La Casa Fullà, reformada per studio PER, recupera un edifici racionalista emblemàtic dels anys 70 projectat per Clotet i Tusquets. L’especial relació entre el solar i les alineacions del pati d’illa va generar una gran mitgera al pati interior. Amb voluntat de suavitzar-ne la presència, l’edifici es va tractar íntegrament amb els mateixos materials i recursos constructius propis de les mitgeres tradicionals de Barcelona, per tal que els veïns percebin aquesta façana com una més, i no com un darrere.

El projecte mostra una gran atenció per temes com la convivència —amb un accés comú ampli que vol esdevenir lloc de trobada—, la diversitat —amb una àmplia varietat de tipologies d’habitatges— i la llum natural —amb claraboies que aprofiten l’espai dels àtics per il·luminar els pisos inferiors. També s’exploren solucions per millorar la privacitat i la ventilació en banys i cuines interiors. Una obra que demostra que l’arquitectura domèstica pot ser tant innovadora com compromesa amb l’entorn urbà.

Situats a l’interior d’un antic magatzem tèxtil al barri de l’Eixample, a les plantes baixes de la Casa Antònia Puget i la Casa Felip, els Espais Volart de la Fundació Vila Casas són un centre d’art contemporani dedicat a difondre i posar en valor l’obra d’artistes catalans. El seu programa expositiu combina mostres temporals i retrospectives que permeten descobrir figures consolidades i emergents. L’edifici, rehabilitat respectant la seva estructura original, ofereix sales àmplies i lluminoses que mantenen el caràcter industrial de l’espai.

Lumen’s és un estudi d’il·luminació i showroom amb més de quaranta anys d’experiència. Especialistes en projectes integrals, ofereixen des del disseny tècnic fins a la instal·lació i el control domòtic, sempre amb l’objectiu de crear atmosferes úniques. El seu espai al Poblenou, situat al passatge de Carlota Mena, conserva l’empremta d’una història industrial que avui conviu amb la creativitat i la innovació.

L’edifici que avui acull el Servei Estació és una mostra singular d’arquitectura industrial situada al cor de l’Eixample. L’obra original, signada per l’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau el 1924, va ser concebuda com a magatzem i nau de càrrega de la companyia de ferrocarrils MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante). Aquesta funció inicial explica l’amplitud i la solidesa de l’estructura, així com la ubicació estratègica, vinculada als corredors ferroviaris de la ciutat.

El nou edifici es va projectar el 1962, a càrrec dels arquitectes Soteras i Cavaller. Es tracta d’una obra d’arquitectura moderna i racionalista, amb planta lliure, on l’únic element fix és el nucli de comunicacions verticals, que incorpora unes escales metàl·liques singulars, les primeres d’aquest tipus instal·lades a Barcelona. Els pilars visibles a la façana i una marquesina metàl·lica rematen l’edifici i li confereixen una imatge industrial i funcional, d’acord amb el caràcter de l’activitat que acull.

El 2011, el conjunt va ser rehabilitat per l’estudi A+M Arquitectes, amb l’objectiu d’adaptar-lo a les noves necessitats comercials sense perdre l’essència de la seva arquitectura original.

Situat al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, aquest nou equipament municipal que es va inaugurar el 2023 esdevé un projecte pioner a la ciutat, ja que combina en un mateix edifici un casal de gent gran i una residència temporal per a persones adultes en risc d’exclusió social. L’edifici, format per dos volums superposats i interconnectats, té una superfície construïda d’uns 1.775 m², amb accessos diferenciats però espais compartits, com el menjador i l’espai exterior.

El casal, que dona servei a unes 300 persones grans del barri, ocupa la planta baixa, l’altell i la primera planta, i ofereix un ampli ventall d’activitats socials, culturals i formatives, a més d’un servei d’àpats en companyia. L’espai inclou una sala polivalent, una aula de cuina, una d’informàtica i diferents tallers, a més d’una zona exterior amb horts urbans i espais d’estada a l’aire lliure.

El projecte aposta per un model d’equipament funcional, acollidor i integrat en el teixit urbà, amb una nova placeta al carrer de l’Arc de Sant Cristòfor que millora la connexió amb l’entorn. L’edifici és una mostra de l’arquitectura social contemporània, que entén l’espai com a eina per reforçar els vincles comunitaris i fomentar la convivència intergeneracional.

