La rehabilitació i l’ampliació del palauet Canals-Junyer, un edifici de principis del segle XX que va ser el consolat danès a Barcelona, integra el respecte per l’arquitectura històrica amb solucions contemporànies. La intervenció ha conservat el caràcter original de l’edifici, recuperant-ne la coberta i alliberant-lo d’elements afegits, mentre que l’espai interior s’ha reforçat i s’ha adaptat per a usos polivalents. Els jardins, amb una superfície permeable i un quiosc amb cafeteria, mantenen el disseny original, i es converteixen en una àrea d’estada ombrejada i un mirador. El projecte també ha resolt la connectivitat urbana amb la creació de nous accessos des del carrer de Gustavo Bécquer i el viaducte de Vallcarca, mitjançant una rampa i una escala. La intervenció ha generat un espai públic obert, de 1.800 m², que combina elements històrics i moderns, potenciant el diàleg entre el patrimoni arquitectònic i les necessitats socials del barri.

Il Giardinetto, dissenyat el 1974 pels arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa, destaca per l’interiorisme innovador i acollidor, inspirat en un jardí màgic al cor de Barcelona. L’espai combina elements naturals, com la fusta i la vegetació, amb una il·luminació suau que evoca un ambient íntim i serè. El disseny original va ser reconegut amb el Premi FAD d’Interiorisme, el mateix any que es va obrir. El 2012, va rebre el seu segon Premi FAD per la renovació de la planta baixa, obra de l’estudi Llamazares Pomés, que va obrir el local a l’exterior amb una barra i una finestra a peu de carrer. La reforma va modernitzar el restaurant sense perdre la seva essència, mantenint l’atmosfera sofisticada i única que el caracteritza. Il Giardinetto és un exemple destacat d’arquitectura interior, fusionant història, funcionalitat i un disseny que perdura en el temps, tot creant un ambient exclusiu i atemporal.

Reforma d’un habitatge eliminant-ne el passadís per guanyar espai a les habitacions. Amb acabats moderns i diferenciats, cada zona conserva la identitat, tot i l’obertura de l’espai principal. La reforma maximitza la llum natural i equipa completament la cuina, malgrat les limitacions d’espai. El projecte manté l’essència del barri i en respecta la qualitat arquitectònica original, creant un habitatge funcional, modern i adaptable amb un pressupost limitat.

L’habitatge original de principis del segle XX havia estat reformat parcialment, conservant la distribució original. Disposava d’un menjador central interior, tres habitacions petites i la cuina tancada mirant a patis de llums i dues habitacions grans amb sortida a la façana. En la reforma integral del 2022 es va donar la volta a la distribució, reduint el nombre d’habitacions per poder obtenir espais més grans i moure la cuina. Es van recuperar els paviments hidràulics originals, que juntament amb els falsos sostres ens recorden l’antiga distribució i li donen caràcter a la versió actual.

L’Estadi Olímpic fou projectat per l’arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat al 1929 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona.
La celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992 permeteren la seva remodelació a càrrec de l’equip d’arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé i amb la participació de l’ italià Gregotti. Només es va conservar la façana i les dues escultures de genets de Pau Gargallo.
Es va tornar a inaugurar el 8 de setembre de 1989 amb motiu de la Copa del Món d’Atletisme. Des d’aleshores ha estat l’escenari de multitud d’esdeveniments esportius, musicals i corporatius.
Però abans de tot això, l’Estadi va viure molts moments històrics, vine a descobrir-los!

El Jardí Botànic de Barcelona, situat a Montjuïc, ocupa 14 hectàrees en un antic abocador reciclat amb criteris de sostenibilitat. La nova topografia es va crear fent servir terra de la muntanya i materials ecològics, amb un sistema de reg automatitzat i energia fotovoltaica. El jardí es basa en el concepte de convergència morfològica, agrupant plantes de zones amb climes mediterranis similars: Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, Austràlia i el Mediterrani. La malla triangular del traçat fractalitza el paisatge, integrant ecologia i artificialitat. El Jardí promou la conservació de la flora mediterrània global i la divulgació científica, i col·labora estretament amb l’Institut Botànic de Barcelona, un centre de recerca botànica de prestigi. Gràcies a l’enfocament pedagògic i d’oci, ofereix una experiència única al llarg de les estacions.
Enguany celebra el seu vint-i-cinquè aniversari i, de manera excepcional, es podran visitar les oficines privades del recinte. Es tracta d’un edifici singular, de planta cilíndrica, en un entorn privilegiat.

El Teatre Lliure de Montjuïc ocupa el renovat Palau de l’Agricultura, un edifici noucentista construït per a l’Exposició Internacional del 1929. Originalment es va dissenyar com un complex amb pati central,i hi destaca l’ús de terracota i la col·laboració d’artistes com Frederic Marès i Darius Vilàs. Després de la Guerra Civil, l’edifici es va enderrocar parcialment i es va reconvertir en el mercat central de flors, fins al 1970. La transformació del Palau en la seu actual del Teatre Lliure, culminada el 2001, va estar dirigida per l’arquitecte Manuel Núñez Yanowsky, sota la visió artística de Fabià Puigserver. La rehabilitació va integrar criteris tècnics i escenogràfics avançats, creant dues sales principals: la Sala Fabià Puigserver (amb capacitat per a 720 espectadors) i l’Espai Lliure (amb 172 places), adaptant els espais a les exigències de l’art escènic contemporani i establint un diàleg entre la història de l’edifici i les necessitats teatrals modernes.

