L’edició del llibre “345 maneres de viure (a) Barcelona” ha estat, des d’un principi, un projecte coral on han participat els coordinadors del Festival (valorant possibles maneres de destacar la multiplicitat d’agents que hi participen), i diferents col·laboradors que han aportat reflexions sobre el Festival. A més a més, l’associació 48 h Open House Barcelona rep, en cada edició, anècdotes de testimonis que han participat al Festival: arquitectes, propietaris i voluntaris que, durant un cap de setmana a l’any ajuden a que l’arquitectura sigui la protagonista de la ciutat i ens expliquen la seva experiència.
El resultat d’aquest projecte coral és un llibre que mostra com es viu avui a Barcelona a partir de la seva arquitectura i que classifica els edificis tenint en compte els seus usos actuals, nou capítols que defineixen diferents maneres de viure (a) la ciutat: espais per viure-hi, espais per treballar-hi, espais per aprendre-hi, espais per a la socialització, espais de lleure, espais per a l’espiritualitat, espais per a la creativitat i la innovació, espais de representació i espais de suport – infraestructures. Cada capítol l’encapçala una vivència personal que vincula l’arquitectura amb els seus ciutadans i, per tant, dóna sentit a la ciutat.
Agraïm especialment la col·laboració personal d’Irene Llorens, Carolina Martínez, Natalia Ojeda, Arturo Frediani, Guillermo Giraldez, Marta Puvill, Pedro García, Manuel Martínez-Fortún, Joaquim Matutano, Josep M. Julià, Fernando Amat, Marc Aureli Santos i Antoni Vilanova; les seves anècdotes demostren que darrere la història d’un edifici, no només s’hi amaga la seva arquitectura sinó les vivències de molts ciutadans.
ESPAIS PER VIURE-HI
«Vaig conèixer la Carolina en una cua de l’Open House; jo anava amb els meus dos fills Hug i
Marcel i li vaig demanar si em podia cuidar el petit mentre preguntava als voluntaris quan tardaríem a entrar. Vàrem entaular una bonica conversa sobre l’arquitectura. Un mes després li trucava perquè m’assessorés per a la rehabilitació d’un àtic que havia trobat. La resta van ser vuit mesos de treball comú definint el que volíem i adaptant-nos al pressupost. Era el primer projecte de l’estudi d’arquitectura de la Carolina i el meu primer com a interiorista. L’octubre del 2013 vam presentar el pis a l’Open House.»
Irene Llorens i Carolina Martínez, públic del Festival