Després d’un primer edifici provisional construït el 1958, Oriol Bohigas i Josep M. Martorell van projectar la nova església, inaugurada l’any 1966, amb una arquitectura austera i funcional, coherent amb els criteris del moviment modern.

L’edifici s’integra dins el teixit urbà mitjançant volums senzills i materials continus, i queda parcialment ocult darrere dels blocs de maó vist que l’envolten. El principal element recognoscible és el cos vertical blanc, que actua com a campanar i fita urbana, amb una creu al coronament i un relleu de sant Sebastià a la base, obra de l’escultor Lau Feliu Maspons.

L’any 2020, s’hi va dur a terme una reforma que va transformar completament la façana a carrer i va reforçar la integració de l’església dins el conjunt assistencial Som Via, redefinint-ne la presència urbana sense perdre els elements simbòlics essencials.

El grup d’habitatges de Canyelles es construeix als anys setanta al Pla de la Guineueta Vella, en un territori d’orografia complexa i marcat per la presència prèvia de barraques i habitatges precaris. Promogut pel Patronato Nacional de la Vivienda, el conjunt respon a la necessitat urgent d’allotjar població afectada pel barraquisme i per les migracions cap a Barcelona.

Es tracta de l’últim gran polígon residencial edificat a la ciutat: un conjunt de blocs d’habitatges en alçada, executats amb sistemes prefabricats i disposats al voltant d’un ampli espai central. Inicialment mancat de serveis i equipaments, aquest buit es va reinterpretar, als anys vuitanta, com a parc i espai públic, i progressivament s’hi van incorporar usos col·lectius.

Amb el temps, les millores urbanes i la forta implicació del veïnat han permès que Canyelles deixi enrere la condició de polígon per consolidar-se com un barri residencial amb identitat pròpia, estretament vinculat a l’entorn de Collserola.

La visita farà un recorregut pel barri explicant la seva història i fent dues parades interiors: a la Biblioteca de Canyelles i en una de les torres d’habitatges rehabilitades.

AVÍS D’ÚLTIMA HORA – Per causes alienes a l’organització les visites a aquest espai es realitzaran únicament a l’exterior i al vestíbul de l’edifici.

La parròquia de Sant Mateu de la Guineueta s’inscriu en el procés d’urbanització de Can Guineueta, iniciat als anys cinquanta del segle XX, com a peça religiosa associada al naixement del barri. El primer temple, que va començar a funcionar l’any 1952 i es va erigir com a parròquia el 1963, respon a una arquitectura funcional i austera, pròpia del context de creixement ràpid de l’època. L’edifici presenta una volumetria senzilla, de caràcter gairebé fabril, amb un campanar esvelt coronat per una creu de sis braços que actua com a element vertical i simbòlic dins el teixit urbà.

L’augment de població va fer necessària la construcció d’un nou temple, entre el 1997 i el 1998, situat al costat de l’edifici original. Aquesta ampliació es va resoldre amb una nau de maó vist, de geometria clara i lectura contemporània, coberta amb una encavallada de fusta que aporta calidesa a l’espai interior.

L’Escola Bressol L’Argimon és un equipament educatiu integrat dins el parc de la Guineueta, concebut per a infants de 0 a 3 anys i estretament vinculat al seu entorn natural i al barri. L’edifici es defineix per una organització geomètrica singular, basada en mòduls hexagonals que estructuren els diferents espais i els relacionen a través d’un nucli central.

Aquesta configuració genera un joc de volums i terrasses entre plantes, així com també patis exteriors, que apareixen entre el parc i el carrer de l’Artesania. La disposició dels espais fomenta la interacció i la continuïtat visual entre les diferents àrees de l’escola, i crea un ambient acollidor i permeable.

L’Ateneu Popular 9 Barris ocupa una antiga planta asfàltica industrial, reconvertida en equipament cultural gràcies a la mobilització veïnal dels anys setanta. El 1977, el veïnat va ocupar i desmantellar la fàbrica, iniciant un procés de transformació que va convertir un focus de contaminació en un espai cultural de referència.

L’edifici es configura com una nau longitudinal de 120 metres, a la qual, l’any 1990, es va afegir una caixa escènica en alçada, projectada per Carles Bel, que va dotar l’espai d’un teatre amb capacitat per a públic i espais d’assaig. Entre el 2009 i el 2010, una nova reforma va redefinir l’edifici, adaptant-lo a les normatives i incorporant-hi una façana de xapa metàl·lica i vidre que li dona la imatge actual. Actualment, l’Ateneu és un centre de creació cultural, vinculat especialment al circ social, i un exemple de com l’arquitectura i l’acció ciutadana poden transformar el patrimoni industrial en un motor cultural i comunitari.

La visita serà exterior, podent utilitzar els serveis de l’Ateneu d’11 a 15 h.

