Itinerari guiat per l’art urbà de la ciutat, per conèixer les diferents escultures i pintura mural, i la seva història (origen, materials…).

Masia del segle XVIII transformada en casa residencial el 1927. En aquesta reforma l’arquitecte Fossas va modificar la façana i va afegir el cos lateral, l’escala interior i la torre. A les façanes anterior i posterior s’observa el perfil ondulant típic del barroc català, i els seus esgrafiats presenten temàtiques diferents en cadascuna de les façanes i els laterals: les quatre estacions, músics famosos de l’època i instruments musicals, o personatges públics catalans.

El riu Llobregat sempre ha destacat per ser un pas fronterer. Des de la riba que passa per Sant Joan Despí, podem veure els indrets més interessants, que ens ajudaran a entendre la importància que ha tingut com a via d’accés cap a l’interior de Catalunya, com a frontera natural, en moltes èpoques històriques, i com a barrera de protecció per a la ciutat de Barcelona.

Al Sant Joan Despí de la primera meitat del segle XX, s’uneixen diversos mons: el món tradicionalment agrari, el de la ciutat en què s’està convertint, i el de la nova burgesia que hi arriba per passar els estius. Aquests mons que conflueixen afavoriran la consolidació de diferents oficis que ja existeixen i implicarà que se’n creïn de nous.

El Parc de Torreblanca és una combinació perfecta d’itinerari mediambiental i cultural. Es coneix l’existència d’una vil·la romana dedicada al conreu de cereals i vinya que data dels segles I i II dC. Posteriorment, i també a través de restes arqueològiques, sabem de l’existència d’un antic mas medieval, al segle XIV, tot i que el nom de Torre Blanca associat a la zona no apareixerà en escrits fins al segle XVI. Al segle XVIII, la finca és comprada pels marquesos de Monistrol d’Anoia, que hi faran reformes per fer-la servir de finca d’estiueig.

El parc que podem observar avui dia és fruit d’aquesta gran reestructuració que els marquesos iniciaran a finals del segle XIX i principis del XX: a sobre de les runes de l’antiga masia, es construiran un gran palau d’estil neogòtic (avui desaparegut) i els jardins romàntics del seu entorn, inspirats en formes i elements naturals, com grutes, illes, coves, llacs, salts d’aigua, vegetació exuberant… El recorregut es farà per diferents espais:

· El mirador del laberint i el bosquet
· Les places de la Gerra i de la Gruta
· El llac
· El laberint
· L’estany
· El passeig de les Esfinxs i la plaça de la Torre
· El roserar
· La pineda i la plataneda

TRAM és una empresa de transport públic que gestiona les dues xarxes actuals de tramvies a la regió metropolitana de Barcelona. El tramvia de Barcelona és un Citadis Alstom sèrie 302, té una llargada de 32 metres i pot transportar fins a 218 persones, de les quals 64 poden viatjar assegudes. Es visitaran les cotxeres, que disposen d’una zona de manteniment, reparació i neteja dels tramvies; el centre de control, on es fa el seguiment de les operacions per garantir la qualitat i la seguretat del servei, i un tramvia.

Itinerari guiat per l’actual Passeig del Canal per conèixer la història d’aquesta infraestructura: origen, construcció, usos agrícoles, industrials i urbans,… d’una canalització que va suposar la transformació econòmica del marge esquerra del riu Llobregat.

L’itinerari mostra l’important patrimoni a Sant Joan Despí del qui va ser durant més de vint anys el seu arquitecte municipal, JOSEP MARIA JUJOL (Tarragona 1879 – Barcelona 1949). A cada casa descobrirem l’esperit renovador de la seva arquitectura que crea i, sobretot, transforma l’espai i la matèria creant un món propi, quasi màgic. El traç enèrgic, el color intens, l’associació d’objectes inexperts i la creació de metàfores visuals fan de la seva arquitectura una sorpresa, una explosió plàstica.
CAN NEGRE (1915-1930)
TORRE DE LA CREU (1913-1916)
FAÇANA TORRE JUJOL (1932)
FAÇANA TORRE SERRA-XAUS (1921)
PORTA DEL TALLER DEL MANYÀ JOSEP OLIVER (1889 – 1966)
FAÇANA CASA ROVIRA (1926)

La casa, encarregada per Josefa Romeu, fou la primera obra de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí, està formada per cinc cilindres de diferents alçades. La característica principal i la més atractiva és el cobriment d’aquests cilindres formant un teulat de cúpules parabòliques

Tot i no ser un edifici de nova planta de l’arquitecte, ha esdevingut un dels símbols jujolians per excel·lència de Sant Joan Despí. Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al seu propietari, Pere Negre. A l’exterior, una gran façana dedicada a la Verge Maria decorada amb una carrossa a la part central. A l’interior hi destaca l’explosió plàstica de la capella i de l’escala.

Antiga masia de Sant Joan Despí, reformada amb un compendi de fusta, metall i vidre, formant un dels edificis més interessants de l’arquitectura més actual de la ciutat.

Edificació de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Teulada plana amb torratxa rematada amb merlets piramidals. A ambdós costats hi té adossats uns cossos annexos rematats per terrats i balconada balustrada a l’alçada de la primera planta. A la banda esquerra de la casa i sota la balconada, hi ha la següent inscripció: Jesús, Maria, any 1504, Pere Famades.