Vitralls Bonet és una empresa fundada el 1923. Originàriament, el taller era al carrer d’Astúries del barri de Gràcia. El 2017, es va traslladar a un antic edifici industrial més gran (600 m2) i accessible del Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat. El nou taller disposa d’espais per a l’exposició, magatzem i tallers separats per a la construcció de vitralls nous i per a la conservació i la restauració de vitralls. La visita permet veure els espais de treball, però també els projectes que desenvolupa, que solen ser peces rellevants del patrimoni vitraller català. Els mètodes i els materials que s’han fet servir en aquest art d’origen medieval, sempre associat a l’arquitectura, en general són poc coneguts. A l’espai d’exposició es poden veure altres obres i objectes elaborats pels artesans del taller, partint de projectes d’artistes com Grau-Garriga, Will Faber, Perico Pastor, Tano Pisano, Daríus Vilàs… La visita al taller J.M. Bonet és una immersió en l’art del vitrall i també una revisió a l’evolució de les arts decoratives catalanes dels darrers cent anys.

Indústria fundada als anys cinquanta del segle XX dedicada a la fabricació de complements metàl·lics per a la moda. L’edifici ha estat rehabilitat i transformat en un espai de creació amb platós audiovisuals, dins el nou Districte Cultural de l’Hospitalet. Un entorn inspirador i versàtil que ha respectat la història de l’edifici i del patrimoni industrial, fins i tot conservant-ne el nom, Industrial AKROLL. L’espai actual s’adapta a les necessitats de productores, directors, fotògrafs i la indústria dels esdeveniments; 2000 m2 en què conviuen passat industrial i present creatiu.

L’objectiu d’aquest itinerari a peu pel barri de Collblanc – la Torrassa és descobrir i recuperar l’origen i les característiques d’una tipologia d’habitatge que va sorgir a principis del segle XX per poder atendre les necessitats d’habitatge derivades de l’onada migratòria d’aquella època: les cases en passadís. A l’última dècada del segle XIX, la zona va experimentar un procés de transformació urbana que va comportar la seva urbanització progressiva. Els propietaris residents a Barcelona i l’Hospitalet centre van veure l’oportunitat d’adquirir aquests terrenys sense urbanitzar i emprendre un negoci lucratiu. Els animava un aparent esperit proteccionista en la construcció d’habitatge per a persones amb pocs recursos; no obstant això, en realitat, es tractava d’edificacions de baix cost i ràpida amortització. Aquests habitatges, caracteritzats per la superfície reduïda i un disseny que propiciava la insalubritat, van ser objecte de nombroses denúncies, per part dels mateixos residents, per les seves condicions de vida inadequades. Una de les façanes s’orientava a un passadís, que podia ser o bé central o bé lateral.

L’edifici “Gratacels de Collblanc”, s’erigí entre 1931 i 1933, per. L’augment massiu de fluxos migratoris va portar a l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt a projectar aquest model d’habitacle innovador tant perquè representa el concepte de densificació en alçada – de 44,50 m d’alçada insòlita a l’època, essent, en el moment, la casa més alta de Catalunya -, com per les innovacions tecnològiques i avantguardistes properes al moviment racionalista – expressivitat mitjançant fórmules volumètriques i una estructura piramidal -. 11 pisos, 34 cèl•lules d’habitatge, escala lateral amb caixa d’ascensor i patis de ventilació de forma poligonal o rectangulars configuren aquest Gratacel, un símbol de la ciutat, símbol de progrés i modernitat.

Aquesta torre hotel de 26 plantes s’ha dissenyat de manera orgànica, provocant que la seva percepció canviï a mesura que el visitant s’hi acosta. La façana s’ha dividit en dues pells: la pell interior és un tancament lleuger estanc, un mur cortina amb panells d’alumini i vidre pensat per garantir les necessitats acústiques i tèrmiques de l’edifici, l’exterior, formada per tubs independents d’alumini vermell, es planteja com una pell per donar textura a l’edifici i absorbir-ne la geometria variable.

A la plaça d’Europa i al costat de la Fira Barcelona Gran Via s’aixeca aquest original hotel de 27 pisos d’altura. L’edifici està compost per dues torres de 110 metres i un espectacular restaurant panoràmic, Palmer Restaurant, i al capdamunt, una terrassa amb piscina. Palmeres i vegetació s’integren en el disseny de l’edifici per construir un autèntic refugi natural en plena ciutat. A més, l’efecte cromàtic del blanc i el negre es manté fins i tot a les habitacions. Disposa d’11 sales de reunió, dos bars i una àrea de fitnes amb piscina interior, solàrium i aparcament.