Inaugurat l’any 1929, el projecte va néixer amb l’objectiu de concentrar l’essència arquitectònica i cultural dels diferents pobles peninsulars per impressionar els visitants a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Acordada la seva construcció sota la direcció de l’arquitecte Francesc Folguera i amb la col·laboració de Miquel Utrillo, enginyer i pintor, Ramon Reventós, arquitecte, i Xavier Nogués, dibuixant i pintor, van emprendre una sèrie de viatges a més de 1.600 poblacions per inspirar-se abans de projectar-lo. La idea inicial era enderrocar-lo quan s’acabés l’Exposició Internacional, però els seus creadors van acordar que s’havia de concebre com un projecte perdurable, tal com va acabar passant.
El Poble, recinte emblemàtic de la ciutat de Barcelona, inclou 117 edificis a escala real que repliquen construccions de quinze regions espanyoles, entre les quals s’inclou una muralla defensiva, amb baluards i portal, una església, un monestir, una plaça major, un ajuntament, places, carrers i fonts, entre d’altres. Hi estan representats tots els estils, des del romànic fins al barroc.
Avui en dia, el Poble Espanyol és un equipament cultural obert a la ciutat on es fan diferents activitats familiars, concerts i exposicions, en un entorn natural com és la muntanya de Montjuïc.

El projecte de la seu de la Casa SEAT s’ha regit dins la volumetria existent del volum inferior (planta baixa i cinc pisos) de l’antic gratacels del Deutcshe Bank, i ha construït un nou passatge per a vianants que comunica els Jardinets de Gràcia amb l’església de Nostra Senyora de Pompeia i fa més permeable l’entorn urbà. Es tracta d’una façana estructural  (superposada als suports perimetrals existents) que forma una retícula compositiva amb grans finestrals sobre l’avinguda Diagonal, i deixa una façana posterior totalment cega sobre el passatge. Una marquesina de sis metres d’alçada que s’obre al con visual del vianant envolta tot el volum.

La intervenció de rehabilitació de l’antic Escorxador de Sitges va ser, d’una banda, el manteniment del seu aspecte formal, atès que es tracta d’un edifici inclòs al Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, i, de l’altra, l’adaptació al nou ús de centre cultural per a activitats de petit format.
L’objectiu del projecte va ser conservar els elements originals de l’edifici i introduir els nous elements als buits, tant de façana com de l’espai interior, sense entrar en contacte ni competir amb els elements originals amb un valor historicoarquitectònic. Aquests nous elements són les finestres de planta baixa a façanes laterals, els volums de l’accés principal i el de serveis higiènics a l’interior de l’edifici.
Així com la materialitat de l’edifici existent es caracteritza pel cromatisme que presenta –el blanc de les parets, el verd de les fusteries de llibret, els tons vermellosos de la ceràmica dels maons i les teules–, els nous materials introduïts tenen l’objectiu de crear un llenguatge propi que doni identitat a la intervenció i que entri en harmonia amb l’arquitectura original.
Tot conservant i prenent com a referència la materialitat de les finestres originals de l’edifici, fusta i vidre, la proposta de composició de les noves fusteries de les finestres respon a l’adaptació al nou ús de l’edifici. Per tal de donar unes condicions òptimes de ventilació i control lumínic a l’espai interior segons el tipus d’esdeveniment que es vulgui celebrar, a les finestres projectades es manté aquesta composició mixta d’emplafonats opacs de fusta i envidraments. El tractament de les finestres és un reflex de la multifuncionalitat prevista de l’espai interior.
L’obra proposada no desmereix l’edifici catalogat, sinó al contrari, els nous elements contrasten amb l’edifici original i en realcen l’arquitectura. El diàleg entre allò antic i allò nou enriqueix l’edifici arquitectònicament.
D’altra banda, la intervenció permet adaptar l’edifici, que originalment es va concebre per a un ús concret, el d’escorxador, al nou ús previst, com a espai polivalent per a activitats culturals.
Pel que fa a la intervenció projectada a l’espai exterior que envolta l’edifici de l’Escorxador, es proposa tractar la plaça dels Artistes com a via pública i la zona sud de la parcel·la com a espai de creació artística exterior, és a dir, com a espai de suport de les activitats que es facin a l’Escorxador. La intenció d’aquesta proposta és que la nova pèrgola projectada sigui un espai d’estar i d’actuació exterior, on les cadires de dins de l’escorxador puguin sortir i equipar aquesta zona per al públic.
D’altra banda, per tal de millorar la connexió del recinte des de la platja de Sant Sebastià, un dels itineraris d’accés principal, es projecta una nova escala que comunica el carrer de l’Onze de Setembre amb la cota de l’edifici.