La casa és en una parcel·la entre mitgeres, profunda i estreta (3,60 metres d’amplada) al barri de Sants. L’estratègia del projecte consisteix a obrir un pati central i un doble espai per fer arribar la llum natural fins a la planta baixa.
Els espais s’organitzen de manera seriada, encadenats entre diafragmes estructurals. L’escala se situa en sentit longitudinal, al centre, paral·lela al pati, connectant nivells a mitja altura, per evitar els passadissos i crear diferents espais i altures a planta baixa que es van eixamplant fins al jardí. La coberta és una extensió de la casa, un espai interior però descobert.
L’estructura és sintètica i regular, materialment híbrida. Està formada per quatre pòrtics en el sentit transversal. La materialitat és austera: murs de gero i sostres d’encadellat ceràmic vistos, parets enguixades en les parts baixes, paviments de microciment i mosaic hidràulic, i rajola vidriada a les façanes. En l’aspecte energètic, la casa està totalment aïllada i la climatització és per terra radiant i per ventiladors de sostre.

Col·laboradors: Marina Pina, Aleksandra Mazewska, Nuno Gomes
Estructura: Uma Projectes
Instal·lacions: Quadrifoli
Aparellador obra: Joan Olona
Constructor: Metric Integra
Promotor: privat

L’Auditori Fòrum CCIB es va construir el 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures. A l’exterior, destaca l’estructura triangular de 25 metres d’alçada, amb una façana de textura rugosa de color blau i un sostre format per 28.000 plaques d’acer que fan intuir el dibuix de la superfície del mar. A l’interior, espais híbrids, neutres i funcionals ens porten a un auditori que, amb capacitat per a 3.084 persones, s’ha convertit en el més gran de la ciutat.
Juntament amb el Centre de Convencions, amb el qual està connectat per una rambla subterrània, formen el CCIB, un total de 100.000 m2 de superfície per a esdeveniments.

La Fundació Carulla, amb gairebé cinquanta anys d’història, es dedica a transformar la societat a través de la cultura i les arts. Treballa impulsant projectes culturals i educatius, entre els quals destaquen els Premis Lluís Carulla, Baldiri Reixac i Francesc Candel, i l’espai Mutare, que connecta el sector cultural amb reptes socials. Un dels seus elements clau és la gestió del Museu Terra de l’Espluga de Francolí, antic Museu de la Vida Rural, que projecta la sostenibilitat des d’una perspectiva rural.
El nou espai de la Fundació està situat al carrer dels Almogàvers, 214, en un edifici del 1962 dissenyat per l’arquitecte José M. Segarra, també responsable de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb 1.500 metres quadrats distribuïts en tres plantes, aquest espai acull l’activitat de la Fundació, incloent-hi un coworking cultural per a projectes transformadors i una sala d’exposicions en col·laboració amb el Museu Terra. Aquesta seu també és la casa de l’Editorial Barcino, especialitzada en la difusió de clàssics catalans, que el 2024 celebra el centenari.
L’edifici vol ser una finestra al món rural des de la ciutat, promovent el diàleg sobre la sostenibilitat i connectant el patrimoni rural amb els reptes urbans, amb un èmfasi especial en la cultura, l’educació i la transformació social.

Transformació de l’antiga Nau F de la Fabra i Coats en un nou espai museístic dedicat a la Barcelona del treball, com a part del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Aquest projecte busca preservar i reivindicar el patrimoni industrial del recinte, que té una profunda relació amb la història del barri de Sant Andreu i la seva tradició fabril. L’espai explica la transformació del treball a la ciutat al llarg dels segles, amb una atenció especial a la Fabra i Coats, una antiga fàbrica de filatures que és un referent industrial.
La intervenció patrimonial a la Nau F manté elements històrics com els espais diàfans i les obertures de llum natural, i alhora hi introdueix millores per garantir l’eficiència energètica. El projecte reafirma la connexió de la Fabra i Coats amb la memòria col·lectiva del barri de Sant Andreu i el seu paper central en la vida quotidiana, durant els segles XIX i XX. El nou espai museístic s’afegeix a altres equipaments culturals existents al recinte, com la Fàbrica de Creació i el Centre d’Art Contemporani de Barcelona.

Rehabilitació d’un habitatge per adaptar-lo a l’estàndard de sostenibilitat d’una casa passiva, certificació que es basa en l’ús de solucions locals de l’arquitectura vernacular combinat amb les tecnologies actuals. El projecte, gràcies a un seguit d’obertures en parets, sostres i armaris, permet conèixer els sis principis d’una casa passiva: bona protecció solar; bon aïllament tèrmic i reducció de ponts tèrmics; ús de finestres eficients; reducció de les infiltracions d’aire, i ús de ventilació controlada amb recuperador de calor. Per tal de reduir l’impacte mediambiental de l’edifici, el sistema prioritza la utilització de materials de baix impacte mediambiental i amb una vida útil llarga, de tal manera que s’aconsegueix reduir les emissions de CO2 un 92% respecte a una rehabilitació convencional.