La Biblioteca de Canyelles és un equipament cultural contemporani que actua com a peça clau de cohesió urbana i social del barri. Situada en contacte directe amb el parc de Serra Martí, l’edifici estableix una relació fluida entre espai públic, paisatge i activitat cultural, i reforça el paper de la biblioteca com a lloc de trobada i de vida quotidiana.

L’arquitectura es caracteritza per una volumetria clara i compacta, amb una organització interior flexible que permet combinar espais de lectura, estudi i activitats col·lectives. Un dels elements més singulars són les finestres circulars, que aporten un caràcter i un formalisme propis a l’edifici i el fan fàcilment reconeixible des del carrer, i alhora hi introdueixen llum natural de manera controlada.

AVÍS D’ÚLTIMA HORA – Per causes alienes a l’organització les visites a aquest espai es realitzaran únicament a l’exterior.

Tens records, imatges o històries dels barris de Nou Barris? Aquest taller és una invitació a compartir la memòria del territori a través de la fotografia i a construir, col·lectivament, el relat del barri.
El Taller de Memòria Fotogràfica, fet en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, proposa una trobada oberta on les imatges esdevenen el punt de partida per recordar, conversar i reivindicar el passat recent dels barris. Fotografies anònimes, espais reconeixibles, escenes quotidianes i detalls urbans activen la memòria i ajuden a entendre com ha canviat Nou Barris al llarg del temps.
La sessió serà conduïda per Marta Piera, arquitecta i historiadora de l’art, i està pensada com un espai de diàleg i escolta. No cal tenir coneixements previs: el més important és el coneixement viscut del barri.
Si teniu fotografies antigues, familiars o personals, les podeu portar i compartir amb la resta d’assistents. Si no, també hi sou benvinguts: la mirada, el record i la paraula són igualment valuosos.
Aquest taller és una col·laboració amb l’Arxiu Històric de Roquetes, Nirvana Amaya, historiadora de l’art, arxivista i veïna de Nou Barris, i Marta Piera, historiadora de l’art i arquitecta.

Places limitades.

Contacta amb: openbarri@openhousebarcelona.org

[Visita a càrrec de l’arquitecta i historiadora de l’art Marta Piera]

El Magatzem d’Art Públic de Canyelles està situat dins del Centre de Manteniment Urbà Josep M. Serra Martí, un edifici projectat per Cinto Hom Santolaia i Enric Perica a la Via Favència, 41-47.

Des del 1988, la Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni fa servir dos dels espais de l’edifici, que sumen un total de 300 m². L’objectiu és emmagatzemar-hi totes les obres que han estat vandalitzades i estan pendents de restaurar, o les que, per motius diversos, no es poden tornar a exposar a l’exterior.

S’hi troben diferents elements, com ara escultures, elements arquitectònics, mobiliari d’època i material d’arxiu. Per exemple, actualment s’hi troben obres d’autors com Frederic Marès, Josep Clarà, Pau Gargallo, Jaume Martrús i Xavier Corberó.

El mercat de Montserrat, conegut com el mercat vell de Nou Barris, es va construir l’any 1960 segons un projecte dels arquitectes Anglada, Gelabert i Ribes, amb execució de COBEGOSA, una empresa especialitzada en mercats municipals de l’època.

L’edifici respon al model funcional dels anys seixanta, amb planta rectangular, passadissos espaiosos i una organització clara dels espais. És un mercat singular per l’adaptació al pendent del carrer, i la superfície comercial es distribueix en tres nivells, amb zones de venda de producte fresc i altres establiments, connectats mitjançant escales i rampes. Arquitectònicament, destaca la coberta de volta, formada per prefabricats de formigó, que permet un gran espai interior diàfan i dona identitat a l’edifici.

Aquí Open Cuina al Bar Ibañez

El mercat de la Guineueta s’inscriu en el procés de creixement urbà de Nou Barris a partir dels anys cinquanta, quan l’arribada de nova població va fer necessari dotar el barri d’equipaments bàsics. Construït l’any 1965, en un entorn que encara s’estava urbanitzant, l’edifici el va projectar l’estudi Anglada-Gelabert-Ribas i destaca per una arquitectura funcional i flexible, basada en l’ús del formigó vist, l’acer i una estructura de gran llum sense suports interiors. Les claraboies de la coberta li aportaven llum natural i una imatge singular, fet que li va valer ser finalista als Premis FAD d’Arquitectura del 1965.

Entre el 2011 i el 2013, el mercat es va remodelar i ampliar segons un projecte de l’arquitecte Daniel Mòdol, que en va conservar l’estructura original però hi va incorporar una coberta translúcida, una renovació completa de les façanes i un gran voladís obert al passeig de Valldaura que genera una nova plaça pública. La intervenció va modernitzar els serveis i va reforçar el mercat com a equipament de proximitat i espai de vida urbana del barri.