DIJOUS 7 DE MAIG

Per quart any consecutiu, l’Associació 48h Open House Barcelona celebra el projecte Música x Arquitectura, que explora les relacions entre formes d’expressió tan diferents com són el fet sonor i l’arquitectònic. Durant la Setmana de l’Arquitectura 2020, l’associació presenta un format on line d’aquest projecte i dona a conèixer autors i personalitats rellevants que han treballat i treballen la relació entre les dues disciplines.

Important! A causa de les restriccions que vivim per la COVID-19, la programació prevista a l’espai Mercè Sala dins l’exposició La teva experiència i la meva, la teva exposició i la meva i a la Casa SEAT es posposen fins a nou avís.

19.00 h In Progress al Cilindre d’Horta
Juan J. Ochoa

Presentació en Instagram

Un dels punts de partida de la música del compositor Juan J. Ochoa ha estat sempre la recerca de la condició física, igual que un ballarí que expressa i dibuixa la música amb el cos, com a catalitzador d’emocions. In Progress busca la relació entre el cos i l’espai que l’envolta, relacionant-ho amb la pròpia música i el procés de creació i evolució de l’obra. Per a aquest audiovisual es tenia clar que no es volia mostrar el piano i les seves tecles, així que es va indagar en el seu interior, buscant un espai arquitectònic d’on sortiria la música de manera automàtica, contínua i fluida, i l’autor seria un ballarí que es transformaria en aquell piano. De la mateixa manera que la música s’anava construint dins el piano, i aquesta en el seu cos, es buscava un espai fluid, amb sensació d’infinit, com el Cilindre d’Horta i la seva rampa en espiral. A In Progress es relaciona l’arquitectura de l’espai, l’arquitectura del piano, la del cos i la de la música.

Juan José Ochoa: «En música, las emociones están más allá del sonido o de la técnica»

Cilindre d’Horta
Manuel Ribas Piera, 1985

El Cilindre d’Horta és una infraestructura que es va construir l’any 1985 per comunicar –des de l’àmbit dels vianants–, donant continuïtat i fluïdesa, diferents barris del districte d’Horta-Guinardó. Aquest districte, un territori amb pendent de la ciutat de Barcelona, té un teixit urbà molt fragmentat, amb barris molt heterogenis i poc vinculats entre ells. Concretament, el Cilindre està situat al final de la rambla del Carmel (punt de confluència i de cohesió de diferents barris) i és una construcció amb forma de rampa en espiral coberta que salva el desnivell entre la rambla i el carrer de Lisboa (desnivell aproximat de 15 m). La construcció d’aquest pas de vianants té una alçada de 24.88 m i un diàmetre exterior de 19,35 m. L’estructura exterior la forma un mur doble de maó i de formigó armat que fa de mur de contenció de la rambla del Carmel; l’estructura interior la forma la rampa en espiral, construïda en formigó armat i amb 4 m aproximats d’amplada que lliga tot l’edifici. Aquesta rampa domina tot l’espai interior: un espai auster i diàfan per on s’enfila un camí en espiral.

El Cilindre es va mantenir com a zona de pas per a vianants durant deu anys, i la construcció d’ascensors a la rambla del Carmel va propiciar que es tanqués. Des de llavors, l’espai està en desús i únicament serveix com a magatzem del districte.

19:45 h «Playlist» de Música x Arquitectura
Presentació en Instagram

Hem preparat una playlist musical que busca connexions entre formes d’expressió tan diferents com són la música i l’arquitectura. Aquesta relació entre les dues disciplines es podria fer des de diversos enfocaments. En el nostre cas, ens hem basat en una visió clàssica que considera els aspectes que han acostat les dues disciplines, com el procés de creació, la seva abstracció, la utilització de metàfores entre la música i l’espai, músics que han actuat en espais excepcionals i, sobretot, tenint en compte figures pioneres i que han tractat profundament la seva relació (destaca el cas de Iannis Xenakis, que considerava la música una arquitectura mòbil).

