La proposta neix de la necessitat de crear un nou espai pedagògic exterior per a l’escola, recuperant i emfatitzant la qualitat de l’espai verd, que no hi va estar mai integrat i que es va desvirtuar al llarg del temps, per la mancança d’una mirada de conjunt.
La recerca constant de Gaudí per fusionar l’obra d’art i la natura al Park és el punt de partida de la proposta, que explora introduir aquest llenguatge artístic i natural, com són els colors terrosos naturals, les formes poligonals, les superfícies reglades i parabòliques, la fusta en el mobiliari, la vegetació mediterrània i la recreació d’elements naturals.
La primera estratègia és considerar el pati com una extensió pedagògica a través d’una gran varietat de recorreguts i mobiliari, així com d’àrees d’aprenentatge més específiques.
L’elecció de materials naturals, reutilitzables i reciclables en un futur; la implementació d’un biòtop; tot el pati és un petit jardí botànic amb vegetació autòctona de molt baix consum hídric, integrat en una gran superfície drenant.

Enmig de la Dreta de l’Eixample es troba la Casa Bonay, dissenyada el 1869 pel mestre d’obres Francisco Batlle. Es tracta d’un edifici de tres pisos amb façana d’estil neoclassicista, amb una destacada escala principal i una important col·lecció de terres Nolla, així com una multitud d’elements arquitectònics vinculats a la maçoneria.
Tot i que s’ha mantingut l’edifici original, el 1893, l’arquitecte Salvador Viñals hi va construir un pis més a sobre, però sempre respectant el disseny original. Posteriorment, s’hi va edificar un magatzem a la part posterior, amb un espai notable de columnes de ferro. El 1899, s’hi van afegir les galeries de vidre actuals, obra de l’arquitecte Isidre Gili i Moncunill, que ofereixen vistes a un dels típics patis interiors de l’Eixample.
En la distribució original, cada pis estava dominat per un gran saló, on destacaven les xemeneies, i una alba principal que donava a la Gran Via. Els dormitoris més petits se situaven a la part posterior, així com també les zones de serveis i el menjador. En aquest entorn peculiar va créixer la família Bonay.
Després de 147 anys, les portes de la Casa Bonay es tornen a obrir, ara com a hotel, mantenint-ne tots els elements arquitectònics originals: s’han restaurat l’escala principal i les finestres, la garita del porter i els terres hidràulics, i elements com la tipografia original i els panys de porta. Una de les intervencions més importants ha estat la construcció d’un passatge interior per dotar les habitacions de llum natural. Com a resultat, la casa ha quedat dividida en tres petits blocs: un amb vistes a la Gran Via, un al passatge interior i l’altre al pati interior d’illa. 

Hi han col·laborat:

Marc Morro: mobiliari de fusta de les habitacions i l’espai de recepció.
Studio Tack: interiorisme de Casa Bonay.
Teixidors: companyia de teles i roba de llit.
Max y Ausias: serigrafia.
Alejandra “Asilvestrada” y Sans Jardiners: jardineria.
Nina de Santa & Cole: il·luminació.
Batabasta: estampats de teixits.
Conti, Cert: estudi d’interiorisme i arquitectura.
Mucho: identitat de marca.

L’IAAC és un centre internacional d’investigació, educació, producció i divulgació que té la missió d’imaginar l’hàbitat futur de la nostra societat per construir-lo en el present. A l’Institut s’hi creen xarxes de coneixement interdisciplinari (es treballa en col·laboració amb diverses ciutats, comarques, grups industrials, centres de recerca, entitats…) i té la seu principal al districte barceloní del 22@ (referent internacional d’empreses i institucions orientades a la societat del coneixement). El campus del Poblenou és el cor de l’Institut, una antiga fàbrica de ceràmica transformada en fàbrica d’idees i projectes, un edifici de 2.200 m² que mescla un enfocament experimental i productiu de l’arquitectura i l’urbanisme.

El disseny arquitectònic de l’edifici ha estat a càrrec de Fernando Ansorena i Iván Serrano, de Circular Studio, i la construcció ha rebut el certificat de sostenibilitat BREEAM en nivell d’excel·lència. El projecte tenia com a objectiu crear un campus sostenible que potenciés la interacció entre estudiants de diferents especialitats i que assumís el paper de nau capitana de LCI Education a Europa. Entre les seves característiques arquitectòniques sostenibles, destaca la façana d’alumini en sec, un material 100% reciclable i reutilitzable, així com l’estructura metàl·lica de l’edifici, que també és completament recuperable i reciclable. L’edifici té una coberta enjardinada per facilitar l’aïllament tèrmic, així com també una façana dissenyada per reduir la incidència solar, maximitzant la llum natural per mitjà d’una bona distribució dels espais. En una aposta per la sostenibilitat, el campus farà servir energia fotovoltaica i inclourà sistemes de recuperació d’aigües grises, a més de recollir l’aigua de pluja per al reg de les zones enjardinades.
LCI Barcelona és una escola de disseny i arts visuals reconeguda a escala internacional, part de la xarxa global LCI Education, que té 23 centres en cinc continents. Ofereix una àmplia gamma de programes en àrees com moda, disseny gràfic, interiors, producte, animació, videojocs i fotografia.

