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra i Coats, fruit de la fusió entre la família Fabra i la multinacional escocesa Coats. La fàbrica, dedicada a la producció de fils de cosir i xarxes de pesca, va tenir una gran influència en la vida social i econòmica del barri de Sant Andreu. Durant més de vuitanta anys, Fabra i Coats va ser un referent d’innovació industrial i un agent actiu en la promoció dels drets laborals. La crisi dels anys setanta, la reconversió industrial i la globalització van portar a tancar-a definitivament, el 2005.

La recuperació arquitectònica de la Sala de Calderes, de grans dimensions i amb una àmplia documentació històrica associada, ens permet endinsar-nos en la memòria tècnica i social de la Barcelona industrial. L’espai ofereix un testimoni excepcional sobre el funcionament d’una instal·lació energètica industrial i sobre la transformació del recinte en un centre cultural i patrimonial viu al segle XXI.

Aquest espai forma part del Museu d’Història de Barcelona.

Pavelló germà bessó del Pavelló Gaudí, que forma part del Recinte Torribera, de Santa Coloma de Gramenet, el qual té l’origen en una masia medieval reconstruïda al segle XVIII. A principis del segle passat, el recinte es va ampliar amb noves edificacions. Actualment, hi conviuen diferents usos, des de serveis mentals fins a serveis formatius i educatius.

L’edifici, dissenyat per Masó i Pericas, es va fer servir com a pavelló psiquiàtric, i ara conté una biblioteca, un arxiu i s’hi manté la cafeteria, que dona servei al nou campus. La rehabilitació conserva i respecta l’estil noucentista, sense intervenir en les façanes, la volumetria ni l’estructura de parets de càrrega, mantenint-ne la distribució interior original.

Refugi del temps de la Guerra Civil espanyola, en concret, de la guerra de Gramenet del Besòs, situat als peus de la torre romànica del segle XI de la finca de la Torre Balldovina. Aquesta finca ha passat per diverses mans: va ser confiscada i convertida en la seu del Comitè de Milícies Antifeixistes, durant la Guerra Civil, i més endavant s’hi va instal·lar la Comissió Municipal de Proveïments, i després el Servei Fotogràfic de la Subsecretaria d’Aviació del Ministeri de Defensa Nacional de l’exèrcit republicà. Actualment, s’ha convertit en museu per ser testimoni de la història més recent de la població de Santa Coloma de Gramenet.

Església que forma part del Recinte Torribera, de Santa Coloma de Gramenet, el qual té l’origen en una masia medieval reconstruïda al segle XVIII. A principis del segle passat, el recinte es va ampliar amb noves edificacions. Actualment, hi conviuen diferents usos, des de serveis mentals fins a serveis formatius i educatius.

L’església se situa a la part dreta, entrant des del pavelló de l’entrada. Està connectada mitjançant un pont amb el Pavelló Marina del Campus de l’Alimentació de Torribera, rehabilitat per ser un viver de laboratoris de recerca.

Situat a l’ala frontal de l’antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats, el Centre d’Art Contemporani és una institució dedicada a la recerca, la producció, l’exposició i la difusió de pràctiques artístiques contemporànies, sobretot la que es desenvolupa en el context local i està oberta a l’escena internacional. Fan servir el seu espai per a la investigació, la innovació i el desenvolupament artístic, i hi fan exposicions i activitats obertes al públic.
El Centre ocupa tres plantes que formen uns 1.350 m² que des dels anys vuitanta del segle XX estaven en desús. La reforma vol reparar i mantenir l’estructura i la composició originals de l’edifici i els espais. La intervenció es concreta en l’adaptació d’aquests espais al nou ús, una millora energètica de l’envolupant mitjançant la substitució de fusteries i l’adaptació de les instal·lacions a la normativa actual, mantenint i potenciant els materials preexistents (maó, fusta i formigó).

És una antiga residència construïda aprofitant una torre de defensa del segle XI. L’aspecte actual el pren bàsicament durant el segle XVIII, amb un cos de planta irregular, aprofitant antics fonaments. Durant dos segles, va ser residència de la família Sagarra (de l’escriptor Josep Maria de Sagarra), que a inicis del segle XX en va modificar profundament l’estructura i va fer servir el maó vist en arcades neogòtiques, i es disposa perpendicularment a la façana antiga. La restauració (1982) és respectuosa amb els murs originals i no es planteja arqueològicament (escala, muntatge museogràfic…). Actualment, és un museu local pluridisciplinari que té l’objectiu de protegir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural i natural del territori, tot col·laborant amb les entitats públiques i privades de la ciutat.

La història del recinte de La Compañía Anónima de Hiladuras Fabra y Coats (1903-2005) comença abans que es constitueixi l’empresa i, en els seus més de cent anys d’història, s’ha anat transformant per adaptar-se a cada situació. Inicialment, a la parcel·la hi havia la fàbrica de la família Alsina (1853-1887), que va ser absorbida per una empresa britànica (1893-1903) que hi va construir la nau central. Amb la constitució de la Fabra i Coats (1903-1913), es van construir un magatzem de cotó i dos edificis auxiliars per al blanqueig i tintat, i es van renovar la sala de calderes i un edifici destinat a oficines. L’any 1919, es va incorporar a l’empresa l’antiga fàbrica del Rec, per a les seccions d’acabat; l’any 1965, es va iniciar la producció de fibres sintètiques i les naus es van reorganitzar tenint en compte els nous usos (magatzem de fil, taller de fibres sintètiques, cabdellat i plegat, condicionament i control de qualitat). Finalment, als anys vuitanta, la fàbrica es va quedar únicament els processos relacionats amb el tenyit, els acabats i el condicionament del fil. Actualment, les naus s’han transformat als usos actuals que necessita la ciutat, un pas més en l’evolució arquitectònica del recinte.

La Masia Torribera, situada dins el recinte que porta el mateix nom, és el resultat de les successives modificacions d’una masia d’origen medieval. Al segle XVIII va ser ampliada pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra per necessitats de tipus agrícola, i el 1922 la masia va ser adquirida per la Mancomunitat de Catalunya per instal·lar-hi un sanatori mental. En aquell moment, es va reformar d’acord amb els corrents neoclàssics del moment, i la recent rehabilitació ha permès adequar l’edifici per a ús administratiu i docent del Campus de l’Alimentació.

Antiga quadra del complex industrial de la Fabra i Coats, rehabilitada com a Centre d’Interpretació dels Tres Tombs. El projecte de rehabilitació parteix d’una sèrie de premisses: recuperar la materialitat essencial de la nau; l’existència d’una franja lliure entre Can Fontanet i l’edifici contigu; la futura creació d’una plaça interior pública del recinte Fabra i Coats, i la necessitat d’incrementar la superfície per situar-hi el nou programa. Aquestes premisses es materialitzen en l’aparició d’un nou cos annex a la nau que esdevé l’accés per a visitants i el punt d’articulació entre tot el programa. El volum annex es troba un metre i mig per sobre de la cota de la nau, fet que permet la creació i l’accés a un altell de fusta sobre les quadres. A l’interior, aquest altell esdevé alhora un mirador cap a la zona expositiva de carruatges i una sala polivalent multimèdia necessària per al seu ús museístic.