20 h Mapa de sons: Com sona Barcelona?
Presentació en Instagram

Projecte d’instal·lació audiovisual que mostra l’enregistrament de sons en diferents punts de la ciutat i ens evoca com sonava Barcelona fa una dècada. El públic del festival va gravar espais de la ciutat, es van exportar en format de mapa sonor i els artistes digitals Marco Bellonzi i Javier Maculet van fer la remescla en directe, a la Festa del Voluntariat del 48h Open House BCN del 2011.

VIDEO

AUDIO REMIX del Concert  (3 min 21″)

Hem obert la convocatòria d’edificis per participar en la propera edició del 48h Open House Barcelona, que aquest any serà el 24 i 25 d’octubre! Estem buscant edificis, reformes o espais públics de Barcelona i l’àmbit geogràfic que vulguin formar part de l’edició 2020.

Si esteu interessats en col·laborar amb nosaltres i ensenyar algun dels vostres projectes o si voleu proposar-nos algun altre edifici, podeu omplir el formulari d’inscripció, on us demanem les vostres dades i les de la propietat per tal de gestionar la seva obertura:

Tenim moltes ganes de saber quins espais creieu que son d’interès pel públic.

La data límit d’enviament de formularis és el 17 de maig de 2020.

Si teniu algun dubte o consulta sobre el festival, el seu funcionament o la seva organització, etc., no dubteu en contactar-nos. Ens agradaria moltíssim poder comptar amb la vostra participació.

El 48h Open House BCN es fa càrrec de la organització de les visites, de la formació i assignació de voluntaris, de la coordinació amb la propietat i/o gestor, aportant els informadors necessaris per a la gestió dels grups i les visites. Tanmateix el 48h Open House BCN, es responsabilitzarà de la campanya de comunicació a través de tots els canals de comunicació de l’Associació i de l’assignació d’un interlocutor per a cada edifici com a responsable de zona. (Els edificis participants en el Festival, han de tenir una assegurança de responsabilitat civil, al marge de la global que disposa el Festival)

MOLTES GRÀCIES!

Imprimeix i pinta els dissenys exclusius de 8 edificis representatius dels 10 anys del Festival. Us sonen? Són els que estaven a les bosses del voluntariat i els que heu vist per la ciutat!

Hem iniciat a Instagram Stories un trivial de preguntes i respostes del Festival, de la programació, de l’OHB al món… Estigueu atents perquè en pujem de nous cada tres dies!

Instagram Stories OHBquiz
Si l’enllaç no et porta al #OHB Quiz, accedeix des del teu Instagram al 48H Open House – OHB Quiz stories

La visibilitat de les dones a la Viquipèdia és molt inferior a la dels homes. La mitjana de biografies femenines a les diferents edicions internacionals és del 17%, enfront d’un 83% de les dels homes, i en l’edició catalana les biografies de dones no arriben al 14%. A l’OHB19 vam destacar les dones arquitectes de la programació amb l’objectiu d’augmentar el coneixement i fer difusió del treball de dones arquitectes.

Dies abans de la celebració dels 10 anys de Festival,  el 48h Open House Bcn amb el suport de la comunitat Wikimedia i el projecte Viquidones, es va crear l’activitat Viquimarató, trobada per investigar i crear a la Viquipèdia, 10 perfils de dones arquitectes que han col·laborat durant aquests 10 anys al Festival.

A continuació ja podeu consultar les biografies de les 10 dones arquitectes i que encara que els requisits de publicació són estrictes, us convidem a editar, completar, afegir els seus projectes i crear nous perfils de qualitat a la Viquipèdia, i contrarestar la desigualtat de gènere a l’enciclopèdia digital de contingut lliure, xarxa feta per tots i per a tots.

1. Ana Bassat

2. Conxita Balcells

3. Eva Prats

4. Teresa Batlle

5. Lola Domènech

6. Meritxell Inaraja

7. Marta Peris

8. Eva Serrats

9. Carme Pigem

10. Carme Ribas

La Sèrie: Emmarquem l’arquitectura.

Cicle de Vídeo documental que explica l’arquitectura d’edificis participants en el 48h Open House Barcelona gràcies a les explicacions de l’arquitecte autor i d’un recorregut especial de l’edifici.