El Centre de Convencions del CCIB es va construir el 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures. Projectat per l’arquitecte català Josep Lluís Mateo, és un edifici singular amb un gran interès arquitectònic, on els espais moderns, versàtils i funcionals van ser ideats per donar el màxim protagonisme a la llum. El centre està format per tres plantes i dues mezzanines que inclouen una gran sala polivalent sense columnes modulable en vuit espais diferents, trenta-set sales de reunió i l’espectacular Banquet Hall, amb una terrassa i vistes al mar.
Juntament amb l’Auditori Fòrum, amb el qual està connectat per una rambla subterrània, formen el CCIB, un total de 100.000 m2 de superfície per a esdeveniments.

L’IAAC és un centre internacional d’investigació, educació, producció i divulgació que té la missió d’imaginar l’hàbitat futur de la nostra societat per construir-lo en el present. A l’Institut s’hi creen xarxes de coneixement interdisciplinari (es treballa en col·laboració amb diverses ciutats, comarques, grups industrials, centres de recerca, entitats…) i té la seu principal al districte barceloní del 22@ (referent internacional d’empreses i institucions orientades a la societat del coneixement). El campus del Poblenou és el cor de l’Institut, una antiga fàbrica de ceràmica transformada en fàbrica d’idees i projectes, un edifici de 2.200 m² que mescla un enfocament experimental i productiu de l’arquitectura i l’urbanisme.

El disseny arquitectònic de l’edifici ha estat a càrrec de Fernando Ansorena i Iván Serrano, de Circular Studio, i la construcció ha rebut el certificat de sostenibilitat BREEAM en nivell d’excel·lència. El projecte tenia com a objectiu crear un campus sostenible que potenciés la interacció entre estudiants de diferents especialitats i que assumís el paper de nau capitana de LCI Education a Europa. Entre les seves característiques arquitectòniques sostenibles, destaca la façana d’alumini en sec, un material 100% reciclable i reutilitzable, així com l’estructura metàl·lica de l’edifici, que també és completament recuperable i reciclable. L’edifici té una coberta enjardinada per facilitar l’aïllament tèrmic, així com també una façana dissenyada per reduir la incidència solar, maximitzant la llum natural per mitjà d’una bona distribució dels espais. En una aposta per la sostenibilitat, el campus farà servir energia fotovoltaica i inclourà sistemes de recuperació d’aigües grises, a més de recollir l’aigua de pluja per al reg de les zones enjardinades.
LCI Barcelona és una escola de disseny i arts visuals reconeguda a escala internacional, part de la xarxa global LCI Education, que té 23 centres en cinc continents. Ofereix una àmplia gamma de programes en àrees com moda, disseny gràfic, interiors, producte, animació, videojocs i fotografia.

El festival s’uneix ara a la celebració de la 19 edició de la Barcelona Design Week i a la seva iniciativa global per impulsar l’objectiu ODS número 18 que tracta el disseny com un element clau per al present i el futur de les persones. Per això, el festival ha nomenat la nova seu de la xarxa global LCI Education a Barcelona com el EDIFICI 18, amb la idea de ressaltar els valors i la importància del disseny d’aquest projecte.

Espai de treball i retail situat en una planta de mil metres quadrats al centre de Barcelona, dissenyat per acompanyar i assessorar diferents professionals del sector de l’arquitectura i l’interiorisme. El projecte s’adapta a les noves formes de treball i crea diferents espais multifuncionals, espais comuns, espais de cocreació, etc. L’eix principal del projecte és l’experiència de l’usuari i el seu benestar, tenint cura de tots els detalls, des de la il·luminació fins a la biofília (destaca un jardí vertical exterior), l’acústica (que crea espais confortables) i la sostenibilitat (present en forma de noves tecnologies i materials que vetllen per la cura del medi ambient i l’usuari). A més, s’hi incorpora la cultura mediterrània a través de la terracota, les gelosies de fusta, els tons càlids i l’ús de plantes autòctones.

La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic – biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració que també genera electricitat i calor).

Uns nous propietaris, de tradició hotelera, han convertit una finca familiar en un hotel que vol transmetre als hostes la sensació d’allotjar-se en una casa particular. Per aconseguir-ho, s’ha moblat cada racó amb peces úniques de la col·lecció familiar, amb un estil eclèctic on conviuen peces d’antiquari amb peces contemporànies.

L’arquitectura de Juno House combina espais dissenyats per a la relaxació i el creixement personal, amb materials naturals i una il·luminació acollidora. L’interiorisme fomenta la col·laboració i la connexió, amb zones flexibles per a fitnes, meditació i benestar emocional. Cada detall està pensat per empoderar les dones, oferint un espai on puguin equilibrar la seva vida personal i professional. Juno House actua com a catalitzador de sinergies, promovent el lideratge femení i la innovació a través d’un entorn que celebra la diversitat i la creativitat.