Al barri del Poblenou, trobem aquest singular edifici industrial de mitjans del segle XX, una antiga fàbrica tèxtil molt a prop del mar, una zona abans força oblidada i més aviat destinada a la indústria. L’any 1999, es va abordar la rehabilitació integral de l’edifici i els espais de cada planta es van transformar en habitatges i estudis professionals. A la primera planta, hi ha l’estudi d’Úbeda i Reverter, que aleshores van portar a terme la transformació d’aquesta nau situada al primer nivell. Un espai amb els sostres alts i de grans dimensions, una nau buida i amb grans finestrals, que es va convertir en un espai multidisciplinari de treball, taller i plató ocasional. Un espai que sembla tret del SoHo novaiorquès, i que ha mantingut l’essència del seu origen en l’estructura, i ha donat vida a la diversitat i la creativitat. Ara hi ha el showroom de TotCor, un projecte que parla d’amor, art, disseny i artesania, a través del qual podem contribuir a l’esperança de recuperar la humanitat, el respecte i la cultura en la nostra societat.

Situat al districte tecnològic 22@, l’edifici Media-TIC és una icona de l’arquitectura digital i sostenible a Barcelona. Dissenyat per Enric Ruiz-Geli (Cloud 9), aquest edifici intel·ligent de vuit plantes combina recerca tecnològica, innovació formal i eficiència energètica per respondre als reptes del segle XXI.

El projecte aposta per una arquitectura bioclimàtica activa: la façana sud està recoberta per una pell d’ETFE —un polímer transparent i ultralleuger—, amb cambres inflables que regulen la llum i la temperatura interiors. Aquesta solució redueix la demanda energètica en més d’un 20%. Les estructures metàl·liques es deixen a la vista i defineixen una retícula que respon als usos flexibles dels espais interiors, pensats com a plataformes obertes per al coneixement i la col·laboració.

Pensat com un node d’activitat del sector TIC, el Media-TIC acull espais per a empreses emergents, centres de recerca i serveis digitals. És una arquitectura que connecta el món físic amb el digital, capaç de gestionar informació en temps real i adaptar-se als usuaris.

Renovació i transformació d’una antiga fàbrica del segle XIX, situada a la part oest del Poblenou, per adaptar-la a 36 habitatges tipus loft. L’edifici conserva l’essència industrial amb elements com el maó vist, les fusteries de formigó i les cobertes en dent de serra, tot respectant la doble façana als carrers d’Àvila i d’Icària. Aquesta intervenció dona valor a l’autenticitat arquitectònica del passat fabril del barri i manté un fort vincle amb els orígens del Poblenou.
El projecte té la certificació BREEAM per la seva aposta per la sostenibilitat.

Antic hospital de clergues de Sant Saver, situat en l’àrea de l’antiga muralla romana i fundat el 1412 per Jaume Aldomar, prevere i beneficiat de la catedral de Barcelona. Aquest centre sanitari, d’estil renaixentista, tenia la finalitat d’acollir clergues i religiosos sense recursos. Aquesta institució va funcionar com a hospital fins al 1925, any en què es va traslladar a les Corts. A partir de llavors, l’edifici va passar a mans privades, fins a arribar a la família Casacuberta-Marsans.

Des de finals de l’any passat, la Col·lecció Casacuberta Marsans té la seu en aquesta construcció de principis del segle XV, situada al carrer de la Palla de Barcelona. Ara recuperada com a seu expositiva, ocupa l’espai on hi havia hagut l’església, les dependències eclesiàstiques, el claustre i les seves estances annexes. La rehabilitació, a càrrec de Garcés – De Seta – Bonet Arquitectes, ha tingut com a idea central restituir la memòria de l’edifici i habilitar un nou espai expositiu per allotjar la Col·lecció Casacuberta Marsans i diferents propostes temporals relacionades.

Torre Diagonal One, propietat d’Emperador Properties des del 2019, és una icona de Barcelona i l’entrada nord al 22@, exemple d’arquitectura contemporània i icona de la ciutat. La torre fa 110 metres d’alçada, té 24 pisos i una superfície de lloguer d’oficines de més de 26.000 metres quadrats.

Torre Diagonal One és un referent nacional en tecnologia, benestar, sostenibilitat i serveis. La seva situació estratègica, entre la ciutat i l’obertura al mar, li reforça el caràcter de porta simbòlica al districte tecnològic i empresarial de Barcelona.

L’edifici té un auditori amb llum natural, una terrassa espectacular (Diagonal Sky), un coworking propi (Next Floor), sales de reunions i un gimnàs, entre altres espais.

L’edifici destaca per la façana de vidre i acer, que reflecteix la llum i el paisatge, i genera una relació dinàmica amb l’entorn. El disseny aposta per la claredat estructural i la funcionalitat de plantes diàfanes i llum natural abundant.

Les certificacions internacionals que té l’edifici, com ara BREEAM, WIREDSCORE, WELL i AIS, validen tot l’esforç i la inversió que s’hi ha fet per reforçar el seu compromís amb el medi ambient i la capacitat per renovar i oferir espais únics, complint els estàndards internacionals d’eficiència i qualitat més exigents.