Primera Temporada (Season 1):

S1E1 «Una visió més àmplia sobre la ciutat» . Parlem amb Pilar Casas Mur, protagonista de l’OHB19: Dones arquitectes, celebració dels deu anys del Festival.

S1E2  «Caos ordenat». Escola Massana – Carme Pinós

S1E3 «Fer una ampliació soterrada amb patis anglesos». Caserna de la Guàrdia urbana DATAEE Xavier Vendrell Studio.

S1E4 “Els protagonistes de l’edifici s’anaven a dormir, a descansar i, quan l’obra ja estava, tornaven”. Ricardo Flores de Flores & Prats Arquitectes

S1E5 “Construeix el buit d’un encreuament de carrers de l’eixample”. Mercat de Sant Antoni – Pere Joan Ravetllat de Ravetllat Ribas Arquitectes.

S1E6 “Espais molt comprimits i espais molt alts”. Edifici Frégoli – Laura Bonell (Bonell & Doriga Arquitectes) 

S1E7 “Explicar la història del país sense parlar d’arquitectura”. Casa Bloc – Joan Vitòria (El Globus Vermell)

S1E8 “És un carrer protegit, una casa urbana”. Pis Zero – Francesc Pla (Leve Projects)

S1E9 “Si necesitabas más (hierro) tenías que buscarlo al mercado negro”. Facultat de Dret UB – Guillermo Giráldez

S1E10 “Havia estat una antiga bugaderia i la vam reconvertir en habitatge”. Casa Pati – Carles Enrich

S1E11 “La poca energia que consumeix la genera el propi edifici”. Vil·la Urània – Pasqual Bendicho

S1E12  “Sentir que estás trabajando en el agua, en un barco”. OneOcean Port Vell – Natalia Baños

S1E13 “3 arquitectes, 3 edificis”. Carme Ribas, Marta Peris i Judith Leclerc.

Habitatges amb serveis per a gent gran Quatre Camins. Ravetllat Ribas Arquitectura, 2018.

Habitatges amb serveis per a gent gran Glòries. Bonell i Gil Arquitectes i Peris+Toral arquitectes, 2018.

Habitatges socials i allotjament temporal Tànger. Coll-Leclerc, 2018

S1E14 “Em va semblar que estava a Brooklyn”. La Casa de Vidre – Sixte Illescas

S1E15 “L’escala és un lloc per estar, per realitzar activitats”. Habitatges Fabra i Coats – Mercè Berengué

S1E16 “Possibilitat d’un benestar sense necessitat de maquinària”. Institut de Recerca de l’Hospitalet de Santa Creu i Sant Pau – Àgata Buxadé i Teresa Batlle.

S1E17 “Que treballi amb els materials del lloc” . Habitatge per a quatre amics – Lola Domènech

El passat 4 de novembre la Junta de Govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va atorgar les Medalles COAC 2019 al 48H Open House i a la Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell. Amb aquesta distinció, el Col·legi reconeix la tasca que fan ambdues entitats en la divulgació del patrimoni arquitectònic, dels arquitectes i de l’arquitectura.

Les Medalles COAC constitueixen la condecoració institucional del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per reconèixer la contribució de persones o institucions al progrés de l’arquitectura o del Col·legi. Enguany, s’atorga una Medalla al 48H Open House, associació cultural sense ànim de lucre, «per la seva labor de divulgació del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona i la promoció de l’arquitectura com a component imprescindible de la cultura».

Aquest festival cultural, amb més de 61.000 visites l’edició del 2019, és un dels de més èxit d’assistència a Barcelona. Així, el premi és un reconeixment també als arquitectes voluntaris que ajuden a fer arribar els valors de l’arquitectura a la ciutadania.

El dimarts 3 de desembre a l’Hotel Seventy vam celebrar l’entrega de premis dels concursos Open Foto – Premi Josep Llobet, Opengram, Openstories, el sorteig de l’Opensketch i de l’enquesta de valoració. Una cita que premiem la connexió entre l’arquitectura i les arts gràfiques i visuals.