El festival s’uneix ara a la celebració de la 19 edició de la Barcelona Design Week i a la seva iniciativa global per impulsar l’objectiu ODS número 18 que tracta el disseny com un element clau per al present i el futur de les persones. Per això, el festival ha nomenat la nova seu de la xarxa global LCI Education a Barcelona com el EDIFICI 18, amb la idea de ressaltar els valors i la importància del disseny d’aquest projecte.

Espai de treball i retail situat en una planta de mil metres quadrats al centre de Barcelona, dissenyat per acompanyar i assessorar diferents professionals del sector de l’arquitectura i l’interiorisme. El projecte s’adapta a les noves formes de treball i crea diferents espais multifuncionals, espais comuns, espais de cocreació, etc. L’eix principal del projecte és l’experiència de l’usuari i el seu benestar, tenint cura de tots els detalls, des de la il·luminació fins a la biofília (destaca un jardí vertical exterior), l’acústica (que crea espais confortables) i la sostenibilitat (present en forma de noves tecnologies i materials que vetllen per la cura del medi ambient i l’usuari). A més, s’hi incorpora la cultura mediterrània a través de la terracota, les gelosies de fusta, els tons càlids i l’ús de plantes autòctones.

La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic – biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració que també genera electricitat i calor).

MOB es va inaugurar el novembre del 2011 i se situa en una antiga fàbrica tèxtil que s’ha anat adaptant i transformant segons les necessitats de cada moment. Té una arquitectura versàtil, modulable i adaptable, i els materials emprats també faciliten el canvi, el preu i l’adaptabilitat, sense oblidar el confort.
MOB neix per donar resposta a les noves demandes que es generen en l’àmbit laboral. Un coworking que es reinterpreta més enllà d’un espai compartit de treball amb aules, sales de reunions, una cafeteria-bar i espais per a esdeveniments. Espais amplis, híbrids i conceptualitzats per fomentar la col·laboració i crear una comunitat única a la ciutat comtal. Es disposa d’un espai amb accés directe al carrer de 1000 m2 en dues plantes. A través de la nova cafeteria MOB es connecta amb Barcelona i Barcelona amb l’espai de co-treball, creant així sinergies entre la ciutat i les idees dels coworkers.

Un espai únic i obert a la ciutat, de 2.400 metres quadrats, que es converteix en un punt de trobada de referència per celebrar esdeveniments i exposicions temporals relacionats amb l’arquitectura, la innovació, el disseny i la sostenibilitat. La façana de vidre, de dia i en funció de la llum, crea diferents efectes visuals a l’interior, mentre que de nit queda totalment il·luminada, mitjançant un centenar de LED col·locats a l’estructura.

Uns nous propietaris, de tradició hotelera, han convertit una finca familiar en un hotel que vol transmetre als hostes la sensació d’allotjar-se en una casa particular. Per aconseguir-ho, s’ha moblat cada racó amb peces úniques de la col·lecció familiar, amb un estil eclèctic on conviuen peces d’antiquari amb peces contemporànies.

L’arquitectura de Juno House combina espais dissenyats per a la relaxació i el creixement personal, amb materials naturals i una il·luminació acollidora. L’interiorisme fomenta la col·laboració i la connexió, amb zones flexibles per a fitnes, meditació i benestar emocional. Cada detall està pensat per empoderar les dones, oferint un espai on puguin equilibrar la seva vida personal i professional. Juno House actua com a catalitzador de sinergies, promovent el lideratge femení i la innovació a través d’un entorn que celebra la diversitat i la creativitat.

L’espai de coworking del BDN Lab, situat a la planta superior d’una antiga nau industrial reformada, combina l’estètica industrial amb un interiorisme funcional i acollidor. Amb 300 m², ofereix àrees versàtils, des de taules de treball i sales de reunions fins a una cuina-office i una terrassa. El disseny interior incorpora materials com la fusta i el vidre, mantenint l’essència industrial original. A la planta inferior, el Fab Lab complementa l’espai amb tecnologies de fabricació digital, creant un entorn perfecte per a la creativitat i la innovació.

L’espai La Mar d’Activitats destaca per la cúpula geodèsica d’acer de 12 metres de diàmetre i 5 metres d’alçada. La va popularitzar a mitjans del segle XX Richard Buckminster Fuller, l’arquitecte i enginyer que va establir la metodologia necessària per construir aquestes estructures lleugeres de barres. N’és un exemple la cúpula del Museu Dalí. Les cúpules geodèsiques es formen a partir de la distribució uniforme de punts sobre la superfície d’una esfera utilitzant com a referència un dels sòlids platònics, en aquest cas, l’icosaedre. L’espai La Mar d’Activitats tant convida a conèixer i reflexionar sobre el món de la mar i l’ús de materials sostenibles en el disseny de mobiliari, com també a reforçar el compromís amb l’economia circular i el respecte pel medi ambient.