Vam iniciar la trobada amb una visita arquitectònica a l’Hotel Seventy, que només fa dos mesos que es troba obert a la ciutat, i després l’entrega de premis amb els següents guanyadors:

• Open Foto – Premi Josep Llobet: guanyadora Tessy Troes amb la foto «Cilindre d’Horta»
• Opengram: guanyadora Sofia Argelich
• Openstories: guanyador Manuel Pichazaca
• Opensketch (sorteig): guanyadora del primer premi Heike Duro
• Sorteig enquesta valoració: guanyador Nicky Berkunov

Gràcies a tots per participar i a Nuñez i Navarro, Cafur-Serveis immobiliaris de proximitat, Ajuntament de Sant Joan Despí, Celside, IED i La Capell, Urbansketchers i Tibidabo.

Agraïments al jurat i especialment als fotògrafs convidats Nicanor García, Antonio Navarro Wijkmark i Shuko Kawase.

Pilar Casas Mur (Figueres, 1994), graduada per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès l’any 2018, ha fet un Erasmus a Gant i pràctiques d’estudiant en un prestigiós despatx de Barcelona. Domina els programes informàtics d’aplicació en arquitectura (AutoCAD, Revit, Sketch-Up, Adobe…), té capacitat per gestionar i interpretar la informació de la xarxa i domina el català, el castellà, l’anglès i el francès. En els últims anys d’estudi ha adquirit coneixements que li han fet obrir els ulls davant temes de sostenibilitat social, econòmica i mediambiental, cap als quals li agradaria encarrilar la seva carrera professional. Actualment busca feina, situació normal de desconcert que augmenta quan busca a les borses de treball internacional.

Pilar Casas Mur (L’Hospitalet de Llobregat, 1966) va iniciar la seva carrera professional treballant en diferents departaments de l’administració pública, i des de l’any 2001 dirigeix el seu estudi d’arquitectura, on juntament amb l’energia d’una parella de joves arquitectes desenvolupa diferents tipologies de projectes. L’arquitecta explica que el que se li fa més feixuc és resoldre la paperassa administrativa i la justificació de normatives (que han anat en augment des que va acabar la carrera); per contra, destaca positivament el moment creatiu de la professió, quan s’enfronta al paper blanc a l’inici de cada projecte i esbossa les primeres idees (ho fa amb el mateix llapis que l’acompanya des que va acabar la carrera).

Pilar Casas Mur (Barcelona, 1895-1963), nascuda en una casa-fàbrica del Raval en el si d’una família benestant catalana, va ser una de les primeres dones arquitectes col·legiades del país. Va exercir la pràctica professional en col·laboració amb arquitectes de referència mundial i va treballar intensament en un estudi d’arquitectura a París. La Guerra Civil va estroncar la seva carrera professional i la va abandonar per dedicar-se a la família. Un cop finalitzada la guerra no va poder reincorporar-se al món laboral, i el seu nom i les seves col·laboracions no han quedat registrades enlloc.

Descobrim les Pilars Casas Mur
Hi ha moltes Pilars Casas Mur: aquelles dones que, tot i mostrar interès per l’arquitectura, no van poder estudiar; aquelles que, havent estudiat, mai se’ls va reconèixer la feina, i aquelles que avui just se’ls comencen a valorar els mèrits professionals. Pilar Casas Mur sempre ha volgut que se li reconeguin els mèrits a través de la seva obra, però per primera vegada fa una acció política i ofereix la seva imatge per reivindicar la invisibilitat de la dona arquitecta al llarg dels anys.

Natalia Ojeda desenvolupa paral·lelament col·laboracions amb diversos despatxos d’arquitectura i diferents projectes d’obra pròpia. Entre els anys 2003 i 2012 col·labora amb el despatx de Josep Llobet Arquitectes en la restauració de l’edifici de Can Negre i en la restauració i posterior adaptació com a seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de l’edifici de la Torre de la Creu, ambdues obres de l’arquitecte Josep M. Jujol, a Sant Joan Despí (ciutat que participa al festival 48h Open House BCN des de l’any 2015). 

Ens ha enviat un text descriptiu de la participació en els projectes que reproduïm a continuació. 

NATALIA OJEDA

Yo trabajaba en el despacho de Josep Llobet cuando le encomendaron este encargo y formé parte del equipo del despacho que desarrolló el proyecto: era un trabajo que hacía especial ilusión a Josep Llobet y nos contagió su ilusión y su pasión por el trabajo de Josep Maria Jujol.

Por un lado, el encargo de la Torre de la Creu consistía en restaurar su interior “tal como había sido concebido el edificio por Josep Maria Jujol en el año 1913, mediante un trabajo de recuperación esmerada, investigando sobre cada rincón del edificio para devolverlo a su estado original. Devolver a la casa, su estructura interior y sus compartimentaciones. Y entender el edificio como dos viviendas, como era inicialmente, mediante la recuperación del suelo original en la vivienda” (Josep Llobet). Por otro lado, se tenía que adaptar a sede del COAC en Sant Joan Despí.

Mi trabajo en la Torre de la Creu empezó con el levantamiento de la torre. Para mí fue emocionante estar allí varias veces midiendo el edificio porque en cada visita encontrábamos algo diferente (fueron varias veces porque el diseño circular de todas las estancias dificultaba nuestra precisión a la hora de volcar las medidas en los planos). Otra parte muy emocionante era ver de primera mano los hallazgos que hacíamos fruto de la investigación de Josep Llobet, de fotos y planos del archivo, que luego íbamos desarrollando en el despacho a partir de esquemas, dibujos, planos y maquetas. Cada nuevo descubrimiento nos resultaba emocionante, por un lado, los de la observación de fotos y planos originales, y por otro lado, los descubrimientos en obra al ir quitando capas de pintura y falsos techos.

Otra parte muy interesante de este proceso, del cual tuve el privilegio de formar parte, fue la reproducción a escala 1:1 de la planta baja de la Torre de la Creu en la sede del COAC de la plaza Nova en Barcelona. Para este proyecto efímero, pudimos llevar piezas, dibujos y fotografías que habían sido esenciales para el proyecto. Fue una experiencia muy enriquecedora. Finalmente colaboré en el taller infantil que se organizó en el COAC para acercar a los niños la manera de proyectar de Josep María Jujol. Una excelente experiencia también.

La delicadeza del trabajo de Josep María Jujol y la ilusión y dedicación del trabajo de Josep Llobet en este proyecto, me permitieron aprender y aportar mi pequeño grano de arena durante el proceso: proyecto, exposición y taller respiraban de esa frescura y alegría tan presente en las obras de Josep María Jujol.

La colaboración en Can Negre fue más acotada, a Josep Llobet le habían encargado la restauración de la fachada, y una vez más la idea suya fue remitirse al proyecto original intentando recuperar elementos originales de gran interés perdidos en posteriores reformas. Colaboré en el levantamiento de la fachada y de sus patologías.

Cada vez veo más la importancia del equipo que hay detrás de un arquitecto, tener un equipo comprometido e ilusionado en los despachos hace los proyectos más bonitos e interesantes. Ahora que estoy más alejada del diseño y más cercana a la comunicación de la arquitectura veo que tanto la cabeza como el equipo que hace el trabajo silencioso y comprometido detrás son esenciales para que los proyectos se hagan realidad.

L’Associació 48h Open House Barcelona vetlla per difondre la cultura arquitectònica i té com a acció principal el festival 48h Open House BCN. Enguany celebrem 10 anys de l’esdeveniment i aprofitem per reivindicar les Dones Arquitectes. Tot és possible gràcies a un equip format per més de 1.000 voluntaris, arquitectes i propietaris.

Ens agradaria que, com a públic i visitant, valoréssiu el festival perquè entre totes les opinions puguem millorar de mica en mica. Si respons al formulari següent entraràs en el sorteig d’una bicicleta elèctrica plegable.

Pots participar des del 26 d’octubre fins al 15 de novembre i anunciarem la persona guanyadora el dia 16 de novembre a través de les xarxes socials i el correu electrònic.

Moltes gràcies per participar!

A l’edició d’enguany del festival 48h Open House BCN es poden visitar 5 cases-fàbrica, una tipologia arquitectònica originària del segle XVIII que agrupava la residència i la fàbrica en una mateixa peça.
La tipologia de cases-fàbrica té els orígens en la implantació de la manufactura d’indianes a la ciutat entre els anys 1738 i 1807, es desenvolupa durant la primera meitat del segle XIX amb la mecanització de la indústria del tèxtil i incideix clarament en la configuració urbana de la ciutat moderna de Barcelona.
Originalment, les cases-fàbrica es van construir a l’interior del recinte medieval, a partir de l’agrupació de diferents parcel·les, i eren una construcció horitzontal (en pavellons) que ubicava l’habitatge a la façana del carrer i unes quadres productives a l’interior d’illa. Al segle
XIX, amb la implantació de la màquina de vapor a la indústria, el model es va traslladar al Raval de Barcelona, on els extensos terrenys agrícoles i pendents d’urbanitzar permetien obtenir parcel·les més adequades a la demanda dels nous espais productius. En aquesta
època la fàbrica es construeix en bloc a la façana i, tot i que no mantenia la zona residencial característica, en va continuar mantenint el nom.
Les cases-fàbrica eren construccions sense valor patrimonial (construccions de caràcter purament funcional), però avui ens permeten entendre la història de la ciutat, sobretot, l’evolució i la relació entre l’habitatge i el sistema productiu, entre “habitar” i “fabricar”,
durant el darrer terç del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX.

El festival 48h Open House BCN fa 10 anys gràcies a la col·laboració de ciutadans, professionals i propietats que han confiat i confien amb el projecte.  Destaquem els edificis que ens han acompanyat des del 2009 fins a 2019, en els 10 anys de trajectòria del festival, i a qui ens agradaria agraïr especialment el seu suport

En aquest any 2019 que celebrem la desena edició, estrenem una nova web per a utilitzar en qualsevol dispositiu, ordinadors, tablets i mòbils i que facilitarà l’accés a la programació i els continguts, al mateix temps que la gestió en l’entrada de dades per al nostre equip.
En aquests dies estem en fase de proves, per això pot faltar alguna informació o presentar algun tipus d’error. Gràcies per la vostra confiança!

L’any 1859 Madrid aprova el projecte de l’Eixample de Barcelona presentat per l’enginyer Ildefons Cerdà: un projecte per a una nova ciutat racional que s’escampava fins als municipis veïns, els quals es van agregar a la ciutat comtal l’any 1897. L’Eixample de Barcelona representava un exemple de ciutat densa i ordenada que substituïa la irregularitat del parcel·lari rústic existent per la divisió regular del sòl (la ciutat deixava d’estructurar-se en parcel·les per fer-ho en forma de illes), i la seva arquitectura es caracteritzava per ser monòtona i sense cap tipus d’interès.

Paral·lelament, Barcelona vol convertir-se en una ciutat cosmopolita i moderna i importa corrents estètics i culturals internacionals com l’art nouveau o el Jugendstil. D’aquesta manera, apareix el Modernisme a Catalunya, un moviment d’artistes i artesans basat en la tradició, el coneixement de les tècniques de manipulació dels materials i en la recerca de nous resultats formals.

D’una banda, el creixement de la ciutat, i d’altra banda, l’aparició del Modernisme, van resultar ser l’escenari perfecte perquè la burgesia barcelonina abandonés el centre de la ciutat  (on els carrers estrets no permetien lluir les obres dels artesans) i es desplacés a l’Eixample (on podrien presumir de cases grans, ornamentades i provocadores). La burgesia va consolidar aquest nou teixit urbà i el va utilitzar per fer ostentació del seu benestar. Com a conseqüència, van aparèixer nombroses cases, palauets i blocs de pisos únics i amb un gran valor arquitectònic sobre la construcció monòtona de l’Eixample.

Les generacions posteriors als modernistes van rebutjar aquest moviment: la indústria es va convertir en una indústria més pesada i menys artesana, van aparèixer nous corrents estètics, nous models econòmics i noves normatives urbanístiques que van enderrocar molts edificis modernistes. Tot i així, l’Eixample manté molts edificis adaptats a les necessitats actuals dels ciutadans (oficines, habitatges…), edificis que passen desapercebuts, però son testimoni d’una tradició cultural i d’uns valors representatius d’aquell temps.